Podem reflexionar sobre el dol i la necessitat d’impartir justícia d’una manera que no sigui un refregit de tòpics i accions vistos centenars de vegades abans? Es pot fer des de la faula, des de la diversió i l’agudesa, des de l’acció sanguinolenta i, malgrat tot, des d’una emoció que emana directament de la puresa? Encara hi ha lloc per a la inventiva, la novetat, la sorpresa i un bon cinema fet des dels marges de la indústria? La resposta a tot és: sí, efectivament. Es pot fer, i de manera brillant i entretinguda. I això és el que fa el danès Anders Thomas Jensen amb la darrera pel·lícula que signa, Retfærdighedens ryttere (Riders of Justice, 2020).
Protagonitzada per Mads Mikkelsen —multilloat per la interpretació d’Another druk, ancestral a la recuperada Valhalla rising i amb participació confirmada a Indiana Jones 5, hi ha algú interpretativament i físicament més potent, magnètic i tocat per la vareta de l’èxit artístic, ara mateix?—, el film arrenca com un conte de Nadal amb una fogonada a la Frank Capra, passa pel terreny del thriller a la Charles Bronson i de la comèdia amb tocs grotescos a la Poiret, i acaba sent una faula negra, amb l’efecte papallona com a robust artefacte sobre l’absurditat del món on vivim. Inclassificable, addictiva, fins i tot interessant quan resulta previsible. I una pregunta que ho acciona tot, a mode de MacGuffin: tenim el destí escrit en una gran equació de causes i efectes successius?
Amb una carrera que començava amb nominació a l’Oscar pel curtmetratge Ernst & Iyset i posterior estatueta, el 1999, pel també curt Nit d’eleccions, aquest darrer film consagra definitivament el talent de llarg recorregut de Jensen, secundat per Mikkelsen, Nicolas Bro i Nikolaj Lie Kaas, essent aquests darrers qui es coronen amb una interpretació ajustada a la caricatura i intensitat del drama. Una situació extrema, personatges tan delirants com entranyables i una emoció en cru. Tot, amb contundència i efectivitat. Markus (Mikkelsen) és un militar d’alt temperament que ha de tornar a casa amb Mathilde (Andrea Heick Gadeberg), la seva filla adolescent, quan la mare i esposa mor en un tràgic accident de tren. Tot indica que ha estat una desgràcia, però no compten que Otto (Kaas), un matemàtic que també era al tren sinistrat, traça una teoria, amb l’ajuda dels histriònics Lennart (Lars Brygmann) i Emmenthaler (Bro), que afirmen, amb la infal·libilitat de l’anàlisi de dades, que no ha estat una qüestió d’atzar. Perquè ningú llençaria un entrepà i un suc per 14 euros, oi?
De guió perfecte, la faula té lloc en un context realista, amb unes persones en xoc, mancades de certeses, impactades per la fatalitat i no resignades a acceptar-la. Un grup de gent que acaba fent pinya, sentint-se part d’un lloc i d’una mateixa pulsió, per molt que aquesta sigui profundament negra, caòtica i imperfecta. Com ho és la vida. Jensen es corona amb una obra accessible i retorçada, entre l’humor i la venjança, traumes i repressions, amb la constatació que no hi ha un camí únic cap a l’amor. Violenta, dinàmica, políticament incorrecta, enginyosa i equilibrada. Gaudiu-la tal com es mereix, és una de les millors estrenes que han passat per la cartellera aquest 2021.
Retfærdighedens ryttere
Direcció: Anders Thomas Jensen
Títol d’estrena: Riders of Justice
Dinamarca, 2020
Durada: 116 minuts
Guió: Nikolaj Arcel, Anders Thomas Jensen
Fotografia: Kasper Tuxen
Música: Jeppe Kaas
Repartiment: Mads Mikkelsen, Nikolaj Lie Kaas,
Gustav Lindh, Andrea Heick Gadeberg, Lars Brygmann, Nicolas Bro, Albert Rudbeck Lindhardt, Roland Møller
Gènere: Thriller. Comèdia negra