S’autoanomenen “amic crític”. Formen part del seu equip, entre altres, expolítics, un antic diplomàtic alemany i un exportaveu de la Comissió Europea.
Les dones i homes de l’agència d’assessorament Flint tenen, segons afirmen ells mateixos, contactes de primer nivell amb parlamentaris i autoritats, i estan especialitzats a “preparar el camí” discretament per a projectes difícils.
Aquest estiu, els membres de la xarxa, que té oficines a Brussel·les i Londres, s’han postulat per dur a terme una missió força delicada: salvar el futbol professional internacional. Perquè el Reial Madrid, el FC Barcelona i la Juventus de Torí volen crear una Superlliga europea.
Doncs sí, encara ho volen fer.
El primer intent de crear una competició com aquesta per als millors equips d’Anglaterra, Espanya, França, Itàlia i Alemanya va fracassar estrepitosament a l’abril. Mig d’amagat, el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, de 74 anys, va anunciar la introducció d’una lliga d’elit privada amb onze clubs més.
Després de les protestes furioses de fans i de la desaprovació de polítics –entre ells, el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president francès, Emmanuel Macron–, la majoria dels inversors van distanciar-se espantats de la iniciativa multimilionària.
Malgrat tot, Florentino Pérez es manté fidel al seu pla de crear una Superlliga. Es preveu que aquesta competició reporti més ingressos als clubs que la Lliga de Campions, la competició estrella de l’associació de futbol d’Europa, la UEFA. Uns diners que els clubs que estan molt endeutats necessiten urgentment.
Encara hi ha actives una empresa de la Superlliga amb seu a Madrid i la pàgina web corresponent. En bona part inadvertits per l’opinió pública, representants del Reial Madrid i els aliats que li queden a Barcelona i Torí, i també empresaris espanyols, suposadament prenen decisions en una conferència telefònica setmanal sobre els següents passos que faran. El fet de celebrar reunions regulars es va acordar en una sessió de la direcció al juliol, com es desprèn d’una acta de la trobada.
Florentino i la seva gent volen tirar endavant la Superlliga sigui com sigui. I l’agència Flint els hi ha d’ajudar. L’empresa ha dissenyat una estratègia sobre com es podria posar en marxa el format malgrat totes les resistències.
Der Spiegel ha tingut accés al document del projecte, que conté deu pàgines i porta per títol “Preparar el camí de la Superlliga: l’estratègia per a la reconstrucció, el reinici i la victòria”.
En el document, Flint promet portar a terme una campanya que serà “a prova de bales” davant els atacs dels contraris a la Superlliga. Els experts desaconsellen als seus clients que tornin a precipitar-se com a la primavera. Per contra, l’equip de Flint ha elaborat un pla per etapes a llarg termini. El pla preveu desacreditar la UEFA com a protectora de les competicions europees i deixar l’associació fora de joc.
La “Superlliga 2.0”, així se l’anomena en el document, suposarà “una plataforma més creïble per transmetre els seus missatges centrals als responsables polítics i als mitjans: que el futbol europeu necessita un nou model de negoci i que s’ha de trencar el monopoli abusiu de la UEFA”.
El somni de folrar-se encara més amb una megalliga privada fa dècades que enlluerna els gerents dels grans clubs europeus. El 2016 el Bayern de Munic va sondejar la possibilitat de deixar la Bundesliga per unir-se a una superlliga. El gran club alemany va utilitzar aquella iniciativa com una mesura de pressió davant la UEFA per aconseguir, juntament amb altres clubs, més diners de les arques de l’organització.
Florentino Pérez ha cregut des de sempre que el format d’una superlliga és l’evolució lògica en l’aspiració de poder i milions. L’acabalat empresari de la construcció, que està modernitzant l’estadi Bernabéu, situat al barri madrileny de Chamartín, per 800 milions d’euros, assegura que amb aquesta iniciativa vol salvar el futbol.
