–Hi ha hagut certa sorpresa davant la gran convocatòria que s’ha fet al voltant de l’1 d’octubre d’enguany. Tenen constància que hi haurà molta gent en les marxes que ha organitzat l’ANC?
–El que és cert és que l’independentisme segueix tenint un lligam fortíssim amb l’1 d’octubre, que és una data amb una força enorme. Simbolitza una victòria sobre la qual hem de construir el futur. Per tant, crec que la gent es mobilitzarà i molt aquells dies.
–L’assistència a l’última Diada va ser tot un èxit. No tothom s’ho esperava. A vostè li va sorprendre?
–Jo el dia abans ja veia que no faríem el ridícul, que ompliríem la Via Laietana. El que sí que em va sorprendre, positivament, és que la Laietana estava molt més plena del que nosaltres mateixos prevèiem el dia abans. Estava ple tot el recorregut, hi havia molta gent i molta altra no va poder passar del carrer Pau Claris. Va ser una mobilització molt gran.
–Durant els últims anys sempre hi ha hagut aquest pessimisme previ a la Diada, però els carrers sempre s’acaben omplint.
–És veritat que aquest any alguns mitjans havien titulat «la Diada més difícil per l’ANC», i és cert que en part ho era, perquè encara estem en context de pandèmia, cosa que no hem d’oblidar. Això fa que molta gent sigui molt més prudent a l’hora de moure’s. I per altra banda, és cert que el moment polític no és massa encoratjador. Però la resposta de la gent demostra que el moviment polític és fort, sòlid, que no és fruït d’una circumstància i que hi ha un nivell de mobilització i de consciència molt resilient.
–Si s’haguera de quedar amb un moment concret de la Diada, amb quin es quedaria?
–Quan més em vaig alegrar va ser quan estava venint en taxi des de casa meva i una companya del secretariat em va enviar una foto de la Via Laietana molt plena. La veritat és que em vaig emocionar després de tanta tensió. Després ja em va relaxar. Cal pensar que aquell matí un mitjà m’havia fet una entrevista molt agressiva parlant-me de l’autocrítica que havia de fer per la «desmobilització» i la diferència previsible amb altres diades anteriors. Alhora, veure la gent amb l’alegria de trobar-se amb el Jordi Cuixart i amb tots els altres [indultats] en llibertat a la capçalera, i de veure’ns l’ANC i Òmnium plegats, tot això ens va donar moral.
–Molta gent li ha demanat concreció a les paraules que va expressar. «President, faci la independència», va exigir a Pere Aragonès.
-El meu discurs va durar quinze minuts i va ser bastant concret. I no només interpel·lava el Govern, que ha de fer coses –vaig parlar dels marges de sobirania que el Govern pot anar guanyant, com ara la sobirania energètica, fiscal, econòmica...–, sinó que també vaig proposar deures a la ciutadania perquè es prepari per la independència. Parlava de les decisions en matèria de consum, de la militància sindical i de moltes altres coses. Per tant, crec que era un discurs bastant argumentat, però potser alguns no el van escoltar sencer i es van quedar només amb aquella frase. A banda, em sembla que és el més normal del món demanar la independència als partits que duen aquest objectiu en el seu programa electoral, així com al mateix president de la Generalitat, que en el seu discurs d’investidura va dir que es presentava per culminar el procés d’independència. És del tot normal que des de la societat civil els exigim fets en relació a aquestes voluntats que manifesten.
–Confia que el president faça cas de les paraules que vostè mateixa va dir?
–Aquesta és la nostra funció, la de la mobilització i la pressió ciutadana. Cal ser exigents amb el compliment de les promeses dels dirigents.
–Però en té confiança?
–Les coses es guanyen si es fan. Sobretot tinc confiança en la gent d’aquest país i en la base independentista, que és molt sòlida.
–En les pròximes mobilitzacions volen reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre. Reivindicar-lo davant de qui?
–Cal celebrar les victòries, cal posar en valor que allò va ser una victòria i que si vam ser capaços de vèncer l’Estat aquell dia posant les urnes a tot el territori, serem capaços de guanyar l’Estat diverses vegades fins la victòria definitiva.
–Però quan es parla de reivindicar l’1 d’octubre, es vol reivindicar davant del Govern? Davant la ciutadania...?
–Davant de tothom: del Govern català, de la ciutadania i de l’Estat. Alhora, és un missatge d’empoderament ciutadà.
–També volen reconèixer el paper dels Països Catalans. En especial de la Catalunya Nord, on es va desenvolupar l’anomenada operació urnes...
