Mette Frederiksen,
primera ministra de Dinamarca des del 2019
La primera paraula que em ve al cap quan penso en la cancellera Merkel és respecte. Respecte pel seu lideratge. Per la seva credibilitat. I per la seva ambició incansable de fer avançar Europa.
Angela Merkel ha inscrit definitivament el seu nom en els llibres d’història. Tant en els nacionals com en els europeus. En la nostra època actual el lideratge polític s’ha tornat més complicat, i haver-se mantingut setze anys al capdavant de la cancelleria ja és un fet meritori per si sol. Si a això hi afegim la insistència de Merkel en els fets essencials i en la seriositat, ens trobem davant un llegat únic.
Europa hauria de donar les gràcies a Angela Merkel pels seus esforços. Com a mínim a través d’aquest text, des de Dinamarca cal que expressem aquest agraïment.
Quan s’acabi el mandat d’Angela Merkel, ens acomiadarem d’entrada d’una figura política excel·lent, però amb el temps també d’una política molt valorada que a Europa es trobarà a faltar.
Luiz Inácio Lula da Silva,
president del Brasil del 2003 al 2010
Apreciava Angela Merkel i m’alegro que governés Alemanya en l’època en què vaig ser president del Brasil. Al començament, li tenia una certa desconfiança. Jo tenia una bona relació amb Gerhard Schröder. Merkel venia de la CDU i era considerada conservadora. Amics meus d’Alemanya m’havien dit: escolta, Lula, ens costa fer oposició contra Angela Merkel perquè una part dels alemanys veuen en ella una gran mare. Però jo vaig tenir experiències molt bones amb ella, i mereix respecte. Va ser una gran cap de govern per a Alemanya. A les trobades del G20 i en fòrums internacionals se la respectava molt. Trobo que va ser molt dura durant la crisi financera, sobretot amb Grècia. Però en la qüestió migratòria va defensar una posició molt digna i decent. Sé que la meva successora, Dilma Rousseff, també l’apreciava molt. Potser no la tornaré a veure més, però ha de saber que aquí al Brasil hi ha dos expresidents que són els seus amics.
Tony Blair,
primer ministre del Regne Unit del 1997 al 2007
—Senyor Blair, recorda la primera vegada que es va trobar amb Angela Merkel?
—Sí, me’n recordo molt bé. En aquell moment era canceller Gerhard Schröder; Merkel encara era la líder de l’oposició. Em va semblar una dona de tracte fàcil i de tarannà obert. Em va agradar el seu caràcter, em va caure molt bé personalment. D’entrada vam tenir una bona relació, que es va aprofundir quan el 2005 va arribar a la cancelleria.
—Se li notava que era experta en ciències naturals?
—Tenia una discreció inusual per a una política, però al mateix temps tenia una intel·ligència enorme, era metòdica i lògica. Vaig quedar molt impressionat per aquesta infreqüent combinació de discreció superficial i una determinació acèrrima interna. Quan un tracta amb ella privadament, és molt més divertida i càlida del que sembla a vegades.
—En què es diferencia Merkel dels seus predecessors Gerhard Schröder i Helmut Kohl?
—Amb Helmut Kohl i, d’una manera diferent, amb Gerhard Schröder, normalment la cosa anava així. Deien: “Aquesta és la nostra posició. I en el fons ens és igual si a vostès els agrada o no”. Merkel, en canvi, era extremadament constructiva. Sempre intentava trobar una solució per la via de la negociació. Aquest és el seu gran talent com a política.
—Pot posar-ne un exemple?
—Durant la negociacions pressupostàries de la UE, a final del 2005, la vaig veure en acció de prop per primera vegada. I es va mostrar col·laboradora d’una manera que, sincerament, no havia vist mai en els seus dos predecessors. Ells defensaven estrictament el seu punt de vista i no es feien responsables dels meus problemes. Ella, en canvi, em va ajudar. Sobre la taula hi havia una àmplia reforma de la política agrària comuna, i sobretot les posicions francesa i britànica estaven allunyades. Jo havia vetat de facto el nou pla pressupostari; van ser de les negociacions més dures que he fet mai. I crec que sense l’ajuda d’Angela Merkel no ens hauríem posat mai d’acord. No sé si això entra dins l’oposició masculí/femení, però en el cas de Merkel l’ego no és un obstacle. Quan hi ha un problema, cal trobar una solució. Aquesta és la seva convicció.
