L’any 2020 hauria d’haver estat un any de celebració per al col·lectiu Gràcia Territori Sonor. Vint-i-cinc anys de vida de l’associació, creada el 1996 per Victor Nubla i Juan Crek, i del Festival LEM, un programa de música experimental nascut el mateix any i que té lloc en espais emblemàtics, sense seu permanent: bars, galeries d’art, places. Però els vint-i-cinc anys i la festa prevista van quedar aturats —i marcats— per dos fets inesperats i tràgics. D’una banda, l’afectació d’una pandèmia global que ningú no podia preveure; de l’altra, la mort sobtada de Victor Nubla (1956-2020), impulsor i figura irrepetible, polièdrica i clau per entendre el festival i l’activitat del col·lectiu gracienc.
"La mort del Nubla ho trastoca tot, a tots nivells", remarca Maria Vadell, directora de Gràcia Territori Sonor. Una mort que es produeix en un context tan dur i complex com el de la pandèmia, on no podien ni accedir a l’oficina. "Érem un equip nou, treballant a distància —explica—. Ens semblava que era un miracle seguir i tirar endavant el LEM". Un any després d’aquella no-edició, es reprèn l’activitat i es programa un nou festival, però sense efemèrides ni celebracions. "Estem plantejant aquesta edició del LEM com la vint-i-sisena. La vint-i-cinc és una edició fantasma". Les raons per prendre una decisió així són irrefutables. "Havíem dissenyat la celebració amb en Nubla. Amb l’afectació de la pandèmia i la seva desaparició, decidim aturar-nos i aplaçar-ho a l’any vinent". Però arriba el 2021 i no hi ha l’esperat "retorn a la normalitat". "Si hi afegim que el pressupost ens ha baixat encara més que el 2020 i que la Covid no ens permet fer el que teníem pensat, millor no fer-ho".
La situació és així, ras i curt, sense additius ni floritures. Però l’entusiasme i la convicció de la feina feta —i la que encara ha de venir— reactiven l’activitat. És així com, malgrat tots els entrebancs, el col·lectiu ha treballat en un Festival LEM sorprenent, implicat com sempre en el teixit artístic i social de la ciutat i, en especial. Durant tot el mes d’octubre, de l’1 al 30, hi haurà una programació, diversa i de qualitat, en sis espais: el Centre Cívic La Sedeta, el Casal Barri Can Carol i el Centre Artesà Tradicionàrius (els tres del districte de Gràcia), i també la capella del Col·legi Major Universitari Ramon Llull (al recinte de l’Escola Industrial), el Centre Civic Convent de Sant Agustí i el bar Casa Almirall, on la idea es celebrar-hi l’Àgape, de nou amb públic.
Del free-jazz a la psicodèlia, passant per l’electrònica experimental, el metall acústic o la poesia musicada, la programació és formada per 14 actuacions repartides en 11 sessions, totes en cap de setmana. Hi trobem propostes com el projecte Esmolets (un dels plats forts, amb Eli Gras, Lula Thomas i Marina H. Asciutti, que duran a terme un concert performatiu d’improvisació, realitzat amb sons generats en directe a l'escenari per esmoladores artesanals de ganivets); la presentació del disc Kala of the Unspoken, editat per per Gràcia Territori Sonor, i obra del trio Black Flower (en un concert inaugural que tindrà lloc al Col·legi Major Ramon Llull); la recuperació dels intercanvis internacionals amb festivals de Sardenya (Signal) i Polònia (Intermediale); o l’exposició de l’artista Chini a la seu de l'associació durant els dies del dispositiu. Entre les novetats, la incorporació d’un espai nou (Can Carol) i dues projeccions de cinema amb banda sonora en directe. A banda de l'especial cura en potenciar les propostes realitzades per dones, com en cada edició i amb un percentatge especialment més significatiu que en d’altres certàmens, cal comptar entre les novetats la incorporació d’un espai nou (Can Carol) i dues projeccions de cinema amb banda sonora en directe.
Una xarxa de ciutat, amb accions vinculades al territori
El mosaic d’actuacions i de propostes converteixen el LEM en un festival singularíssim i divers. "Mantenim un dels aspectes fundacionals, que el festival no té seu", subratlla Vadell. "Es continua fent a llocs diferents. Si ho concentréssim en un sol lloc, perdríem l’essència original. Una essència distintiva que té molt a veure amb la figura de Víctor Nubla. "La seva importància és absoluta, encara ara, a l’oficina, pensem en com ho faria ell, entre bromes. En Víctor ja tenia al cap la idea de jubilar-se i dedicar-se només a escriure i fer música, volia deixar la gestió cultural de banda. I portava un parell d’anys preparant-me a mi per poder agafar el relleu. Per això, la idea general i els objectius són continuistes, tot i que anem canviant algunes coses, com ara la recerca de nous públic i nous llocs." I, per això, l’essència de Gràcia Territori Sonor és l’essència de Víctor Nubla.
"És una essència de batalla contínua", detalla Vadell. "Aquesta cosa d’agafar un projecte que tothom concep com una cosa estranya, i fer aquesta lluita perquè no sigui una cosa estranya i sigui absolutament normal. I també la lluita per acostar l’entitat i el festival al públic general, tot creant una xarxa de ciutat, i una xarxa internacional, i que sempre tot estigui vinculat al territori. No som un gran festival de masses que apareix i desapareix en un cap de setmana, som vius durant tot un mes. No som un bolet aliè a la ciutat, sinó que volem tenir presència i continuïtat amb el territori i la gent". Unes conviccions que són vives, i que no necessiten que se celebrin homenatges. "A ell li agradarien entre molt poc i gens. Ellno anava als homenatges d’amics, deia que la nostàlgia és la pitjor cosa que pot existir, i que s’ha de celebrar la vida. El nostre homenatge a ell és seguir la seva feina, fotre canya i que es parli del LEM".
Que el llegat de Nubla segueix viu és un fet, com demostra que aquest any s’ha omplert tot l’aforament. "La gent està pendent, hi ha un seguiment i una implicació". La mostra de música experimental creix, en actuacions i en disciplines artístiques ("l’any passat vam reintroduir la dansa i, enguany, amb els encontres espai-temps hem introduït el dibuix i la pintura"), de la mateixa manera que el LEM aconsegueix no perdre ni un bri de la pulsió que el va generar, ara fa 26 anys, tot sobreposant-se a entrebancs, aturades i cops, com a referent de compromís i d’implantació en un territori.