Tolo Gili ha resultat elegit nou president del PI –Proposta per les Illes– durant el congrés celebrat aquest dissabte 25 de setembre. Va obtenir 300 vots –56,71%–, davant dels 229 –43,29%–, que va recollir el seu contrincant, l’eivissenc Toni Roldán.
Futur. El congrés ha suposat la victòria del sector melianista, el liderat fins ara per Josep Melià, actual portaveu del grup parlamentari. Aquest grup s’enfrontava al de Roldán, considerat seguidor de Jaume Font, el president que dimití el gener de 2020 degut a les divergències amb Melià. El corrent de Font prové de la Lliga Regionalista i el Melià de Convergència per les Illes, les dues formacions que -després de quedar sense representació a les eleccions autonòmiques de 2011 – s’uniren a l’any 2012 en un sol partit, Proposta per les Illes, amb la intenció que les duespartses fonguessin en un sol cos. Una pretensió que mai s’ha acabat d’assolir. Malgrat això, les diferències quedaren soterrades sota el bon resultat de 2015, que vasuposar passar de ser extraparlamentaris a tenir 3 diputats. Però el 2019, quan els dirigents esperaven que la formació del Govern depengués d’ells, repetiren els tres escons -perderen uns 3.000 sufragis –i, sobretot, no van ser decisius. Aleshores esclatà una brega interna entre els dos sectors que, com s’ha dit, provocà la dimissió de Jaume Font i la convocatòria d’un congrés extraordinari -se celebrà el juny de 2020- que se saldà amb l’elecció d’Antoni Amengual com a nou president, fruit de la candidatura de consens entre els dos corrents. Novament, amb l’objectiu de fondre les dues parts en un sol cos. No fou així. El juliol passat dimití i es convocà un altre congrés extraordinari, el d’aquest dissabte 25 de setembre.
Ara caldrà veure què passa amb els perdedors. Si s’integren d’alguna manera en la comissió executiva o no i, en especial, com evoluciona la situació interna a curt i mig termini. Queda relativament poc per a les eleccions, vint-i-un mesos, i si la ruptura interna no se soluciona aviat suposarà un seriós problema per presentar-se a les urnes. Més encara perquè també planeja sobre el futur de la formació la competència d’un altre partit que vol ocupar el mateix espai i que s’està intentant crear a partir d’un grapat de candidatures municipalistes de dreta, liderades pel batlle de Santa Margalida, Joan Monjo, ex militant d’Unió Mallorquina i que no volgué integrar-se en el PI o, segons algunes fonts internes, no fou acceptat. En conversa amb aquest setmanari Josep Melià manifestà fa uns mesos que era ben conscient que «no hi ha espai» per a dues candidatures que es disputin la mateixa bossa de vots i que, per tant, era imprescindible arribar a una acord.
El 2019 el PI recollí 30.273 sufragis, un 8,9% –per la circumscripció de Mallorca, l’única on va obtenir representació, els tres diputats– i la competència d’una nova formació podria ser letal, com en efecte deia Melià, perquè el tall per entrar en el repartiment d’escons és el 5%. Més encara si els dos sectors interns no haguessin fet les paus. Així les coses, per al nou president, Tolo Gili, és d’interès essencial assolir la pau interna i arribar a un acord estratègic amb el grup que impulsa el nou partit regionalista.
Just després de ser elegit, Gili va fer un discurs integrador. Reconegué que el partit s’ha dividit, però només «en la estructura interna» i no, al seu entendre, «en la ideologia». Per això, assegurà, «ara cal la reintegració de tots» en un projecte comú per «estirar tots en la mateixa direcció». La novetat en relació al passat és que el nou màxim càrrec orgànic no serà candidat a cap institució a les pròximes eleccions: «em dedicaré exclusivament a dirigir i a estructurar el partit», va dir. El nou model orgànic s’inspira en el del PNB.
Per animar ala militància i als potencials votants mostrà el seu convenciment que el PI «és un partit important» sobretot «en les circumstàncies actuals, perquè atès com està l’Estat, els partits més arrelats» són «necessaris». Al seu parer «aquest moment és molt important i per això també és molt important refer el PI, per poder tenir (les Illes) una eina que defensi el regionalisme. Aquest espai l’han defensat altres partits abans, el PI és un instrument més i cal utilitzar-lo per créixer i trencar el sòtil de tres diputats que històricament ha tingut el regionalisme en el Parlament».