Entre el 1990 i 2012, el Japó va tenir quinze primers ministres. El 2012, quan Shinzo Abe va assumir el càrrec, poca gent creia que duraria gaire més que la mitjana —de menys de dos anys—i, certament, el seu primer mandat va acabar al cap de només un any. Però, quan Abe va dimitir per problemes de salut el setembre del 2020, havia estat un temps rècord de 2.822 dies al càrrec.
El va substituir Yoshihide Suga, el seu lleial lloctinent, cosa que augurava continuïtat i estabilitat. El Partit Liberal Democràtic (PLD) va escollir Suga en una votació d’emergència perquè acabés el que quedava de legislatura. El procés per triar el següent líder del partit, per a tres anys indicarà si el PLD torna a les portes giratòries. I el 31 d'octubre, la societat tindrà l’opció de donar el veredicte sobre la direcció del partit post-Abe en unes eleccions nacionals.
Al principi Suga semblava un candidat provisional, i així ho va acabar sent. Els polítics de carrera no tendeixen a cedir un alt càrrec per voluntat pròpia, ni tan sols els que, com Suga, prefereixen operar a l’ombra. Suga es va retirar de la candidatura al setembre. Els votants semblaven disposats a donar-li una oportunitat: tot i que a les enquestes era el preferit de menys d’un 10% dels japonesos abans de dimitir Abe, el suport al seu govern va començar amb gairebé un 70%.
Suga havia d’aportar resultats de pressa en unes condicions difícils. La COVID-19 ha continuat frenant l’economia japonesa, que ja havia entrat en recessió abans de la pandèmia. En el segon trimestre del 2020, el PIB es va contraure un 28,1% respecte a l’any anterior, la caiguda més forta que es recorda. El país bregarà per recuperar el terreny perdut. Amb la demanda baixa, la vella amenaça de la deflació ha tornat enguany. Els Jocs Olímpics eren obligats com a impuls.
Els reptes de política exterior no seran menys aclaparadors. Abe ha fet de la diplomàcia una prioritat, amb més de vuitanta viatges per forjar relacions properes amb altres líders. Suga havia de bastir la seva credibilitat al món en un moment en què les opcions de fer contactes personals són limitades. El seu primer test era arribar a un nou acord amb els EUA sobre el suport com a país amfitrió, l’acord logístic que sosté l’aliança de seguretat dels dos països i que permet el destacament de 50.000 soldats nord-americans (l’acord actual vencia el març del 2021).
Tanmateix, els trastocaments de la pandèmia també podrien ser estat útils per a algunes de les reformes més importants de Suga, el qual havia promès crear una nova agència digital per fomentar la modernització dels arcaics serveis administratius. El 2021, el hanko, un segell personal usat en documents oficials, serà història i no pas una eina essencial per als negocis. I, amb sort, també desapareixerà el fax.
Molts polítics ambiciosos volen un canvi després del llarg mandat d’Abe. Shigeru Ishiba, exministre de Defensa a qui Suga es va imposar el 2020, podria reprendre la seva croada; tindrà més opcions en unes eleccions corrents que inclouen les bases del PLD. Taro Kono, exministre de Defensa i d’Exteriors format a Georgetown, que actualment supervisa la reforma administrativa, podria erigir-se com el candidat de la generació següent (amb 57 anys, és jove per a un PLD que valora l’experiència). Seiko Noda, una de les poques dones que ocupa càrrecs destacats al PLD, vol ser la primera dona a encapçalar el Govern japonès. Guanyi qui guanyi, li semblarà més fàcil guanyar les eleccions que mantenir-se al poder.