Abans de la Segona Guerra Mundial Lleó Trulski ja va alertar que els EUA acabarien essent la potència hegemònica al món, però alhora advertí que la fortalesa d'aquella nació tindria dinamita en els seus fonaments. La previsió ara ha esdevingut tràgicament real. Fa deu anys que Bush pare va anunciar la creació d'un nou ordre mundial a partir de la guerra del golf Pèrsic, en què els EUA esdevenien el gendarme mundial. I tot just quan l'adjectiu s'anava a canviar per planetari a costa d'un escut antimíssils capaç de parar-ho tot, resulta que el gendarme pot ser ferit greument al cor sense necessitat d'un gran desplegament de mitjans militars.
Els atemptats de 1' 11 de setembre han posat en debat el paper dels EUA al món, i fins i tot hi ha qui ressuscita les teories de Samuel P. Huntington de principis dels 90, que justificaven un rearmament urgent dels EUA davant l'inevitable xoc entre les civilitzacions, especialment la cristiana i la musulmana. Aquelles teories, però, ja van ser rebatudes al seu moment, bàsicament mostrant la realitat diversa del món àrab. Sigui com sigui el cas és que el gendarme que semblava invencible a casa seva va fallar estrepitosament la setmana passada i ara s'haurà de moure en alguna direcció.
Raül Romeva és professor de la Càtedra UNESCO de Drets Humans de la UAB; per ell, els atacs dels pilots suïcides "trenquen amb el model d'EUA com a gendarme mundial, ja que els nordamericans són víctimes per primer cop i s'adonen que necessiten ajuda", i afegeix: "No solament no poden fer de policies arreu sinó que ara s'ha vist que ni tan sols ho poden fer en el seu país. I això ho haurien d'aprofitar els governs europeus."
El també professor de relacions internacionals Rafael Grasa coincideix a resaltar que després de l'atac del dia 11 ha quedat demostrada "la vulnerabilitat extrema" dels EUA, i alhora "s'ha recuperat la tradició del terrorisme de l'anarquisme clàssic, és a dir, el terror indiscriminat per demostrar la vulnerabilitat de la societat". Això durà, segons Grasa, a fer que el terrorisme entri amb molta força a l'agenda internacional. De tota manera Grasa recorda que això no impedirà, però, que els EUA continuen essent l'única superpotència.
Per contra, el catedràtic de ciències polítiques i doctor del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Barcelona, Joan Botella, assegura que "quan el país més poderós del món es demostra que és així de vulnerable deixa de ser gendarme". La qüestió, segons Botella, és que tota la política de defensa i seguretat "està muntada per defensar-se d'uns perills que no són els d'ara, i queden en ridícul perquè no hi ha exèrcits enemics". Tot i això, Botella considera que a partir d'ara els EUA no acceptaran el paper de gendarme mundial i buscaran una cooperació internacional.
No són la superpotència
Pere Vilanova, professor de relacions internacionals i expert en el conflicte araboisraelià, va més enllà i considera que els EUA "no és cert que fossin la primera potència mundial", i posa com a exemples els atacs soferts pels marines el 1983 al Líban o els atemptats de 1999 a dues de les seves ambaixades a l'Àfrica. Si a nivell militar ja havien tingut problemes, a nivell econòmic Vilanova posa el PIB d'Europa com a exemple de fortalesa econòmica davant els EUA.
A diferència d'altres experts en relacions internacionals Vilanova considera que ja abans no estàvem en un món unipolar: "Vivim en un món inestable, un retorn a l'edat mitjana i no pas a l'Egipte dels faraons amb EUA com a faraó." "Tant de bo -continua Vilanova- manés un estat com el dels reis absoluts del segle XVI, amb uns criteris globals. Ara no hi ha res d'això." Vilanova sí que reconeix que els EUA tenen el poder militar, però "a nivell polític fan el que poden i com poden, no el que volen, ja que si poguessin fer el que volguessin farien una aliança com la del 1991 contra Iraq".
Més forts que mai
També hi ha qui assegura que els EUA estan més forts que mai després dels atacs al Pentàgon i les Torres Bessones. "Després de tot això, els Estats Units -assegura el professor de relacions internacionals Francesc Serra- han quedat totalment legitimats com a gendarme mundial. Totes les pors s'han fet reals, i la primera conseqüència és un tancament de files de l'OTAN i molts països més amb els EUA." Serra destaca el cas de la Xina, "que el 1991 fou l'únic país que es va abstenir al Consell de Seguretat de l'ONU, i en canvi ara ha donat ple suport als EUA. I també han tancat files amb els Estats Units els governs pakistanès, saudita, palestí, afganès i fins i tot països com Líbia, Sudan i Iemen, que el 1991 estaven contra la guerra del golf Pèrsic". Per tot això Serra considera que "l'ordre mundial existent se'n va en orris i l'autoritat dels EUA és acceptada universalment".
Però tant si els EUA surten reforçats d'aquest atac com si queden deslegitimats per a fer de policies del món, els moviments posteriors als atemptats fan coincidir els professors consultats per aquest setmanari: la Casa Blanca prendrà posicions més dures a les mantingudes fins ara, tot i els problemes que han quedat al descobert en política exterior i de seguretat dels EUA.
