Tot i nàixer i créixer a Madrid, el dramaturg Alfonso Sastre va dedicar bona part de la seua vida al que es va convertir en el seu país, Euskal Herria. Ho va fer a través de la seua implicació política i cultural, reflectida en les seues obres poètiques, teatrals i d’assaig, gèneres en què va destacar durant dècades
Nascut el 1926 a la capital d’Espanya, des d’allà es va comprometre amb l’antifranquisme, una lluita que el va agafar ja ben gran, atès que comptava amb quasi cinquanta anys quan va faltar el dictador. Va ser a Madrid on va conèixer qui seria la seua companya sentimental, l’editora, escriptora i activista Eva Forest, acusada de col·laborar amb ETA en l’atemptat contra l’almirall Carrero Blanco el 1973 –fet pel qual ella i Sastre van ser encarcerats. Abans, Sastre ja havia evidenciat el seu talent teatral implicant-se en el grup «Arte Nuevo» de dramatúrgia alternativa, havia fundat la revista Raíz i havia publicat una traducció de Franz Kafka. A la dècada següent, als cinquanta, Sastre estrenaria la seua primera gran obra teatral, Escuadra hacia la muerte, i patiria les primeres detencions pel seu compromís amb la lluita estudiantil, cosa que li va obligar a exiliar-se a París. Allà, a la capital francesa, naixeria el primer fill de la parella i Eva Forest iniciaria la seua trajectòria en la narrativa.
Als seixanta, Forest seria detinguda per organitzar una manifestació de dones en suport a la vaga dels miners asturians. Va ser una de les moltes represàlies que va patir pel seu compromís, i va ser en aquella dècada quan tots dos van consolidar les seues produccions culturals –pràctica que mai no abandonarien. Sastre guanyaria nom amb fer obres inspirades en la Roma i Grècia clàssiques, així com en escriptors castellans de referència –com ara Miguel de Cervantes– amb intervencions de personatges inspirats en l’actualitat del moment. Altres obres, les de caràcter més polític, es comercialitzarien legalment fora de l’Estat espanyol –a Cuba, Itàlia o França– degut a la censura del règim.
El dramaturg va ingressar al Partit Comunista d’Espanya, fins que el va abandonar ja als setanta, disgustat amb el tomb reformista de la formació durant aquells anys. Detingut, com s’ha dit, amb Forest per l’atemptat contra Carrero Blanco, l’alliberament de la seua parella, beneficiada per la Llei d’Amnistia, va anar seguit del trasllat al que seria la seua llar definitiva, Hondarribia, al nord-est de Guipúscoa, on es van apropar a l’esquerra abertzale. De fet, Sastre seria candidat d’Herri Batasuna el 1994 al Parlament Europeu, i després s’implicaria amb les successives marques d’aquest sector polític, així com en les nombroses campanyes impulsades des de l’esquerra abertzale per l’apropament dels presos a les presons basques, contra la il·legalització d’Herri Batasuna o contra el tancament del diari Egin. El 2007 faltaria la seua parella, Eva Forest, quan estava punt de fer els vuitanta anys.
Als 95 anys ha mort Alfonso Sastre. Deixa, com a llegat, una desena de poemaris publicats, sis novel·les, una vintena d’obres d’assaig i més de mig centenar d’obres teatrals.