L’Aragó pot perdre la institució que va ser creada per impulsar en català a la Franja. Així ho ha decidit el Parlament, que aprovà a proposta de Vox una resolució en aquest sentit que insta el Govern aragonès a suprimir l’Institut Aragonès del Català, així com a anul·lar quinze nomenaments dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Segons la resolució parlamentària, s’hauria de suprimir la institució del català «perquè no reconeix la protecció de les llengües i modalitats lingüístiques de la zona oriental d’Aragó i, per tant, és contrari al respecte, a la convivència i a l’entesa recollits a l’estatut».
El plenari va viure moments de tensió quan el representants de Podem, Nacho Escartín, va intervenir alternant «el català, castellà i aragonès», per demostrar, va dir, que són «llengües pròpies» aragoneses i que no s’ha d’usar això com a arma política. Els de Vox abandonaren l’hemicicle per no sentir-hi parlar en català i els del PP no pararen d’escridassar al diputat. El president de la Cambra, Javier Sada, hagué d’intervenir per recordar als diputats la dreta que el Parlament «és la casa del poble» i que «el respecte cap al que diuen tots els diputats és la base fonamental de la democràcia i la democràcia és la base fonamental d’aquest Parlament».
La iniciativa de supressió de l’Institut referit sorgí de les alcaldies del PAR (Partido Aragonés Regionalista) a diverses localitats de la Franja de Ponent. Segons aquest partit queda justificada la petició perquè «a més del castellà, llengua utilitzada en tota la Comunitat Autònoma, existeixen (legalment) a l'Aragó una zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaiques i prepirenaiques, amb les seves modalitats lingüístiques, i una zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa de l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma, amb les seves modalitats». Però no existeix el català, diuen, per enlloc. Per tant, conclou el PAR, el fet que el govern creés el juliol passat aquest Institut Aragonès del Català és del tot impropi. La idea del PAR fou recollida per Vox, que la convertí en una proposició no de llei per instar el govern de Lambán en el sentit referit.
Equilibri polític
El PSOE, Podem i la Chunta Aragonesista es mostraren en contra de la iniciativa parlamentària i reclamaren a la dreta que no utilitzi la qüestió per fer política. Val a dir que el president del govern aragonès, Javier Lambán, és conegut per tenir actituds i opinions no gaire favorables al català. Per exemple, el novembre del 2018 escrivia a Twitter: «començo l’última novel·la d’Eduardo Mendoza, que, com quasi tots els grans autors catalans, escriu en espanyol». El 2019, d'altra banda, el president de l'Aragó acusava TV3 i l’escola en català de ser «fàbriques» de «manipulació» i «adoctrinament» independentista.
Després de les eleccions autonòmiques de 2019, Lambán, per seguir a la presidència, no tingué més remei que pactar amb altres tres partits: Podem i la Chunta, a més del dretà regionalista del PAR. En efecte, el PSOE va obtenir 24 diputats, Podem 5, la Chunta 3 i el PAR altres 3. En total, 35 sobre els 67 que formen el Parlament. Majoria absoluta. Tant Podem com la Chunta han pressionat perquè Lambán s’impliqui en la promoció del català, cosa que finalment, després de dos anys d’estira-i-arronses, el president acceptà i, així, el juliol passat s’anunciava la creació de l’esmentat Institut Aragonès del Català. La premsa de dretes, tant la local com la de Madrid, ho va entendre com una renúncia del seus principis i poc menys com un traïció: «Lambán se pliega al separatismo», assegurava OKDiario el 8 d’agost passat.
Algunes bases del PAR van encaixar molt malament que Lambán acceptés la creació de l’organisme a favor del català. Aquesta formació, nascuda el 1977, sempre ha negat la unitat lingüística catalana i, en conseqüència, nega que a la Franja s’hi parli català. Al seu entendre, tal i com abans ja s’ha fet referència, es tracta de «modalitats» de la «llengua aragonesa». Conseqüent amb aquesta forma de pensar, es va oposar a la Llei de Llengües de 2009, que reconeixia legalment l’existència de català a la Franja, norma que fou rectificada el 2013 a iniciativa del mateix PAR, amb un govern del PP, per una nova llei amb el mateix nom però que derogava l’existència legal del català a la Franja. Ara, a instàncies, com s’ha dit, de la Chunta i Podem, el PSOE ha acceptat la creació de l’esmentat Institut Aragonès del Català, cosa que bona part de les bases del PAR han considerat una ofensa.
Val a dir que la pressió a favor del català neix en bona part de la Chunta Aragonesista. Aquest partit, creat el 1986, defensa el dret d’autodeterminació per a Aragó, és d’esquerres i es reconeix com a socialista, ecopacifista, feminista i humanista. La figura més coneguda que ha tingut fou José Antonio Labordeta, el famós professor, escriptor i cantautor que ocupà un escó del Congrés des de 2000 a 2008 i que va faltar el 2010.
Ara caldrà veure què fa Lambán. Si fa cas a la resolució del Parlament o si, pel contrari, s’estima més mantenir vigent l’Institut Aragonès del Català. El portaveu parlamentari socialista, Darío Villagrada, instà la dreta, durant el debat de la resolució, «a deixar d’usar les llengües com a armes» polítiques i recordà que «més de 30.000 persones parlen aragonès i català» a l'Aragó. Quelcom que podria suggerir que el PSOE pretén seguir endavant amb l’Institut citat. Tot i així, la biografia del president crea incerteses al respecte. Si manté viu l’Institut, aleshores serà el PAR el que tindrà la paraula: considerarà que és casus belli i trencarà el pacte governamental de 2019 o, pel contrari, restarà importància a la qüestió i seguirà en el govern?
Tampoc es pot perdre de vista una altra derivada important de la qüestió: el PAR està immers en un seriosa crisi interna, motivada pel descens dels suports electorals i el seu líder, Arturo Aliaga, vicepresident del govern de Lambán, està fortament contestat per les bases. Podria ser aquest episodi el detonant d’un increment de la tensió que pogués portar el partit fins a la implosió?