La presa de Kabul per part dels talibans després de la retirada de les tropes dels Estats Units d'Afganistan ha tornat a posar sota el punt de mira un conflicte que fa dècades que és latent. Per comprendre bé allò que succeeix en aquest país de l'Orient Mitjà, cal anar més enllà dels fets immediats i tenir en compte diverses perspectives, des de la humanitària a la històrica, passant per la geopolítica o les qüestions de gènere. Mirar al passat, però també posar atenció en els fets que es poden esdevenir en un futur.
Una de les qüestions que sorprenen de com s'han succeït els fets els darrers dies és el breu període de temps que ha passat entre que el president dels Estats Units Joe Biden anunciés aquest abril que retiraria les tropes de l'Afganistan l'11 de setembre i que els talibans hagin pres el control absolut del territori, avançant, de fet, els terminis previstos pel mandatari nord-americà. Els motius, segons expliquen els periodistes Thomas Gibbons-Neff, Fahim Abed i Sharif Hassan a The New York Times, cal cercar-los en les múltiples derrotes que havien patit els estatunidencs i les forces otanistes durant els mesos anteriors.

El rotatiu nord-americà és un dels mitjans internacionals que, com de costum, fa una cobertura més exhaustiva d'aquestes qüestions. En aquest cas, també és interessant consultar l'episodi del dilluns 16 d'agost del podcast The Daily, que ofereix un punt de vista més humà sobre el que estan vivint les persones que viuen a Kabul a partir del testimoni d'una d'elles. Es tracta d'una dona de 33 anys a qui podem sentir explicar que per ella no nomes està colapsant una ciutat, sinó també milers d'ànimes, somnis i "la nostra història, la nostra cultura, el nostre art, la nostra bellesa, la nostra vida".

Per entendre els conflictes de l'Orient Mitjà, sol ser imprescindible recórrer a la cadena Al Jazeera, una televisió en àrab amb base a Qatar. De fet, ells van ser els primers en emetre imatges dels talibans des de l'interior del despatx presidencial. Però, qui son aquests talibans? Per saber-ho és interessant llegir els perfils de sis dels cabdills del grup que ha redactat aquest mitjà. Sis persones que s'han mantingut en actius d'ençà que el 2001 el govern dels EUA enderroqués l'anterior règim talibà.

D'aquest mitjà val la pena revisar, encara, dues peces més. D'una banda, el 12 d'agost Al Jazeera va publicar una desena de mapes per comprendre millor un país amb una geografia tan complicada com l'Afganistan. Seguint amb els mapes, han publicat també una peça on mostren de forma clara com ha estat el progrés dels Talibans des del 6 fins al 15 d'agost. Dues peces que ens permeten orientar-se entre l'enrenou de topònims poc coneguts a casa nostra.

Després de vint anys de desplegament de tropes nord-americanes sobre el territori afgà, com és possible que l'exèrcit més poderós del món no hagi aconseguit els seus objectius en aquest racó de món? Per què el projecte imperialista estatunidenc s'encalla? Quin paper hi ha jugat la guerra contra la droga? De tot plegat en parlava un article publicat aquest mes de maig a la revista Jacobin.

On són, però, les arrels del conflicte afgà? Els quinze minuts que dura aquest vídeo de l'analista en política internacional Miquel Vila poden ser útils a tots aquells que vulguin entendre les arrels històriques del conflicte. El vídeo, publicat abans que es desencadenessin els darrers esdeveniments, a més, incorpora interrogants sobre el futur del país i les conseqüències geopolítiques que podria tenir en un futur.
Sobre les qüestions geopolítiques, és interessant, també, fer un cop d'ull al punt de vista que exposa a El Español l'analista de l'Instute of Statecraft de Londres, Nicolás de Pedro. On assenyala que Rússia i la Xina podrien veure amb certa simpatia l'ascens dels talibans al poder, no tant per afinitat a ells com pel fet que suposa una derrota geopolítica nord-americana.

L'arribada dels talibans al poder també ha generat força preocupació en tot allò relacionat amb els drets de les dones del país, que temen un retrocés. Ho explica bé aquest article de The Atlantic.
