Més per Mallorca ja està en mode electoral. Almenys pel que fa a l’elecció interna dels caps de llista a les principals institucions. En efecte, la formació sobiranista mallorquina ja té data per elegir els caps de candidatura al Parlament i al Consell Insular. Des d’aquest passat 1 de setembre es poden presentar els hi vulguin optar, entre els quals s’elegirà els caps de les dues candidatures el pròxim 24 d’octubre. La votació serà presencial i telemàtica.
Primàries. A diferència del procés de selecció dels principals candidats de 2018, en aquesta ocasió tan sols s’elegiran els número u i no els dos primers com aleshores. Llavors es trià entre dos i el més votat ocupà el primer lloc de la llista i el menys el segon. Així va passar amb Miquel Ensenyat i Fina Santiago al Parlament i Bel Busquets i Guillem Balboa al Consell de Mallorca. Per enguany la direcció s’ha estimat més deixar anar aquest sistema de guanyador-perdedor i ha optat només per l’elecció dels dos cap de llista. Després, durant el 2022 s’elegiran la resta de candidats, tant els que ocuparan els primers llocs -que compten amb opcions de ser elegits –tant de les dues llistes citades -al Parlament i Consell– com als ajuntaments.
Aquest 1 de setembre, com s’ha dit, s’ha obert formalment el termini per presentar els candidats, els quals podran fer campanya a partir del 13 d’octubre fins el dia 22. En aquests moments ja han anunciat que es presentaran a les primàries Maria Ramon al Parlament i Jaume Alzamora al Consell de Mallorca.
Ramon és la batllessa d’Esporles i compta amb el suport d’un important grup intern del partit -conegut con el «clan esporlerí»- del que fan partit el senador per designació del Parlament, Vicenç Vidal, l’actual portaveu parlamentari, Miquel Ensenyat, i el secretari d’organització del partit, Josep Ferrà.
Per la seva banda, Jaume Alzamora, que ara ocupa el càrrec de conseller insular de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell,ha anunciat aquest dimarts la seva candidatura a les primàries per a encapçalar la llista al Consell de Mallorca en 2023. Compta amb el suport de la cúpula actual i de bona part de les agrupacions de la formació. Tant és així com que no seria estrany que fos el candidat únic, que ningú més se li oposés.
On és més probable que hi hagi competició serà en l'elecció al cap de llista al Parlament. Juntament amb Ramon és possible que concorri a les primàries Lluís Apesteguia, actual batlle de Deià. Ell mateix ha reconegut que s'ho està pensant i avaluant els suports que tindria si decidís fer la passa. També s'ha fet córrer el nom del batlle de Manacor, Miquel Oliver, com a possible aspirant a candidat a president del Govern. Oliver fou el batlle -a través d'un pacte – de la ciutat -la tercera en importància de Mallorca- el 2015, però tot d'una una moció de censura del PP amb el suport del PI -entre d'altres - el va tombar. Al cap de quatre anys assolí de bell de nou la batllia a través d'un acord amb altres partits d'esquerres que el convertí en un dels pesos pesants de Més. Després del seu èxit de 2019 no eren pocs els militants que donaven per segur que seria la gran aposta de Més per al Parlament per al 2023. Però de moment no s'ha manifestat formalment respecte a la possibilitat de presentar-se a les primàries.
Després d'aquesta elecció interna dels caps de llista al Parlament i Consell, Més celebrarà el seu congrés el mes de novembre. En el qual es decidiran els eixos dels programes per al cicle electoral de 2023, tant per a les autonòmiques i insulars, com per les locals i generals.
Com es recordarà, el líder de la formació sobiranista mallorquina, Antoni Noguera, no concorrerà a les primàries per elegir el cap de llista als comicis autonòmics. Per primera vegada el màxim càrrec orgànic de la formació s'estima més optar a una altra elecció. Vol ser el candidat al Congrés. Així ho ha manifestat en reiterades ocasions d'ençà el 2019. Cal recordar que ni Més ni el PSM -el partit més gran de la coalició – han assolit mai un diputat a les Corts espanyoles. Noguera està convençut que, amb prou temps de feina i campanya, en aquesta ocasió es convertirà en realitat.