Francina Armengol ha inaugurat aquest dimarts el debat parlamentari sobre l’orientació política general del seu govern amb un discurs ple de notes optimistes per les inversions de l’Estat que arribaran gràcies al fons europeus i, sobretot, s'ha mostrat reivindicativa davant Madrid amb tot el que respecte a la futura reforma del finançament autonòmic i en especial amb el que fa al Règim Especial Balear que encara no s’ha posat en pràctica.
Reivindicativa. Segons la presidenta balear, les restriccions per fer front a la pandèmia han donat resultat: «perdérem les festes de Nadal i vàrem sofrir un hivern dur. Ara estam en condicions de guanyar una tardor que deixi encarrilat definitivament el retorn a la normalitat», assegurà. Gràcies al control del virus, explicà, s’ha pogut tenir una temporada alta turística bona: «ningú ha assolit més ocupació ni generar més facturació ni captar més clients que Balears». I resumí amb un contundent: «la reactivació ja ha començat». Tot i així, reconegué que encara no s’està en condicions de parlar d’un retorn als nivells de producció i ocupació laboral iguals o semblants als de 2019. I que no serà així fons a «principis de 2023». Segons digué, «la crisi (econòmica) haurà durat dos anys».
En el capítol d’anuncis, assegurà que el govern central destinarà uns 250 milions dels fons europeus per al tramvia de la badia de Palma. Una vella aspiració popular que s’havia de portar a terme abans de 2011 i que finalment quedà en no res. Una dècada després, Armengol dona per fet que «les obres s’iniciaran el 2023» i que la desitjada infraestructura «s’acabarà el 2026».
Però el més rellevant del que explicà en el seu discurs inicial del debat parlamentari d’aquesta setmana fou la recuperació de la seva cara més reivindicativa davant Madrid. En efecte, després d’un any i busques de mostrar, en aquest sentit, un perfil molt baix, l’ha tornat elevar. La presidenta reconegué que a pesar de les inversions i ajudes que s’esperen de Madrid, gràcies als citats fons europeus, la situació no és bona, a les Illes, perquè el cop de la crisi per mor de la pandèmia ha estat molt intens. Cal recordar que la caiguda del PIB illenc fou l’any passat del 27%, quan la mitjana estatal va ser del 11%. Inclús quan les Balears «recuperin la normalitat» econòmica -cosa que, com s’ha dit, ella no espera que passi abans de l’inici de l’any que ve, quan faci dos anys de l’inici de la pandèmia – els recursos dels que disposarà el Govern illenc «no seran suficients» per fer front als «reptes» que té plantejats la societat balear. Al seu parer són necessàries inversions extraordinàries de l'Estat per compensar el cost de la insularitat, per exemple. Per tant, «seguiré reivindicant» davant el Govern central que es completi l’instrument per millorar la posició econòmica de l’arxipèlag, el Règim Econòmic Balear (REB). A tal efecte anuncià que «no cessaré de demanar la part fiscal que està pendent» de ser aprovada per Madrid. Val a dir que el REB fou aprovat el febrer de 2019 i que des d’aleshores l’Executiu de Pedro Sánchez no l’ha posat en pràctica. En cap dels seus aspectes. Cosa que intranquil·litza cada cop més tant a Més per Mallorca, Més per Menorca com el PI i que reclamen -amb intensitat creixent – que la presidenta sigui «més combativa» davant del Govern central.
També en el mateix àmbit reivindicatiu, Armengol reclamà un «finançament just» per a Balears en la pròxima reforma del sistema. A tal efecte anuncià que -com amb el REB– no pararà de pressionar com pugui a la capital espanyola perquè la futura muda del finançament ordinari -quan es posi a debat i aprovació– satisfaci «les necessitats» de les Illes i per això -com fa sempre– reclamà «unitat» política i social.
Advertí que les Illes «han de ser tractades en igualtat de condicions» amb la resta de l’Estat i concretà que «sense una millora» substancial del sistema de finançament i de les inversions extraordinàries del Govern central a Balears -via REB– no es podria fer «front als reptes» que tenen plantejades les societats baleàriques. Cità específicament «el repte demogràfic» com una de les seves grans preocupacions: «avui, que Espanya mira cap als territoris que es buiden, a les Illes hem d’alçar la veu» per deixar clar a Madrid «els problemes» dels territoris «que creixem en població».