-Què és la plataforma Zeroport? Quins són els vostres objectius?
-Som una agrupació d’entitats que ens vam aliar per reclamar el decreixement de les infraestructures aeroportuàries i portuàries de Catalunya, tot i que també col·laborem perquè això sigui una realitat en altres territoris de l’Estat i perquè hi hagi una articulació de col·lectius en aquest sentit.
-Quantes entitats integren la plataforma Zeroport?
-Som més de tres-centes entitats a tot Catalunya Per tant, la iniciativa és un èxit, desperta molta acceptació al territori.
-Quan el Govern espanyol va anunciar la retirada de la inversió per a l’ampliació de l’aeroport, van pensar a suspendre la manifestació d’aquest diumenge?
-No. Nosaltres pensem que en aquell anunci començava part del procés. Desconfiem bastant d’aquest tipus de decisions, perquè fins que no hi hagi un document o alguna evidència oficial, com ara una mesura aprovada al Parlament o al Congrés, no ens aturarem. El Document de Regulació Aeroportuària (DORA) podria ser perfectament aprovat aquest mes per fer l’ampliació. L’acord del 2 d’agost ja es va fer en una reunió privada sense cap mena de transparència. Aquest modus operandi sabem que existeix, i en la taula de diàleg tindran noves oportunitats per reconduir aquest tema. Per tant, tot està sobre la taula. Pensem que aquesta estratègia de la suspensió de la inversió podria servir per desmobilitzar-nos. Hem de mantenir la força per evitar-ho. I ho estem aconseguint, penso.
-Han arribat a tindre contactes amb els governs espanyol i català?
-Sí. Ens hem reunit, directament, amb el Govern català, concretament amb el Departament d’Acció Climàtica. Amb el Govern espanyol hi ha hagut algun contacte, però no s’ha materialitzat finalment. Alhora, ens han convidat a participar en el Parlament per explicar les raons dels nostres objectius.
-Han arribat a detectar en els governs sensibilitat mediambiental en els termes que vostès plantegen?
-En privat, alguns membres del Govern i alguns parlamentaris catalans ens han manifestat que estan totalment en contra de l’ampliació de l’aeroport. Fruit de la mobilització i del fet de poder exposar els nostres arguments a la contra hi ha hagut un impacte en molts estaments, i l’anunci de la ministra Raquel Sànchez crec que també venia, en part, motivat per això. I al Govern català, sobretot des d’Esquerra Republicana, no acaben de veure clara aquesta ampliació, almenys de la manera com es vol fer, sense participació ciutadana, sense transparència ni un projecte explícit que detalli com tot això repercutiria en el medi ambient. Hi ha persones al Govern de la Generalitat que no estan a favor d’això.
-Pensa, per tant, que la suspensió de la inversió obeeix, en el fons, a la qüestió mediambiental i a la pressió que hi ha en contra del projecte, i no exclusivament a la falta de consens entre el Govern català, tal com s’ha dit des del Ministeri de Transports?
-La meva percepció personal és que les presses perquè aquest projecte s’aprovi tan ràpidament i d’aquesta manera també venen motivades perquè pensen que cada vegada serà més complicat portar a terme un projecte d’aquest tipus. És que és molt incoherent! Estan fent declaracions d’emergència climàtica i lleis de canvi climàtic com ara la llei espanyola, que en la disposició addicional quarta diu que les aerolínies han d’introduir mesures de reducció d’emissions, i una ampliació de l’aeroport faria saltar pels aires aquesta llei. Alhora, la llei catalana no precisa res de manera explícita sobre el transport aeri, però l’esperit d’aquesta llei i l’objectiu de reduir les emissions de carboni no es perseguirà si es produeix aquesta ampliació. Per tant, cada vegada hi haurà més mobilitzacions en aquest sentit, més dubtes sobre l’impacte ecològic d’aquests projectes, més fiscalització de les aerolínies –l’apujada dels impostos del petroli i del cost de l’energia farà l’aviació molt més cara... I al mateix temps, hi ha moltes empreses internacionals, com ara Deloitte o Price Waterhouse, que tenen plans i estratègies clares per reduir les seves despeses, especialment les de l’aviació, perquè no hi haurà un retorn dels viatges de negocis tal com els coneixíem, i aquests viatges de negocis representen una part molt important d’aquest mercat. Per això, volen ampliar la infraestructura tan ràpidament com puguin per evitar aquesta explicació pública. El cost polític que implicaria l’ampliació pot ser inassumible.
