—Què aporta l’operadora Aproop al mercat de les telecomunicacions del País Valencià?
—Aproop aspira a ser un operador diferent al que el client ja té en el mercat. Som un operador de proximitat, la qual cosa significa que volem estar a prop de la nostra llengua, de la nostra cultura i la nostra gent. Volem esdevenir el que s’anomena una “operadora de nínxol”, amb un focus molt clar: busquem l’afinitat cultural i identitària amb el client. La realitat és que a hores d’ara no hi ha cap altra operadora que oferisca això. Volem que la gent s’identifique amb nosaltres. És el que en el món dels negocis s’anomena value for money.
Dit això, a Aproop no som una operadora low cost, però tenim preus molt competitius. Perquè és veritat que si no fórem competitius, els clients per molt militants que foren, no s’hi interessarien. Un bon producte, per aconseguir ser atractiu, ha de ser competitiu i d’última tecnologia. Volem estar a prop de la butxaca del client.
—En la roda de premsa vostè va dir que la seua missió anava “més enllà de les tasques exclusivament empresarials”. “Volem superar el concepte tradicional que es té d’una operadora per convertir-se en una ferramenta vertebradora d’un territori amb una llengua compartida i una realitat diversa”, va explicar. Això en què se substanciarà?
—Els valencians ens caracteritzem per un cert meninfotisme. Hi ha una realitat plural no només entre les diferents províncies, sinó també entre les comarques i, inclús, si m’apures, entre els pobles dins les comarques. Totes aquestes rivalitats sembla que són un entrebanc per anar tots a una i per a estar cohesionats. El que proposem des d’Aproop és convertir-nos en una eina vertebradora per a la Comunitat Valenciana mitjançant accions en l’àmbit cultural i social. Així doncs, d’una banda volem contribuir al desenvolupament de la nostra terra, però de l’altra volem que se’ns perceba com una companyia amb sensibilitat social. Ens preocupa, per exemple, que hi haja xiquets que no tenen accés a internet i, per això, volem impulsar accions per dotar-los-hi. Ja estem estudiant la creació de beques per a famílies desafavorides.
—En quins altres àmbits culturals i socials preteneu treballar? Què ens podeu avançar?
—Estem molt interessats a fer patrocinis culturals i també esportius. Per exemple, ens agradaria molt participar en el món de la pilota, que és un univers que m’apassiona. I també en l’esport base i l’esport femení. Volem posicionar-nos en àmbits com aquests i que la gent ens perceba com el que som: una empresa que vol estar prop d’ells. Esperem, de cara a l’any vinent, poder concretar ja els àmbits en què participarem de forma més directa. Hi ha molt de camp per recórrer.
—Fa anys, en una entrevista el CEO de Parlem deia que la seua companyia més que una estructura d’estat era una “estructura de país”. Aproop també ho és?
—Abans d’entrar en Parlem jo era responsable d’Octel Telecom. Quan ens incorporàrem a Parlem, ja com a Aproop, ja disposàvem de 10.500 clients d’internet i 10.600 de mòbil. Al remat, Parlem en la seua globalitat, és una projecte d’operadors regionals europeus de proximitat. En el cas d’Aproop el que fem és replicar el model de Parlem a Catalunya: com allí, aspirem a identificar-nos amb una sèrie de valors que defineixen els valencians. Aproop s’identifica amb els valors de la Comunitat Valenciana. Som plenament conscients que la realitat sociocultural i política és diferent. Aspirem a ser una eina vertebradora, cosa que no és senzill en un territori com aquest. Fixa’t que trobar un nom que poguera agradar tant a Castelló com a Alacant i també a València ja va suposar tot un repte.
Pel que fa a Parlem el seu objectiu és continuar expandint-se en altres territoris que tenen una idiosincràsia semblant, com per exemple Galícia. Són llocs on, com a Catalunya o ací, existeix una particularitat cultural i lingüística, i això té molt de valor per a nosaltres.
—La societat valenciana és molt diversa. Quin és el perfil de client que perseguiu?
—Volem un client que vulga un tracte de proximitat i en la seua llengua. Prioritàriament volem que la gent puga comunicar-se amb nosaltres en la seua llengua, gent que s’identifique amb la cultura valenciana. Dit això, com diu l’Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem,
“nosaltres no volem fer política, volem fer negoci”.
—Quins objectius us marqueu en el curt i mitjà termini?
—Ara mateix, a la Comunitat Valenciana hi ha 1,5 milions de línies de banda ampla i 4,5 de mòbil, això és quasi tres línies de mòbil per cada línia de banda ampla. El mercat està copat pels quatre grans operadors. La nostra meta passa per assolir un 5% de la quota de mercat en el termini de quatre anys, la qual cosa significaria tenir 75.000 clients.
En tot cas, com a Parlem, també ens marquem el repte d’adquirir altres empreses per impulsar el creixement orgànic. L’accionariat de Parlem creu en el projecte i disposem de recursos per assolir un creixement significatiu.
—El País Valencià és un territori ric en pimes. Teniu previst oferir algun tipus de servei específic per a ells?
—Clar, som conscients que aquest és un sector molt important i la nostra intenció és donar-los serveis de telefonia, però també altres serveis que, com ara la ciberseguretat, poden ser de molt d’interés en els temps actuals. Volem fer paquets molt clars i molt simples, perquè no és tracta de tenir 40 productes diferents inintel·ligibles, sinó de tenir-ne alguns que siguen adequats a les seues necessitats.
•DE BANCAIXAA LA TELEFONIA
Explica Octavi Sánchez que està ben content d’encapçalar l’aventura d’Aproop perquè és una manera de generar riquesa en el seu territori. Aquest catarrogí sap bé el que es duu entre mans: va exercir primer a Arthur Andersen i des d’ací va fer el salt a Bancaixa, on, després de fitxar pel departament d’auditoria interna, va passar a la gestió d’actius i banca privada. La crisi financera arramblà amb l’entitat, que va acabar integrada a Bankia, Amb les credencials assolides a València, a Madrid exercí primer com a director de negoci de Bankia Borsa i, després, com a responsable de societats cotitzades de Bankia, una atalaia des d’on participà en els consells d’administració de grans companyies, com ara Iberia, Sacyr o Realia. L’any 2016, aquest home de negocis, retornat a València, començà el seu periple per l’àmbit de les telecomunicacions, a través de les companyies Nethits i Netllar. En poc de temps, van passar de facturar un milió d’euros a quinze. La nova aventura d’Aproop marca un nou repte per a aquest home de negocis que va passar la infància jugant en el carrer Trinquet de Catarroja.