El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) ha considerat il·legal la prohibició de llogar pisos a turistes a Palma. El tribunal ha estimat el recurs que va presentar contra aquesta mesura de l’Ajuntament de Palma la patronal d'habitatge turístic, Habtur. S'anul·la, per tant, la prohibició absoluta de l’activitat del lloguer turístic en habitatges a edificis plurifamiliars. Ara bé, això no significa que de forma immediata es pugui començar a comercialitzar de bell de nou aquesta oferta, perquè el consistori ja ha anunciat que recorrerà i fins que no hi hagi una sentència ferma es mantindrà la prohibició. Fins i tot si es confirmés, no està clar que s’hagués de permetre l’activitat, perquè hi ha una altra normativa de rang superior, del Consell Insular, que la prohibeix en algunes zones, com ara Palma. No obstant tot això, és indubtable que la sentència obre una important incertesa sobre el futur manteniment de la prohibició, que es va aprovar la primavera de 2018. Cal recordar que Palma fou la primera ciutat que deixà fora de la legalitat aquesta pràctica turística.
Sentència i recurs. La sentència del Tribunal Superior assegura que aquella decisió vulnera directives europees, la pròpia legislació estatal, i que és «desproporcionada i innecessària». A pesar d'això, sí que es mostra d'acord en imposar limitacions a la comercialització turística d'habitatges en zones saturades que estiguin sotmeses a actuacions de reconversió integral, a les quals només es permet el lloguer per un període màxim de seixanta dies a l'any.
Tot d'una de ser coneguda públicament la sentència, el batlle de Palma, el socialista José Hila, va fer unes declaracions davant dels mitjans de comunicació a les quals assegurà, amb vehemència, que «a Palma seguirà prohibit el lloguer turístic» en habitatges situats en edificis plurifamiliars. «No hi haurà pisos de lloguer turístic», digué. El motiu és que recorrerà la sentència del TSJB. Però al parer d’Hila, fins i tot, si «el recurs no tingués èxit, ja està previst que s’apliqui la normativa superior del Consell de Mallorca», que estableix diferents zones a les quals, com és el cas de Palma, no s’hi permet l’activitat en immobles plurifamiliars.
Hila va treure pit i recordà que el seu ajuntament «va prendre una decisió valenta i, de fet, Palma fou el primer municipi espanyol que va prohibir el lloguer vacacional en edificis plurifamiliars». Així mateix, assegurà que la prohibició va respondre «a una iniciativa popular» que fou recollida per l’equip de govern i que va ser finalment aprovada pel ple de la institució. Lligà la decisió «a les dificultats d’accés a l’habitatge que hi ha a la ciutat». Al seu entendre, amb la prohibició esmentada «el govern (municipal) fou valent i defensà als residents» davant la pressió turística, que «convertia milers de pisos» anteriorment destinats a l'oferta residencial en habitatges per als turistes. Així mateix, Hila explicà que la prohibició també va respondre a les queixes dels veïnats per mor dels problemes «de convivència, enrenous i horaris que el lloguer vacacional (en edificis plurifamiliars) implicava». I resumí la seva posició assegurant que «a Palma hi ha prou oferta, entre els hotels i les cases unifamiliars, com per respondre a la demanda turística».