Hi ha experts en el sector que diuen que els plans de Florentino són una causa perduda. D’ençà del cop d’Estat de l’abril, al projecte li falten “senzillament suports”, segons un representant d’alt rang d’un club alemany.
Aleshores es van rendir davant la UEFA primer de tot els clubs anglesos que havien participat en la revolta: el Liverpool, el Manchester City, el Manchester United, i també els londinencs Arsenal, Chelsea i Tottenham Hotspur. Pel que sembla, els responsables dels clubs no havien previst que els seus furiosos aficionats s’oposarien amb tanta vehemència a la cobdícia dels gerents.
Els presidents es van disculpar públicament, van acceptar sancions milionàries i es van comprometre a pagar cent milions d’euros de multa a l’associació en cas de tornar-se a revoltar. El president de la UEFA, Aleksander Čeferin, va deixar com un drap brut els rebels dient que la “comunitat futbolística internacional” els havia fet una bona estirada d’orelles.
Que precisament la UEFA es presenti com la protectora de la competició futbolística pura és curiós. Al capdavall, en els últims anys, amb les seves reformes de la Copa d’Europa i el repartiment de primes, l’associació ha fet que els grans clubs fossin cada cop més privilegiats. Aquesta temporada la UEFA aboca als participants en les seves competicions 2.700 milions d’euros.
De la idea de Flint es desprèn que els rebels volen destacar la qüestió pecuniària com un defecte: s’afirma que els clubs de futbol estan “sistemàticament infrafinançats” i que els ingressos que reben per les competicions de la UEFA són “insatisfactoris”.
Del fet que els clubs no tenen un problema d’ingressos, sinó de despesa, no se’n diu ni una paraula en el projecte dels lobbistes. Per exemple, només el FC Barcelona té deutes per valor de 1.350 milions d’euros. La Juventus de Torí i el Reial Madrid també estan molt endeutats i amb l’aigua al coll a causa de la mala gestió dels últims anys i de les notables pèrdues durant la pandèmia.
Això fa que els plans dels heretges siguin molt perillosos. Sobretot perquè ja presenten els primers èxits. Un jutge de Madrid s’ha posat de part de Florentino i dels seus aliats.
El magistrat opina que la creació d’una lliga pròpia fora de les estructures de la UEFA està emparada pel dret de la competència de la UE. El càstig dels rebels, juntament amb totes les sancions amb què ha amenaçat la UEFA –per exemple, la possible expulsió dels rebels de totes les competicions europees–, són, doncs, nul·les.
La UEFA vol presentar batalla jurídicament, i el litigi probablement es decidirà al Tribunal Europeu de Luxemburg i es pot allargar durant anys.
Els experts jurídics de Flint veuen opcions de victòria al Tribunal Europeu de Justícia, que legitimaria la Superlliga al màxim nivell judicial. Guanyar només als tribunals, però, sense conquerir els fans i els líders d’opinió “de cor i de cap”, segons s’afirma en el document, “no serà suficient”.
Per això els lobbistes volen capgirar la imatge negativa de la Superlliga. Amb “actes discrets” i briefings per a polítics, buròcrates de la UE i periodistes seleccionats, els rebels pretenen esvair les preocupacions dels responsables.
En el document, Flint llista persones que cal influenciar, entre elles una estreta col·laboradora del vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas, europarlamentaris aficionats al futbol, com el diputat polonès i exfutbolista Tomasz Frankowski, i “líders d’opinió” dels mitjans, com els corresponsals a Brussel·les del Financial Times o de FAZ.
La gent de Flint ofereix preparar els fundadors de la Superlliga per a les converses amb persones de contacte. Els clubs haurien de demostrar transparència, però en cap cas donar massa detalls que després “poguessin provocar conflictes”. Es tracta més aviat de transmetre la sensació als VIP que tenen un “accés privilegiat” a la Superlliga.
