La revolta de la Germania mallorquina de fa 500 anys, coetània a la valenciana, no va ser un episodi excepcional en la història europea. Les jaquiries franceses, els ciompis italians, els irmandiños gallecs o la revolta comunera a Castella en són fets més o menys comparables. Tampoc no va ser excepcional la mitificació dels seus líders segles més tard, ja al XIX, durant els períodes polítics amb més protagonisme liberal, quan es tendia a rescatar les revoltes dels agermanats a còpia d’idealitzar-ne els protagonistes, pràctica que sovint tendia a distorsionar la història. Alhora, durant les reculades reaccionàries del mateix segle, aquesta ambició per aprofundir en les revoltes era apaivagada pels dirigents que veien en la memòria històrica agermanada un relat que contradeia els seus interessos. De fet, més endavant, ja durant el franquisme, les publicacions sobre la Germania “apareixien amb comptagotes”.
La Germania mallorquina: Un estat de la qüestió
Maria Margalida Perelló Pons
Palma, 2021
Lleonard Muntaner
95 pàgines
És una de les curiositats que aporta Maria Margalida Perelló, jove historiadora especialitzada en el període de les Germanies, que ha publicat un dels llibres dedicats a aquesta etapa, la qual enguany compleix 500 anys. L’editorial Lleonard Muntaner, que publica La Germania mallorquina: Un estat de la qüestió, ha estat molt activa a l’hora d’editar llibres referents a aquest episodi històric. La virtut principal del llibre és el fet de saber apropar un lector no especialitzat en l’era moderna a una etapa que queda lluny, la qual cal explicar amb matisos per fer comprendre la societat en què va ser possible aquella revolta. Una societat molt distinta de l’actual, òbviament, que exigeix una explicació detallada per evitar els paral·lelismes tan habituals amb què se solen establir comparatives entre la revolta agermanada i les revoltes posteriors que han determinat l’esdevenir de la nostra societat.
Les diferències entre la Part Forana i la Ciutat al si d’illa de Mallorca, la configuració d’aquest regne o les particularitats que desmenteixen els tòpics que defineixen la Germania com una revolta contra la Ciutat, són matisats per Perelló amb la virtut de saber explicar-ho amb una concisió no sempre habitual en els assaigs historiogràfics. Concisió amb què s’enumeren, també, els precedents més invisibles de la revolta, com ara les pestes prèvies que tant havien afectat la població de la Part Forana o “les continuades donacions que des del Regne de Mallorca s’havien de fer al rei per sufocar revoltes, com la del 1355 a Sardenya, o les guerres, com la dels Dos Peres, que provocaren un augment constant de la fiscalitat i contribuïren a l’increment del malestar”. La historiadora discuteix també l’argument historiogràfic tradicional que les revoltes anteriors a la Germania, com ara l’assalt al call de Palma el 1391, es devien fonamentalment a l’antisemitisme. Perelló no nega aquest factor, però el suma a tota una sèrie d’elements tant o més importants que aquest. “Realment, a més de tenir un caràcter antisemita, fou un moviment d’oposició a la gestió de les classes dirigents en el qual participaren els pagesos, els menestrals, algunes cases riques de Ciutat i autoritats civils”. Resposta condicionada, també, per un context en què el Regne de Mallorca no tenia pes polític al si de la Corona catalanoaragonesa, tal com demostraria la seua nul·la influència en el compromís de Casp després de la mort de Martí I l’Humà el 1410.
El paper desenvolupat per Miguel de Gurrea al llarg de la revolta i les dècades anteriors, els problemes de Ferran el Catòlic per sufocar els ànims a l’illa durant els anys previs a l’esclat o els sistemes d’atac i de defensa utilitzats pels agermanats, inspirats en la defensa de Bugia —Algèria— el 1515, són factors també precisats. També s’hi parla de l’origen del terme agermanat, així com el de mascarat, els qui s’oposaven a la revolta. L’esclat del 19 de maig, les etapes del conflicte o els intents fracassats d’ampliar-lo cap a Eivissa i Menorca s’esmenten, així com es plantegen dubtes sobre les versions oficials que la historiografia ha donat de la Germania, un període tan agitat que acabaria amb els agermanats derrotats i amb els qui van poder fugir iniciant la primera fase del bandolerisme modern, segons cita Perelló. En el llibre s’entén també el paper dels esclaus i perquè, en molts casos, es van sumar a la revolta.
Alhora, l’assaig inclou, a les primeres pàgines, tot un llistat d’obres acadèmiques relacionades amb la Germania mallorquina en una mena de manual de consulta. Aquest inventari combina amb interpretacions curioses, com ara el fet que “la repressió de la revolta agermanada fou un vertader trauma que marcà les generacions posteriors. El fet que no es conservin llegendes, contarelles o refranys sobre aquest esdeveniment, quan l’inconscient popular en recorda d’anteriors, és un indicador de l’abast que assolí la repressió”. Per això, conclou Perelló, “no és estrany afirmar que la repressió de la Germania mallorquina durà com a mínim 299 anys, el temps que el cap de Joanot Colom”, gran líder de la revolta a l’illa, “restà a la Porta Pintada de Ciutat”.
En les conclusions del seu treball la investigadora justifica que aquesta obra “respon a un seguit de motius, com el de desmitificar que la Germania mallorquina és un fet que no s’ha estudiat fins als darrers anys, o fins i tot que sobre la Germania mallorquina ja està tot escrit. Al voltant d’aquests dos motius”, diu Perelló, “hi ha un gran desconeixement i incomprensió de la revolta agermanada, i no és precisament per casualitat”. Per contrarestar aquest desconeixement, aquest 2021, la celebració de l’efemèride de la Germania ha comptat amb un gran suport institucional —des del Govern insular fins als ajuntaments— a les Illes Balears. Paral·lelament, al País Valencià, aquest suport ha sigut ben discret, pràcticament nul. I això sí que genera incomprensió i perplexitat.