Nasr és expert en terrorisme i treballa de periodista per a la cadena France 24. Viu a París. El 2016 va publicar un llibre sobre Estat Islàmic.
—Senyor Nasr, finalment va passar el que molta gent es temia des de feia dies: dijous dia 26 d'agost es va produir un atac a l’aeroport de Kabul amb desenes de morts, entre ells com a mínim dotze soldats nord-americans.
—Des de molt al començament ja hi havia molts indicis que apuntaven que l’atac havia estat obra de la branca afgana d’Estat Islàmic (EI), organització que ja ha reivindicat l’acció. Van ser terroristes suïcides d’EI.
—Com és que vostè ja estava segur des de bon principi que havia estat EI?
—És l’única organització que tenia interès que es produís un atac com aquell, perquè així els combatents d’EI demostren que els talibans no estan en condicions de mantenir controlada la ciutat que van conquerir. I així es distancien de la conducta dels talibans, que fa dies que toleren que s’evacuïn del país ciutadans afganesos amb avions. Molts ho consideren una traïció, no únicament els seguidors d’EI.
—Què significa això per al nou govern talibà?
—Els atemptats de dijous han posat els talibans en una situació extremadament complicada. A ells no els convenia que hi hagués un atac contra els nord-americans durant els últims dies de la retirada. Havien derrotat la potència militar més gran del món: per què havien de continuar atacant els nord-americans i així posar en joc tot el que havien aconseguit? Però ara han de governar, és a dir: concretament han d’encarregar-se de la lluita antiterrorista, però sols, sense el suport i l’equipament tècnic de l’exèrcit dels EUA. Això serà complicat en tots sentits.
—Ho diu en el sentit que els talibans no tenen les condicions per fer-ho?
—Estat Islàmic fa temps que és un adversari dels talibans. EI ha estat qui darrerament ha comès els grans atacs mortífers a Kabul. EI és el perill de debò, no pas Al-Qaeda. Els nord-americans han actuat amb molta duresa contra els combatents d’EI al país. Però ho continuaran fent amb drons armats o míssils de creuer? En aquest moment no ho sap ningú. D’entrada els talibans estan sols, i ningú no sap si els seus combatents podran fer-se càrrec d’aquesta missió. I a més a més, també hi ha un altre problema: si ara els talibans emprenen accions antiterroristes, això podria dividir el país en dos bàndols. Tots els que ja no se sentin representats pel nou govern podrien radicalitzar-se més i podrien unir-se a EI.
—Què diferencia els talibans d’ara dels que van dominar l’Afganistan entre el 1996 i el 2001?
—No gaires coses. Hauríem de deixar de pensar que ara ens trobem davant una nova generació de talibans. El nou cap de la seva oficina política, el mul·là Abdul Ghani Baradar, va estar vuit anys empresonat al Pakistan i era amic íntim de l’antic líder talibà, el mul·là Omar. El nou número dos del grup, Sirajuddin Haqqani, pertany a la bel·ligerant xarxa Haqqani, que té estrets contactes amb Al-Qaeda. I el governador de Khost, nomenat recentment, Mohammad Nabi Omari, va estar durant dotze anys a Guantánamo i va ser alliberat gràcies a un intercanvi amb un ostatge nord-americà. Encara són la mateixa gent, la ideologia no ha canviat. Però ara tenen un comportament més polític, més hàbil estratègicament. N’han après.
—La xarxa Haqqani va amagar els líders d’Al-Qaeda al Waziristan, al Pakistan, després dels atacs de l’11S. És probable que l’Afganistan torni a ser un amagatall per als combatents d’Al-Qaeda?
—És que ja fa temps que són al país. Però els talibans els permetran planejar atacs contra a Europa i els EUA des de l’Afganistan? No ho crec. Més que res per la senzilla raó que els atacs de l’11S van estroncar tots els plans dels talibans.
—A què es refereix?
—El govern talibà buscava el reconeixement polític, i va rebre delegacions de l’ONU i representants d’altres Estats. Al-Qaeda va desbaratar tots aquells plans. A més a més, els atacs de l’11S es van planejar i preparar no pas a l’Afganistan, sinó principalment a Hamburg i als EUA, encara que Osama bin Laden hagués convertit el país en el seu lloc de residència. Sigui com sigui, avui dia Al-Qaeda no és capaç de perpetrar un atac terrorista com aquell en termes logístics. L’organització està massa afeblida.
—Això podria canviar. A partir d’ara mateix Al-Qaeda pot actuar al país sense patir per la vigilància dels EUA.
—Sí, és veritat, ara poden escapar-se del radar dels EUA. Això farà que l’organització es torni a reforçar? Sí, clarament. Però no tornaran a aparèixer camps d’entrenament per a “combatents estrangers” procedents d’Europa com abans del 2001, aquest és un model del passat. Hem vist com els terroristes d’Europa també poden cometre atacs sense aquell entrenament. Crec que el nou govern podrà fermar curt Al-Qaeda.
—Això vol dir que Al-Qaeda ja no és una amenaça, però en canvi EI sí?
—Després de la retirada dels EUA, totes dues organitzacions terroristes reforçaran les seves files. Però la qüestió decisiva és la següent: encara no sabem quin rumb seguirà el nou govern talibà. Deixarà que les dones accedeixin a certs càrrecs? Les nenes podran continuar anant a escola? Permetrà que els xiïtes que hi ha al país practiquin la seva fe? De moment ningú no sap com es comportarà el govern. El món sencer estarà atent. Ho estarà Occident, però també els afganesos. En cas que aquest nou rumb no els convenci, EI podrà reclutar nous combatents i la situació podria desembocar en conflictes interns, lluites i atacs al país.
Traducció d'Arnau Figueras