La caricatura que fa pocs dies va aparèixer a internet tenia una estètica inconfusible. Una mà poderosa i pintada de vermell agafava un homenet per la bata de metge i el llançava enlaire indefens. A sota hi deia amb caràcters negres: “A baix l’acadèmic reaccionari Zhang Wenhong!”.
A la Xina tothom entén l’al·lusió. El to i la imatgeria provenen dels temps de la Revolució Cultural, la caòtica dècada entre el 1966 i el 1976 en què el país es va trossejar a si mateix. Empesos pel fanatisme i la paranoia, els xinesos es van excedir en les seves manifestacions de lleialtat a Mao Tse-tung. Qui es desviava de la línia del líder era denunciat per contrarevolucionari. Va ser una dècada de terror.
La caricatura surt de la ploma de l’humorista gràfic Da Shi Xiong, un observador crític de l’actualitat xinesa. L’homenet amb bata de metge és Zhang Wenhong, un conegut metge que a causa del seu escepticisme envers la política de Pequín en la gestió de la pandèmia és objecte d’una campanya d’odi, un fet cada cop més freqüent.
L’actitud amb Zhang recorda efectivament als temps foscos de la contrarevolució. Si bé l’ambient a la sinosfera virtual ja era tòxic abans de la pandèmia, darrerament el to s’ha endurit força.
Zhang, de 52 anys, és membre del Partit Comunista i és un home popular. Dirigeix el departament de malalties infeccioses de la clínica Huashan, a Xangai, és professor de la prestigiosa Universitat de Fudan i ha assessorat l’administració de la ciutat durant la pandèmia. Ell és l’artífex del fet que Xangai hagi gestionat la crisi del coronavirus més bé que altres ciutats. Però això no és l’única cosa que li ha reportat l’afecte dels seus conciutadans.
Zhang va adquirir fama nacional el gener del 2020, quan va anunciar per televisió que substituiria tots els metges i metgesses subordinats seus que estiguessin lluitant contra el virus a primera línia per personal de l’hospital que fos membre del partit. D’aquelles paraules es desprenia el següent: fins aleshores aquells companys de feina s’havien refugiat en els seus privilegis en comptes de treballar al cent per cent. Els membres del partit, va dir Zhang, ara podien demostrar de quina fusta estaven fets.
Allò va tocar la fibra de la població, que al començament de la pandèmia estava de tot menys contenta amb el partit. La gent va començar a confiar en aquell metge amb bosses als ulls que deia obertament quines coses no funcionaven, amb la qual cosa es diferenciava de la majoria de les autoritats xineses. Molts quadres del partit tenien una actitud rígida i estreta de mires, mentre que Zhang es definia, amb ironia, com un “pagerol” (és originari d’un poblet del sud-est de la Xina). Algunes de les seves declaracions s’han convertit en frases cèlebres: “Una grip no és un refredat, igual que un tigre no és un gat”. O també: “Allunyeu-vos del foc, dels lladres i dels companys de feina”. A Weibo, Zhang explicava coses sobre la COVID-19; i actualment el seu compte el segueixen 3,9 milions de persones, una xifra considerable fins i tot a la Xina.
Zhang va guanyar popularitat perquè és un inconformista, i la seva popularitat li va donar l’espai per expressar opinions no ortodoxes. En diverses ocasions s’ha distanciat amb cautela de l’estratègia radical de Pequín de “COVID zero”. Cal esperar, escrivia a començament d’any, que les mesures pel coronavirus no reprimeixin massa la vida pública. Va anar més lluny, però, a mitjan juliol, quan va arribar a la Xina la variant delta i van sorgir nuclis de contagis en diverses províncies. Ni les vacunacions massives no poden erradicar la COVID-19, va assenyalar Zhang per Weibo. “El món ha d’aprendre a conviure amb el virus”.
Entre els científics, aquesta visió es considera una evidència palmària, però a la Xina Zhang va provocar un escàndol. Al gegant oriental, evitar qualsevol contagi és raó d’Estat, encara que aquesta política només es pugui mantenir a costa de tenir tancades les fronteres. Així i tot, el partit no està disposat a permetre un debat públic.
El primer atac el va llançar l’exministre de Sanitat Gao Qiang en una pàgina del Diari del Poble, l’òrgan del partit. Gao escrivia que era absurda l’exigència “insensata d’alguns experts” respecte al fet d’haver de “conviure amb el virus”. Amb aquestes paraules, l’exmandatari marcava Zhang com a dissident.
El món virtual xinès es va abraonar sobre el metge. Va sorgir, flanquejada per trols pagats, una multitud d’autoanomenats “patriotes” que difon missatges d’un nacionalisme extrem i que considera la crítica a la línia del partit com una traïció al país.
“Derrotista” va ser un dels improperis més educats. “Zhang Wenhong és un gos criat pels americans”, feia un altre. Altres usuaris afirmaven que havien trobat plagis en la seva tesi doctoral, de l’any 2000. L’alma mater de Zhang ha anunciat una investigació. Ell, però, no s’ha pronunciat sobre les acusacions.
Autor: Georg Fahrion
Traductor: Arnau Figueras