Tot aquest teatre, però, no servirà de gaire si Florentino Pérez i els seus aliats no s’aparten de les seves exigències maximalistes, segons admeten els estrategues de Flint: un projecte amb un cercle completament tancat de clubs de primer nivell sense ascensos ni descensos corre el perill de fracassar al Tribunal Europeu de Justícia. La permeabilitat de les lligues, la possibilitat de classificar-se en virtut de l’èxit esportiu per a un nivell més alt forma part de l’essència del futbol europeu.
En el document, els experts de Flint assenyalen que no té cap sentit apostar novament per una lliga que es desviï d’aquest principi. Els aficionats i els polítics tornarien a protestar.
Florentino i companyia sembla que han après la lliçó. Aquest estiu van encarregar una modificació de la normativa a l’agència d’assessorament madrilenya A22 Sports Management, a la qual ha tingut accés Der Spiegel.
Les reflexions posen de manifest que la nova competició podria adaptar-se a l’estructura de torneig de la Lliga de Campions. El producte concebut seria una Superlliga 1, que podria tenir subordinada una Superlliga 2.
Entre aquestes dues lligues serien possibles els ascensos i els descensos. D’acord amb un dels escenaris proposats, els autors de la presentació apunten fins i tot a la compatibilitat amb les competicions de la UEFA.
A més a més, s’està considerant deixar baixar tres clubs de la divisió més alta, però en canvi només fer pujar dos clubs de la Superlliga 2. Aleshores, es podria concedir una altra plaça en qualitat de comodí. D’aquesta manera, es podria convidar un altre big club a la màxima divisió.
La gent d’A22 presenta el bonic nou món del futbol en gràfics piramidals de colors. Segons la seva proposta, el Bayern de Munic, per exemple, s’hauria classificat cada any dels últims deu per a una possible versió de la Superlliga 1; el Borussia Dortmund, sis vegades; i el Leipzig, dues vegades. Altres equips de la Bundesliga, com el Bayer Leverkusen o el Borussia Mönchengladbach, serien aptes més aviat per a la Superlliga 2, segons els documents.
A l’ombra dels tres defensors de la Superlliga que queden, ha anat creixent un club totalment diferent que s’ha erigit com un nou far futbolístic: el París Saint-Germain. Els propietaris qatarians de l’entitat de moment s’han mantingut lleials a la UEFA i no van participar en el cop d’Estat de l’abril.
Per a la temporada actual, els parisencs han fitxat, entre altres, l’excapità del Barça Lionel Messi, l’excapità del Reial Madrid Sergio Ramos i el porter campió de l’Eurocopa Gianluigi Donnarumma. Aquests jugadors han arribat a un club que en els últims anys ja havia gastat centenars de milions d’euros per estrelles internacionals com Neymar i Kylian Mbappé.
Es calcula que l’equip parisenc té un valor de mercat de gairebé 1.000 milions d’euros. Costa d’imaginar que a la llarga el PSG quedés fora del gran escenari de la Superlliga. Amb una Lliga de Campions que aleshores s’hauria devaluat i amb partits a la lliga francesa contra el Metz o el Lens és gairebé impossible finançar una alineació com la del PSG.
I el mateix es pot dir dels clubs anglesos, molts dirigits per inversors àvids de beneficis. Aquests equips podrien tornar a pujar al tren de la nova competició si la versió 2.0 de la Superlliga guanyés força i s’obrís als lucratius mercats de l’Àsia, Sud-amèrica i els EUA.
En ser preguntats per Der Spiegel sobre la Superlliga, l’agència A22 i el Reial Madrid, el Barça i la Juventus no s’han volgut pronunciar per escrit.
Ara els lobbistes de Flint poden posar-se mans a l’obra i informar el món sobre les virtuts de la Superlliga. L’agència ha confirmat a Der Spiegel que ha rebut l’encàrrec de la Superlliga. Segons el seu projecte, els professionals de les relacions públiques facturaran cada mes 55.000 euros més dietes per la seva campanya.
Una quantitat irrisòria, en el món del futbol professional.
Traducció d'Arnau Figueras