Per primera vegada les principals autoritats illenques han acceptat formalment l’existència d’un problema demogràfic a Balears. Això sí, li diuen «repte». En efecte, el dimarts d’aquesta setmana la IV Conferència de Presidents de les Illes -reunió de les presidències del Govern i dels quatre Consells Insulars- acordà que les institucions insulars i l’Executiu autonòmic «treballin conjuntament en un diagnòstic per cada illa per a afrontar el repte demogràfic, reclamant per a això una estratègia estatal». És el primer cop d’ençà la creació autonòmica (1983) que les administracions públiques pròpies asseguren formalment estar preocupades pel «repte demogràfic». És significatiu que durant quasi quaranta anys ni el Parlament ni els Consells hagin tingut un moment per debatre sobre què es pot fer per afrontar l’esmentat repte.
No és poca cosa el canvi demogràfic que han sofert les Illes. Es tracta del fenomen social més important de l’Edat Contemporània, molt per sobre de qualsevol altre, incloses les guerres, perquè ha sacsejat la societat balear com mai. De fet, l’ha canviada de dalt a baix.
En aquest moments, el 47% dels residents oficials a l’arxipèlag no han nascut a les Illes. No és el percentatge més alt que s’hi ha esdevingut. El 2008 eren gairebé el 50%, amb un 23% d’estrangers. El cas d’Eivissa és especialment revelador del canvi demogràfic experimentat: només el 40% dels residents actuals han nascut a l’illa. Això ha estat provocat per una elevada arribada de nouvinguts com no s’havia vist mai, i que pocs altres territoris han experimentat. Entre l’any de creació de l’estructura autonòmica balear, el 1983, i avui, la població ha passat de 670.989 residents a 1.210.725 -a 1 de gener d’enguany. O sigui, un 80% d’increment. El 1975, en el moment de la mort del dictador, les Illes comptaven amb 596.495 habitants. En els 46 anys transcorregut s’ha duplicat la població. Però si es pren de referència inicial l’any 1960, amb l’inici del boom del turisme de masses -el sector econòmic que ha atret migrants de manera constant com a imprescindible mà d’obra-, la progressió poblacional durant aquestes sis dècades és del 173%.
Com és bo de suposar, el fenomen migratori ha portat un canvi radical en tots els aspectes socials. Per exemple, a pesar dels plans de normalització lingüística que els diferents governs autonòmics baleàrics progressistes han aprovat, l’ús social del català -sobretot a Eivissa i als municipis de la badia de Palma– no fa més que recular. També, durant aquestes últimes dècades, han mudat els usos del territori -més urbanitzat a cada any que passa, tot i que es pateix una crònica manca d’habitatge social -, els serveis bàsics -l’educació i la sanitat pública han de renovar cada any les respectives previsions per mor de l’increment de població -... En tots els àmbits socials, en definitiva, s’hi ha esdevingut un canvi radical.
Es podria dir que el fenomen demogràfic ha provocat l'existència de més illes que mai. Com a realitats geogràfiques són les mateixes de sempre, per suposat. Però sociològicament, l'arribada de nouvinguts ha generat diferents grups, illes, que viuen d’esquenes les unes a les altres. Cada cop es pot parlar menys d’unitat social, de societats estructurades, a cada illa. No és cap casualitat que els nivells d’abstenció electoral siguin molt alts i que Eivissa sigui el territori més abstencionista de l’Estat.
Aquesta nova realitat social s’ha anat forjant durant els últims seixanta anys per mor del desenvolupament turístic, amb la conseqüent atracció d’una ingent quantitat de mà d’obra i, més tard, per l’arribada també d’estrangers residents d’alt poder adquisitiu. Amb la conseqüència que s’han anat esquarterant les societats que existien a cada una de les illes. I malgrat l’evident transcendència del fenomen, els polítics no han tingut mai temps per dedicar un plenari monogràfic a parlar de la qüestió. Ni tan sols per crear una de les famoses comissions d’investigació. Ni una sola vegada d’ençà la instauració autonòmica els ha interessat mostrar-se preocupats en públic -en privat sí, és clar– per la qüestió, temorosos de les implicacions que té la situació per les derivades xenòfobes que se'n poden donar o interpretar. El grau de cautela arriba al punt que en alguns sectors polítics fins i tot es nega que la immigració espanyola sigui, en efecte, immigració. Per a ells, només són immigrants els estrangers, però l'augment poblacional no s'entendria sense l'arribada de nouvinguts d'altres zones de l'Estat.
Per això, el que ha decidit la IV Conferències de Presidents és tota una novetat, que acaba amb tants d’anys de silenci. Segons ha anunciat el Govern, la conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors, dirigida per Rosario Sánchez (PSIB-PSOE), ja està treballant «en el diagnòstic» del que suposa el repte demogràfic. La reunió dels presidents es va celebrar el dimarts a Eivissa. Hi assistiren la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; la del Consell menorquí, Susana Mora; el de l'eivissenc, Vicent Marí, i la de Formentera, Alejandra Ferrer, a més de la presidenta Armengol i de diversos membres de l'Executiu. Val a dir que el president del Consell d'Eivissa, l'únic dels càrrecs presents que és del Partit Popular, explicà després de la reunió que creia que «cal posar sobre la taula» el «repte demogràfic».
Per la seva banda, la presidenta Armengol explicà que les Illes estan «superpoblades» i que aquesta realitat ha de ser tinguda en compte per l’Estat. No és la primera vegada que Armengol fa servir el concepte de «superpoblació» per referir se a la realitat demogràfica balear. Ho ha fet en diverses ocasions, últimament per oposar-la a la famosa «Espanya buidada» i per reivindicar, així, la necessitat d’un finançament autonòmic que contempli aquesta circumstància illenca. El dubte, ara, és si la constatació oficial de l’existència del «repte demogràfic» és limitarà a ser un instrument polític per a Armengol en vistes a la negociació de la futura reforma del finançament o si, pel contrari servirà per assumir la necessitats de noves polítiques a Balears per fer front al que suposa, en tots els àmbits, aquest repte.