Els socis sobiranistes de Francina Armengol s’han cansat. Aquest dimecres han exigit a la presidenta, durant el debat sobre l'orientació política de l’Executiu, molta més contundència davant Madrid. La cap del Govern insular intentà aconhortar-los amb un anunci sobre la bona voluntat de l’equip de Pedro Sánchez. En efecte, anuncià que el Govern espanyol ha acceptat incorporar «una partida específica del factor d’insularitat» en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2022. «Així està acordat amb el Govern d’Espanya». A tal efecte, asseverà que «properament» se celebrarà una reunió de la comissió mixta de finançament Balears–Estat per concretar- ho.
Exigència. Que l’oposició seria crítica amb la presidenta era previsible. És part del guió d’aquest tipus d’esdeveniments parlamentaris. Així, el portaveu del Partit Popular, Antoni Costa –la líder del partit a les Illes, Marga Prohens, és diputada del Congrés, no del Parlament illenc– intentà atacar la gestió d’Armengol assegurant que si hi hagut temporada alta turística «no ha estat gràcies a vostès, sinó a pesar de vostès i de la seva gestió». La representant de Ciutadans, Patrícia Guasp, centrà la seva intervenció en el que considerà «manca de fermesa» d’Armengol davant el Govern espanyol i recriminà a la presidenta que hagués fet «un discurs massa optimista i triomfalista» sense «cap compromís ni autocrítica». I des de Vox, el cap de la formació neofeixista, Jorge Campos, qualificà de «fracàs» tota la gestió feta per Armengol i els seus socis en relació a la pandèmia, tant per la vessant sanitària com per l'econòmica: «la recuperació no serà ràpida ni completa fins que vostès no se’n vagin» del Govern, asseverà. Fins aquí, tot normal i previsible.
La novetat l’aportaren tant els socis del PSOE com l’opositor regionalista, el PI (Proposta per les Illes). El portaveu d’aquest últim, Josep Melià, es mostrà molt dur contra la presidenta. Li va reclamar «molta més contundència» en la relació amb el Govern de Pedro Sánchez perquè, digué, «està insultant» els ciutadans illencs en no posar en valor pràctic el Règim Especial Balear, aprovat el febrer de 2019. «Els diferents governs» de Madrid «han deixat en paper banyat les lleis que havien de compensar la insularitat» i el de Sánchez no és «excepció», assegurà. Val a dir que el to de crítica cap al Govern del PI s’ha elevat força en els últims mesos en general, i en particular durant aquest debat parlamentari. Cal recordar que fou el partit regionalista el que tingué la idea de recórrer al Tribunal Constitucional els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 per no preveure inversions especials per compensar la insularitat. Els sobiranistes de Més per Mallorca i Més per Menorca s’hi sumaren i, després, igualment ho va fer el PP i Ciutadans. Això va fer que el Parlament aprovés presentar el recurs amb el vot en contra del PSOE i Vox, cosa que irrità profundament el PSOE.
De bell nou, durant aquest debat sobre l'orientació general del Govern els dos Més –per Mallorca i per Menorca– es mostraren en línia amb el PI reclamant a Armengol que sigui «molt més contundent» davant Madrid. Però, a més, tots dos atacaren un eix fonamental de l’estratègia d’Armengol: la negociació de la futura reforma del finançament autonòmic. En efecte, segons la presidenta, el fet que les Illes tinguin «superpoblació» fa imprescindible que el «factor demogràfic», que presenta «importants reptes» per a l’arxipèlag, sigui atès a l’hora d’acordar el futur finançament. La presidenta, com sempre fa, demanà durant el debat «unitat de tots» els partits i organitzacions socials per reclamar un «tracte més just» a Madrid. El seu soci sobiranista de Govern, Més per Mallorca, que en altres ocasions semblants no havia aixecat la veu, advertí la presidenta que no es tracta només de parlar de finançament, sinó d’un canvi de model productiu. I que a tal efecte cal «plantar cara a la saturació» turística. El portaveu, Miquel Ensenyat, li digué a Armengol que ha arribat l’hora del «canvi de model econòmic» i que això porta inexorablement a imposar «límits», com és el del sòtil de places turístiques i la limitació del turisme de creuers, entre d'altres, i a assumir nous reptes polítics com per exemple «l'increment del nostre autogovern».
En la mateixa línia, el portaveu de Més per Menorca –partit sobiranista que dona suport extern al Govern–, Josep Castells, li digué a Armengol que si de bon de veres creu que a les Illes existeix un problema demogràfic, no es pot reduir la qüestió «a la reforma del finançament autonòmic», com pareix que «vostè vol», sinó que hi ha molts més «àmbits de gestió» en els quals ja es poden prendre mesures de l’estil de posar «límits» al creixement turístic. En concret, demanà que s’imposin «límits a l’entrada de cotxes a Menorca». Per la seva banda, l’altre soci del PSOE en el Govern, Unides Podem, també demanà que «el REB tingui dotació» econòmica real i apostà pel «canvi de model» productiu, perquè «és molt trist que la majoria (de la població) hagi de lligar el seu futur al turisme», tant si vol com si no. Al mateix temps, advertí a la presidenta que cal intensificar «l’aposta per l’habitatge social».