—Un tret de caràcter que en l’escenari internacional s’ha tornat escàs.
—Jo crec que aquest és un dels motius pels quals és valorada. És una antipopulista en una època de populistes. Això no vol dir que no sigui una política astuta. Si no ets astut, no aguantes gaire temps a dalt de tot. Però ella no ha de defensar-se contínuament. I això li dona un poder enorme en totes les situacions, ja que, com que és una solucionadora de problemes, pot acostar persones de maneres molt diverses.
—Per què serà recordada Angela Merkel?
—El seu llegat serà haver conduït el seu país i Europa per una fase amb una inestabilitat extraordinària. Després de la crisi financera, Europa s’hauria pogut desintegrar, però això no va passar. I quan en els últims anys arreu del món ha començat l’avanç del populisme, Europa també hauria pogut veure’s arrossegada, però durant el seu mandat això tampoc no ha passat. El seu punt fort com a líder política ha consistit a mantenir a flotació el vaixell malgrat totes les tempestes i a deixar els ponts en un estat relativament decent. I això ja és un gran què.
—Què espera vostè del successor o successora de Merkel a Berlín?
—Després d’un llarg període al poder, sovint ve una reacció contrària. També podria ser que a partir d’ara veiem una Alemanya que busqui el seu lloc al món d’una manera més ofensiva. Serà interessant veure si el nou govern alemany trenca amb la línia de ser un pol que afavoreix la calma i, per contra, imposa amb més determinació els seus interessos.
—Creu que Merkel tornarà a l’escenari internacional assumint un altre rol?
—Crec que Merkel només ho faria si l’encàrrec fos d’una envergadura important. D’ofertes, però, no li’n faltaran. És una persona ben valorada a escala internacional. Parla anglès. Podrà fer el que vulgui.
Entrevista: Jörg Schindler
Yanis Varoufakis,
ministre de Finances grec el 2015
Durant la crisi de l’euro, Angela Merkel va ocupar l’únic càrrec amb què es podia fer el pas que Kohl i Miterrand havien considerat necessari i desitjable: aprofitar la crisi per avançar en la unitat política d’Europa.
Mes rere mes i any rere any, Merkel no va perdre cap ocasió per minar i sabotejar la unió política que Europa hauria pogut construir com a reacció a la terrible crisi de l’euro que causava tanta misèria innecessària. Anys després, aquella crisi va fer que Europa fos més feble i més incapaç de reaccionar adequadament al xoc extern de la pandèmia.
Angela Merkel serà recordada com una política d’una competència notable, que va aconseguir conservar –o fins i tot enfortir– el poder de la cancelleria alemanya i el domini de l’economia alemanya dins la UE. Però també serà recordada com la política que va aconseguir aquests èxits a un alt cost: malbaratant la que ha estat potser la millor oportunitat d’Europa per unir-se a favor dels interessos de la majoria de les persones de cada Estat membre.
I per acabar, un comentari personal. Si bé no tinc cap dubte que la història jutjarà amb duresa Angela Merkel perquè va deixar escapar l’oportunitat de crear una veritable unió europea, el que em fa més por és que els seus successors em facin trobar-la a faltar!
Ahmet Davutoglu,
primer ministre de Turquia del 2014 al 2016
—Senyor Davutoglu, vostè va negociar amb Angela Merkel l’acord pels refugiats del 2016. Quins records té de les converses?
—Jo ja havia conegut Angela Merkel molt abans de les negociacions, el 2004. En aquell moment jo era assessor d’Erdogan sobre política exterior i ella encara era la líder de l’oposició. No coneixia gaire Turquia. Però això va canviar ràpidament. Durant la crisi dels refugiats, parlàvem per telèfon gairebé cada setmana. En el món de la diplomàcia és molt important la psicologia. Angela i jo vam construir una relació de confiança. Aleshores, ella patia una pressió enorme, i això es percebia. Ho teníem clar: aquella crisi només la podríem controlar treballant conjuntament. La conversa decisiva va tenir lloc el 16 de març del 2016 a l’ambaixada turca de Brussel·les: Merkel, Rutte, Juncker i jo. Vam estar reunits durant sis hores per aclarir els detalls de l’acord pels refugiats. A dos quarts de tres de la matinada vam tancar l’acord. Jo vaig dir que tocava celebrar-ho. Llavors vaig demanar que portessin pizza turca d’un forn de pa.