-Parlem de sostenibilitat. El principal impediment, a ulls de molta gent, per dur a terme l’ampliació era l’afectació sobre La Ricarda. Però el manifest de Zeroport va molt més enllà i assenyala un problema global.
-Sí. Hi ha diferents arguments. L’argument de La Ricarda minimitza el discurs, el redueix a un espai petit que es pot banalitzar de moltes maneres. Hi ha altres arguments de més pes, com ara el de l’emergència climàtica, perquè sabem que l’aviació no té opcions reals de descarbonització. D’aquí al 2050 no es produirà aquest fenomen. Foment del Treball, la patronal catalana, va manifestar en alguna reunió amb nosaltres que ells creien que l’aviació havia de ser compensada per altres sectors del transport, perquè assumeixen que amb l’aviació no hi ha opcions de descarbonització. Aquest és un argument fonamental. Però també n’hi ha d’altres, com ara el del model econòmic: una infraestructura d’aquest tipus no es manté, només, amb viatges de negocis, tal com ens volen fer entendre. Això es mantindrà perquè hi haurà una demanda constant i creixent, i aquesta demanda vindrà del turisme. Per tant, hi hauria més turisme, i abans de la covid ja sabíem que el turisme era un dels grans problemes per Barcelona. No podem incrementar l’oferta per atraure més turisme de masses, perquè a més a més arruïnaríem totes les opcions de descarbonització del turisme. A Barcelona, el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle són produïdes per l’aviació. La descarbonització del turisme s’ha de fer a través dels avions i dels creuers, principalment. Si incrementes aquestes infraestructures, estàs donant un missatge oposat al que s’ha de fer. A més a més, hi ha el risc que aquesta infraestructura sigui deficitària i que l’haguéssim de pagar nosaltres, tal com ha passat, per exemple, amb els trens d’alta velocitat, que van començar a funcionar sense tenir en compte les necessitats reals de la població, que és un sistema potent de comunicació a curtes distàncies. No té sentit ara, en aquest moment, fer això. Si volen augmentar els vols de llarg radi hauran de reduir les emissions de carboni. Hi ha dirigents polítics, a més, que reconeixen que l’ampliació no és necessària. Cal reflexionar, també, sobre el fet que estem governats, encara, sota un paradigma de cert negacionisme climàtic. De res serveix tenir una llei de canvi climàtic si després es desenvolupen infraestructures que incrementaran enormement les emissions.
-El problema, diuen, és que d’ací a uns anys l’Aeroport del Prat quedarà saturat si no hi ha una ampliació, atesa la demanda de viatgers. Si això és així, i tenint en compte que no està previst que el model econòmic canvie, quina alternativa proposarien?
-Ens hem de creure que el model econòmic ha de canviar. Si no ens ho creiem no ho farem. I per creure’ns-ho hem d’aplicar polítiques, inversions i generar les condicions perquè sigui possible canviar el model econòmic. Si no canviem l’economia, l’economia ens canviarà a nosaltres. Si no es fan els canvis necessaris ho pagarem en el futur.
-Per últim, tot i que les posicions estan completament allunyades l’una de l’altra, pensa que es podria arribar a una solució de consens entre els agents empresarials i vostès mateixos?
-No. Són posicions totalment oposades. Ells estan dins d’un marc de creixement econòmic amb mecanismes de compensació. Nosaltres tenim l’enfocament en el desenvolupament d’una economia de curtes distàncies que impulsi una transició ecològica i social justa. Ells no estan en això. Si ells no canvien, no hi haurà cap consens. Nosaltres no canviarem de posició, perquè pensem que és coherent, és el que demanen els científics i estem alienats amb els compromisos mediambientals. Ells no ho estan.
-Quantes persones esperen diumenge a la manifestació?
-No sabria dir una xifra concreta. En l’última concentració pel clima hi va haver unes cinc mil persones. Esperem que sigui una manifestació àmplia i amb molta representació del territori. Vindran columnes de tot arreu, cosa que augmentarà la representativitat territorial. Això és garantia d’èxit i de consens social a Catalunya.