–Volem fer un acte d’homenatge a la Catalunya Nord. L’operació urnes va ser clau perquè el referèndum fos tot un èxit. Després, volem destacar també el component de la Franja i del País Valencià. Primer, perquè els Països Catalans hem de celebrar les victòries i els avenços de tots, les fites que es van aconseguint. La fita de l’1 d’octubre, i les victòries independentistes successives al Principat, també les celebra molta gent al País Valencià, a la Franja, a les Illes i a la Catalunya Nord. També cal celebrar l’avenç del valencianisme polític, que ho considerem una victòria. Per tant, es tracta de posar en valor les victòries de tots. Com a exemple, des de Vinaròs (Baix Maestrat) sortirà una de les marxes. L’1 d’octubre del 2017, des de Vinaròs va sortir la Guàrdia Civil que va anar a atacar els col·legis electorals de Roquetes (Baix Ebre) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Però també molta gent del País Valencià va creuar aquell dia la Sénia per donar suport als seus companys de les Terres de l’Ebre defensant el referèndum. Per tant, volem donar valor a la tasca dels valencians que van estar aquí, que hi van ser molts, entre ells els nostres companys de Decidim.
–Quan diu que celebren l’avenç del valencianisme polític a què es refereix exactament?
–A les victòries que s’estan aconseguint amb les reivindicacions del finançament autonòmic, amb la denúncia de l’espoli fiscal... Són petites victòries que nosaltres també vam aconseguir fa quinze o vint anys. Aquest nivell de consciència que vam fer adquirir a la gent del Principat sobre el greuge fiscal, en aquests moments és una cosa sobre la qual s’ha avançat moltíssim al País Valencià. I s’ha fet també gràcies a la societat civil, que s’ha mobilitzat a través de plataformes unitàries àmplies i d’altres més concretes. Alhora, actualment no governa el Partit Popular al País Valencià, sinó que hi ha un govern amb Compromís. Són petits avenços, però els hem de posar en valor. Especialment els qui tenim consciència de nació catalana en sentit ampli.
–Pensa que qüestions com ara la Llei de l’Audiovisual hauria de servir perquè Principat, País Valencià i Illes Balears aprofiten l’oportunitat i facen un clam conjunt?
–Sí. Ho veig també en aquest sentit. La millor garantia per la supervivència de la llengua catalana seria un Estat català independent, perquè aleshores les lleis de l’audiovisual les faríem nosaltres. Si protegim el català a les plataformes com ara Netflix, també l’estarem protegint a les Illes i al País Valencià. Mentre això no arribi, és evident que en aquestes reivindicacions ens hauran de trobar plegats. Per això la república catalana, un Principat independent, també serà una victòria per la gent que reivindica la catalanitat o la valencianitat del País Valencià, de les Illes, de la Catalunya Nord...
–En tot cas, la unilateralitat que es pregona des de l’ANC, i en concret per part de vostè mateixa, no té massa bona rebuda en aquests altres territoris, atès que sembla bastant utòpica. Quina estratègia té l’Assemblea Nacional Catalana a fora del Principat?
–Ajudar a plataformes similars a la nostra, amb les quals estem integrats a la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. Parlo de Decidim i de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Nosaltres els ajudem en allò que els hi faci falta i respectem els seus ritmes.
–I al Principat? La unilateralitat no compta amb el vistiplau de tot l’independentisme. De fet, Esquerra Republicana, la formació independentista més votada a les darreres eleccions, no és molt partidària de la unilateralitat, almenys si fem cas dels discursos que fan últimament els seus dirigents.
–Esquerra Republicana, en els seus documents congressuals, no rebutja la unilateralitat. De fet, l’esmenta. I en el llibre publicat per Marta Rovira i Oriol Junqueras –Tornarem a vèncer (i com ho farem)– expliciten que s’ha de preparar l’alternativa de la via unilateral en cas que falli l’estratègia actual de diàleg amb l’Estat espanyol per aconseguir el referèndum acordat.
–Però en els seus discursos rebutgen aquesta alternativa.
–El rebuig més explícit el va fer Oriol Junqueras en un article que nosaltres ja vam rebutjar. Però considerem que allò que val són els documents que s’aproven als congressos dels partits. A més, estem convençuts que cal deixar que els fets parlin per ells mateixos.
–Ha pogut parlar amb el president Pere Aragonès d’aquesta qüestió?
–Sí. Vam anar a veure’l al juliol i li vam traslladar tota una sèrie d’accions que considerem que es poden tirar endavant des de la Generalitat per avançar en marges de sobirania per preparar una declaració d’independència. Vam estar dues hores reunits amb ell i vam estar repassant una a una aquestes propostes.
–Pensa que el president català acceptaria aquestes propostes?
–El que nosaltres farem serà vetllar perquè així sigui. Per al llarg d’aquesta legislatura tenim una guia d’incidència sobre l’acció institucional, i amb aquesta farem pressió.