—Diuen que vostè va perdre el càrrec de primer ministre entre altres coses perquè el president Erdogan estava gelós de la seva bona relació amb Angela Merkel. És veritat?
—No tenia una bona relació només amb Angela Merkel, sinó també amb molts caps d’Estat i de govern. Però sí que és cert que amb Angela la relació era especialment propera. I Erdogan? Ell senzillament no tolerava tenir cap caràcter fort al seu costat. Mentre jo anava de camí a Brussel·les per negociar l’acord dels refugiats, es va plantar i va atacar els europeus.
—Encara manté el contacte amb Angela Merkel?
—I tant. Tinc el seu número de mòbil. Ens escrivim SMS regularment. També li vaig trucar quan va morir la seva mare. Angela es va comprometre de veritat amb la relació turco-alemanya.
Entrevista: Maximilian Popp
Zuzana Čaputová,
presidenta d’Eslovàquia des del 2019
Quan em pregunten què és el que més m’ha impressionat durant la meva carrera professional, dic que les reunions amb Angela Merkel. Per a mi la cancellera encarna la saviesa.
Theresa May,
primera ministra del Regne Unit del 2016 al 2019
Per a molts polítics de tot el planeta, Angela ha estat el símbol d’Alemanya. Com a dona que va créixer a l’Europa oriental, que estima la llibertat i la democràcia i que va aconseguir arribar a ser cancellera d’Alemanya, Merkel ha representat el seu país d’una manera significativa. No és una política que es caracteritzi per una retòrica ampul·losa: la seva principal preocupació és aportar resultats. Ha demostrat una constància descomunal i una coherència interna, sempre ha abordat els assumptes fins al detall i ha posat en primer lloc els interessos del seu país. De vegades vam negociar amb duresa, però fora de les compareixences públiques i rodes de premsa també hi va haver sempre moments desenfadats.
Recordo una trobada de l’OTAN que va coincidir amb la Copa del Món del 2018. Anglaterra jugava contra Croàcia i jo tenia moltes ganes de mirar el partit, eren les semifinals. Quan es van acabar les negociacions, algú va treure el mòbil i va posar la retransmissió. Angela, jo i el president turc vam acostar-nos-hi de seguida per seguir com a mínim els últims minuts del partit. Puc assegurar que el futbol li encanta.
Hamid Karzai,
president de l’Afganistan del 2001 al 2014
La cancellera alemanya Angela Merkel i jo ens vam trobar per primera vegada el març del 2007 a Berlín, i jo vaig estar encantat de rebre-la aquell mateix any a Kabul. Allà va visitar una de les nostres escoles, el col·legi Amani, que es va reconstruir amb suport alemany. Recordo vivament el seu interès sincer per entendre igualment les opinions i les preocupacions d’alumnes, mestres i de l’administració.
Un dels elements que ha caracteritzat les decisions d’Alemanya respecte a l’Afganistan ha estat dur a terme una política de pau integrada, que ha consistit en mesures militars i reconstrucció civil. El govern que Angela Merkel va dirigir durant el meu mandat, va tractar l’Afganistan amb respecte i va evitar immiscir-se en els nostres afers interns. Aquest enfocament i el respecte per la sobirania afganesa van reforçar la confiança històrica de l’Afganistan envers Alemanya. Sense la sensibilitat de la cancellera Merkel per les preocupacions del nostre poble, això no hauria estat possible. Durant el meu període com a líder d’un país en transformació, saber que podia confiar en la cancellera Merkel va ser una important font de tranquil·litat.
Valoro molt la seva confiança i la seva empatia. Recordo especialment un temps en què jo patia una pressió considerable per part del govern nord-americà perquè signés l’acord de seguretat bilateral. La cancellera Merkel em va trucar per instar-me a signar el pacte. Jo li vaig explicar els motius pels quals no havia signat i, si bé les nostres opinions es van mantenir allunyades, vaig tenir la sensació que entenia els meus dubtes.
A més a més, Merkel ha estat una font d’inspiració per a les dones dirigents de tot el món. També ha donat suport al foment de les dones a l’Afganistan. En particular en el nostre món actual, que està ple de comportaments polítics mesquins, la cancellera Merkel és un exemple excel·lent d’una líder que és capaç d’arribar a grups diversos i d’integrar-los amb efectivitat.
(Nota: Karzai va entregar el text abans que els talibans conquerissin el poder.)
Traducció d'Arnau Figueras