Grasa considera que ha quedat demostrat que cal tenir en compte el lligam que hi ha entre economia, política i seguretat, que els estats han perdut el control sobre la violència, que la lògica de guerra entre estats ja no té sentit, i que per tant no serveix una iniciativa com la defensa antimíssils de Bush. Tot i aquesta necessitat de canvi, Grasa assegura que "Bush actua amb esquemes militars clàssics" i que això també suposarà una radicalització de la política exterior i canvis en la doctrina de l'OTAN i en les polítiques de seguretat i defensa. Això vol dir més intervencionisme, però "legitimant la resposta, carregant-se de raons abans de fer res". En aquest sentit Grasa també apunta a un canvi en la doctrina vigent emanada de l'ONU sobre què es considera una guerra, per així justificar una resposta de guerra a una agressió com la soferta a Nova York i Washington.
Per la seva banda, Romeva considera que els atemptats haurien de "posar a revisió la concepció de la seguretat dels EUA, ja que ha quedat clar que la dinàmica militarista no serveix", i posa com a exemple que l'escut antimíssils de Bush seria incapaç d'aturar uns atemptats com els viscuts el passat 11 de setembre.
Per contra, el secretari del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, David Bajona, assegura que l'atac suïcida no invalida la iniciativa de l'escut antimíssils: "És un error greu dels serveis d'intel·ligència, però no es pot desvestir un sant per vestir-ne un altre, és a dir que això no té res a veure amb el fet que els coreans del nord són una amenaça perquè continuen tenint míssils nuclears." Bajona considera que els atacs suïcides faran que els EUA es rearmin a nivell militar i polític i no intentin oferir cooperació sinó "complicació".
Tot i aquesta perspectiva, l'enfocament en seguretat que hauria d'emprendre l'administració nord-amenricana, segons Romeva, és anar a buscar "el perquè hi ha aquesta hostilitat envers els EUA i gent capaç de suïcidar-se així", i afegeix, "els EUA han d'entendre que la seguretat no és una qüestió només militar i unilateral, és un tema global". Romeva posa l'exemple de la tasca d'agències internacionals com l'UNICEF, per la infància, o l'ACNUR, pels refugiats, "que des de diversos àmbits poden construir un model multilateral del món, un model de confiança que canviï la imatge amenaçadora dels EUA". Però les primeres reaccions de Bush fan desconfiar Romeva, "en comptes de fer aquesta reflexió, agafaran un cap de turc i li faran pagar".
Pere Vilanova també es mostra escèptic sobre la possibilitat que els atacs suïcides facin canviar la política exterior nord-americana. "Bush inhibirà els EUA del que no sigui EUA, continuarà amb l'escut antimíssils, la guerra bacteriològica i l'actitud contrària al protocol de Kyoto. Només consultarà els aliats, no com Clinton, que creia que havia de passar pel tamís de la Comunitat Internacional. De fet, Bush menysprea l'ONU." Com a exemple de l'actitud de Bush, Vilanova recorda la conferència de premsa que el president nord-americà va fer dues setmanes abans dels atemptats, on va recriminar l'actitud d'Arafat i no va mantenir l'actitud menys projueva que han tingut tradicionalment els republicans.
Davant d'aquesta situació Vilanova considera que s'hauria de tornar a la lògica de principis dels anys 90, fins als acords de Dayton que van suposar la fi de la guerra a Bòsnia, Croàcia i Sèrbia, i alhora "caldria enfortir les organitzacions internacionals".
Una escletxa
Tot i els bons desitjos, el panorama descrit no deixa espai per a pensar que la tensió es reduirà. Sense arribar a una guerra mundial, cosa que la gran majoria d'experts descarten, continuaran els focus de tensió si les mesures a aplicar són la intervenció directa dels EUA.
Francesc Serra, però, apunta una possibilitat dins aquest panorama pessimista. "Estem davant un nou ordre mundial basat en la preeminència, més que mai, del poder dels EUA", si és que s'estableix aquesta aliança de tots aquests països prestant suport a les accions del Govern de Bush. "Això, però -segons Serra-, pot ser una oportunitat de fer quelcom nou de trinca, una nova ONU que funcioni de veritat, no com ara".
Per Serra, d'uns anys ençà l'ONU s'està demostrant "inviable", de fet en aquesta crisi el paper de Kofi Annan ha estat irrellevant i, per tant, "si fins ara l'ONU estava arraconada, ara ha desaparegut". Si la nova aliança al voltant dels EUA es consolida, per Serra s'avançarà cap a un model com el de l'OTAN, en què "els aliats se sotmeten als EUA però tenen l'oportunitat de dirhi la seva". Aquesta perspectiva planteja, però, unes Nacions Unides molt diferents al concepte de fòrum universal que se'n té actualment, tot i les seves deficiències. "Potser és un mena de dictadura -reconeix Serra- però una dictadura estructurada permet la revolució, i en canvi l'anarquia no". En certa manera aquest model passaria per acceptar que continuaren les hostilitats però hi hauria un control internacional més ferm sobre els estats que permeten les activitats dels grups terroristes. Per Serra amb una estructura com aquesta supeditada als EUA "no s'atura un blanc anglosaxó protestant que entra en un supermercat i assassina tota la gent que pot", però sí pot controlar un estat, i "una operació de l'envergadura de la de l'I 1 de setembre només es pot fer amb la connivència d'un estat". De moment el gendarme ja no ha mogut la primera fitxa, però li toca la propera jugada, i podria, doncs, aprofitar per canviar les normes.