S’escolta per la ràdio que els talibans han tornat a reconquistar Afganistan i que la xària tornarà a marcar el dia a dia de la seva població. Que riuades de gent es volen escapar del règim tancat que imposaran, sobretot a dones i nenes que han perdut novament l’esperança de la dignitat. Surt pels telenotícies que aquest agost Haití torna a estar potes enlaire a causa d’un nou terratrèmol, amb 1.300 morts. Però, també se sent que en 24 hores han arribat a les illes Balears 130 nous migrants subsaharians en pastera: a Cabrera, la Colònia Sant Jordi o Portals Vells.
La Cabrera que va ser presó dels soldats francesos ara ho pot ser dels migrants africans, i els hostes dels hotels poblats de sa Colònia o els pijos de iot de Puerto Portals es miren descreguts el panorama. Les històries que arriba a escopir el mar cap a terra no s’arribaran a saber mai totes, i sobretot es perderen les que les aigües s’engoleix. Pels qui jauen abatuts a la platja, els oblidats una vegada publicada la foto a la portada del diari, la pandèmia que fa temps que preocupa els promotors del negoci turístic a les illes ha estat, i és, un problema menor. Molt menor. Les Balears han liderat les entrades de turistes estrangers a Espanya, aquest estiu.
No lluny de Portals Vells on han albirat una de les pasteres, “queia el teló” —en paraules de Mariángels Alcazar— de la funció patriòtica i carrinclona que els Reis representen cada any, des de mitjans segle passat, a Marivent. El palau està ubicat a poc més de deu minuts de cotxe de la cala de Portals Vells. La monarquia gaudeix de l’illa —malgrat que a la reina Letícia no li fa el pes— i amb els anys ha après a “gorronejar” amb la seva cort insular —ironitza Maruja Torres— al Club Nàutic o al Club de Mar.
De quan Joan Carles I freqüentava el Club de Mar, Maruja Torres va dir en una sèrie documental d’IB3 que aquell entorn representava “la escopeta nacional”. La discoteca era l’espai de trobada de la jet set. Però, l’arribada de Pachá al passeig marítim de la ciutat va anar degradant-ne el glamur, i finalment aquest agost el seu edifici ha estat enderrocat en pocs dies. Precisament, l’enderroc va començar la setmana que els monarques i les infantes es passejaven per l’illa. Entronitza la decadència d’aquell fer que, per exemple, va servir per obrir l’illa als anglesos després de la visita de Diana de Gal·les o va fer acostar al Rei a molts dels qui llavors van acabar a la presó: Mario Conde, Javier de la Rosa o Jaume Matas.
L’edifici del Club de Mar, entaforat en el territori de l’estació marítima, ha perdut l’estil ara que està pres per les obres. Diuen que l’adapten als nous temps. Per no tenir, aquest estiu ni queda il·luminat quan al vespre la resta de la badia va encenent-se i els contorns dels edificis més emblemàtics, com la Seu, es perceben majestuosament a l’horitzó. I l’Almudaina, que no per quedar sempre en segon pla quan un observa la silueta medieval de Palma, no és harmònica, mestissa i senyorial. És realment cert que tant la Seu com el palau reial de l’Almudaina presideixen el port. Son dos edificis amb vistes privilegiades, possiblement en altra hora paradisíaques, de la blava i intensa mar de Mallorca.
Però avui, el port pot estar farcit de llanxes, llaüts, catamarans o iots, alguns dels quals pagats per fortunes àrabs o russes. “Els àrabs no tenen problemes per gastar, però són educats, els russos es pensen que pagant propines faran el que volen”, es queixa un taxista. No fa tants mesos, a inici d’any, el iot Serene, que el 2015 va adquirir per 500 milions d’euros el príncep saudita Mohamed bin Salman i es considera el que tecnològicament està més avançat, es va veure a la badia de Palma i la d’Alcúdia. Pel juliol, el Venus, propietari de la vídua d’Steve Jobs, també va visitar la ciutat.
Els rics resten passius als problemes dels migrants o a la delicada situació econòmica que encara viuen milers de famílies a les illes, que han de recórrer als serveis socials i a Cáritas. Geogràficament, del luxe de Son Vida a la ciutat sense llei de Son Banya hi ha més que un món: hi ha imaginaris col·lectius que estan oposats. Gastronòmicament: de les ostres amb Clicquot al ni poder pagar-se un cigaló de rom dolç Amazona. I, per no dir, migrants que es fan invisibles pels que es poden comprar un immoble al carrer de Sant Carles de Calvià, que aquest agost ha estat declarat el més car de tot Espanya, on una finca val al voltant de set milions d’euros de mitjana.
En aquest municipi, a la zona de Portals Nous, pocs quilòmetres de costa amunt d’on es van veure algunes pasteres i d’allà on Mister Burton passa estones de luxe amb les seves amigues —el personatge secundari, magnat editorial, que Guillem Frontera radiografia a la seminal obra Els carnissers (1968)—, el metre quadrat costa al voltant dels 18.000 euros. Puerto Portals és racó de luxe descarnat i despreocupat: un territori que sembla pintat d’or i que mai podran gaudir els fills i filles, oblidats, sortits de la mar.