Fins i tot durant la nit del seu triomf més celebrat, el candidat de l’SPD a la cancelleria semblava estar gelat. “Esperem el resultat final”, deia Olaf Scholz. “Després anirem per feina”. El socialdemòcrata no desprèn gran alegria ni eufòria. Tot malgrat que el seu triomf no l’esperava pràcticament ningú fa només unes setmanes.
L’SPD ha tornat. Els socialdemòcrates són els guanyadors de les eleccions, han millorat i molt el seu resultat del 2017 més de cinc punts percentuals. Si el resultat s’acaba confirmant, seria la quarta vegada en la història de la República Federal d’Alemanya que es repeteix aquesta victòria després del 1972, el 1998 i el 2002.
La humilitat amb què Scholz es presentava la nit passada no només tenia a veure amb la incertesa del futur. Malgrat la davallada històrica de la CDU i la CSU –que perden quasi 9 punts percentuals dels vots–, no està gens clar que Scholz arribe a ser canceller. El candidat democristià, Armin Laschet, també reivindica la formació d’un Govern. Si fora suficient una aliança amb els Verds i el Die Linke, Scholz lideraria aquesta coalició d’esquerres. Però sumar els liberals de l’FPD, en cas que siga necessari, no serà gens senzill.
Per tant, l’SPD es mou entre la satisfacció i la incertesa. Els càntics d’“Olaf, Olaf” i els aplaudiments sonen a la casa Willy Brandt, seu de l’SPD. “Hem tornat”, celebra Wiebke Esdar, membre de la junta i diputat del partit. “La CDU ha estat eliminada”, assegura el vicepresident socialdemòcrata Hubertus Heil. Per a l’SPD, el resultat és un èxit històric. Però la festa no pot dissimular la incertesa sobre com de vàlida serà finalment aquesta la victòria.
Una cosa sembla clara: l’avantatge de vora cinc punts percentuals sobre els democristians és una gran notícia per al partit. Cal recordar que en les enquestes publicades des de la tardor del 2018, l’SPD semblava limitat entre el 14 i el 16% del vot. Fins juliol semblava impossible imaginar que Scholz tinguera una oportunitat per enlairar-se a la cancelleria. Però els Verds han fracassat a les urnes i després ho va fer la CDU. Els errors comesos per sengles candidats, Annalena Baerbock i Laschet, obriren el ventall de possibilitats a Scholz.
I l’SPD va fer una gran campanya electoral. Com Scholz, els líders del partit, Saskia Esken i Norbert Walter-Borjans, han treballat per la unitat del partit després d'haver aspirat a ser candidats Els socialdemòcrates van patir el seu pitjor moment a l’estiu del 2019: després de la dura derrota a les eleccions europees i de la dimissió d’Andrea Nahles, el partit quedava enfonsat.
La decisió de les bases socialdemòcrates van conduir Scholz a la candidatura de manera inesperada. Esken i Walter-Borjans van lluitar per la victòria electoral de Scholz, com també el secretari general Lars Klingbeil i el líder del grup parlamentari, Rolf Mützenich. L’SPD va entrar en campanya electoral amb bona preparació, amb un programa coherent des del principi i una campanya moderna adaptada al seu candidat.
Els dos responsables de la campanya s’han trobat poc més tard de les sis de la vesprada a la seu de l’SPD. Klingbeil abraça el director de l’agència de publicitat, Raphael Brinkert. Els dos homes colpegen els seus muscles. “Sí!”, crida Brinkert.
Es manté la unitat?
Si no és suficient una aliança de centre-esquerra, l’objectiu de l’SPD serà convèncer els liberals de l’FDP. Robert Habeck, dirigent dels Verds, va anunciar que volia parlar primer amb el líder dels liberals, cosa que va generar escepticisme a la seu de l’SPD. El líder dels liberals de l’FPD, Christian Lindner, no amaga la seua renúncia a una aliança amb els partits d’esquerres –SPD, Verds i Die Linke–, i hi ha qui sospita que els Verds podrien explorar una aliança amb els liberals i els democristians. “Els verds hauran d’explicar amb qui volen anar”, diu Walter-Borjans.
Scholz s’abraça amb els companys quan apareix a la seu del partit. Hi ha moltes coincidències amb els Verds, assegura. I emfatitza el seu missatge: els votants volen que el nom del canceller siga Olaf Scholz.
Ara hauria de ser important per a ell que la unitat del seu partit no acabe el dia de les eleccions. Si les línies roges són traspassades, serà molt més difícil investir el candidat socialdemòcrata. De moment, Scholz és l’heroi del partit, l’home que ha fet ressuscitar els socialdemòcrates alemanys.
D’altra banda, l’SPD és un partit capaç de tot, per a bé i per a mal.