–Té sintonia amb el president?
–Sí. La relació és correcta. De fet, fa molts anys que el conec. Concretament des que era portaveu de les JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya).
–D’altra banda, han anunciat la demanda de Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i actual dirigent de Junts, contra el Regne d’Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans. Davant la possibilitat que el Tribunal d’Estrasburg tombe la causa del Tribunal Suprem, com pensa que reaccionarà l’Estat espanyol?
–Crec que l’Estat ja es va anticipar, amb els indults, a la sentència del TEDH, perquè els presos estiguessin al carrer abans que el Tribunal d’Estrasburg ho ordenés. En tot cas, no em preocupa tant l’Estat espanyol com nosaltres mateixos. La nostra causa ha d’estar autocentrada, és una causa d’autodeterminació, de culminar aquest procés, i una sentència que evidenciï vulneracions de Drets Humans per part de l’Estat espanyol per impedir el referèndum i violar tota una sèrie de drets com ara la llibertat d’expressió i el dret de reunió ens reforçarà i legitimarà molt externament. Però la independència ens la guanyarem nosaltres amb els nostres avenços i amb els nostres fets.
–Si el TEDH acaba tombant la sentència del Suprem serà, aquesta, una nova oportunitat per a l’independentisme?
–Les oportunitats, si no es preparen, no s’aprofiten. També es parlava que la sentència del Suprem seria una oportunitat, i el mateix president Torra ho anava dient. Però al final hi va haver una gran mobilització, també en clau de desobediència civil que, tot i que potser va servir com a entrenament, no va ser decisiva per fer la independència, perquè la resposta institucional no hi era. Per tant, si no s’avança des del Govern i des del Parlament, si no hi ha la determinació dels partits polítics, malgrat la mobilització ciutadana, serà difícil. Si volem aprofitar les finestres d’oportunitat que hi pugui haver, siguin les que siguin, les hem de treballar des d’ara.
–Li va decebre la resposta del Govern català a la sentència del Suprem?
–Va ser bastant decebedora, sí. No es van posar d’acord ni per aprovar una resolució, que va arribar després d’uns mesos. I la resolució que van aprovar sobre l’autodeterminació ara està a judici. La resposta institucional no va estar a l’alçada de la mobilització ciutadana en aquell moment.
–Per últim, una de les coses que poden passar a mitjà termini és un canvi a la Moncloa, amb un govern de Partit Popular i de Vox. Des d’un sector de l’independentisme, fonamentalment des d’ERC, se suggereix que l’ANC estaria més còmoda en aquest escenari d’enuig generalitzat a Catalunya, davant un Govern clarament hostil. És així?
–Hi hagi qui hi hagi al Govern de l’Estat, el que volem és fets. Si el Govern de PSOE i Unides Podem no respecta el dret d’autodeterminació no serà molt diferent a un Govern del PP. Almenys en els fets, potser no tant en les formes. Potser en les formes el PSOE no és tan agressiu, però el que compten són els fets.
–Però, per exemple, és ben difícil d’imaginar els indults amb un Govern del PP.
–Els indults no són un objectiu polític. L’objectiu polític és la independència d’aquest país i la llibertat. Ens alegrem que estiguin al carrer, però no vam fer el referèndum de l’1 d’octubre per uns indults, sinó per fer la independència.
–En tot cas, pensa que seria més favorable per a l’independentisme un escenari d’enuig generalitzat com el que es podria generar amb un Govern de PP i Vox a la Moncloa?
–Jo treballo perquè nosaltres tinguem un projecte propi que no sigui tan dependent del que passi al conjunt de l’Estat espanyol. Tot i així, totes aquelles coses que afebleixin l’Estat espanyol les hem de saber aprofitar al nostre favor. I és evident que un govern amb Vox faria que la imatge de l’Estat a nivell europeu fos molt diferent de l’actual. Vox ha estat la branca judicial agressiva contra la causa del referèndum de l’1 d’octubre. Han alimentat un monstre i aquest monstre els afebleix internacionalment.
–I per acabar, com va viure la detenció del president Puigdemont a Sardenya? S'ho esperava?
–Doncs, just abans d'anar a dormir, quan anava a posar el despertador al mòbil vaig veure la notícia en un xat de l'Assemblea. Em va agafar per sorpresa, no feia ni una setmana que havia vist al president Puigdemont a Prats de Molló. Ens vam activar de seguida, i vam convocar una concentració per l'endemà a les 9 hores. Vaig parlar amb el Josep Lluís Alay, el Marcel Mauri, i els companys del Consell per la República, entre d'altres. En aquells moments hi havia molta incertesa i no descartàvem cap escenari. Sortosament en menys de 24h era lliure i tot sembla indicar que l'Estat espanyol ha patinat un altre cop.