Eivissa per la seva bellesa i singularitat, des de la dècada de 1930, es va convertir en un dels destins d’estiueig d’intel·lectuals, artistes i arquitectes. Revistes como AC Documentos de actividad Contemporánea (1931-1937), Brisas, (1934-1936) D’ Ací i D’ Allà (1918-1936) van ser els aparadors de la modernitat i van contribuir a projectar una imatge singular d’Eivissa en l’imaginari europeu que va seduir als creadors moderns com Walter Bejamin, Raoul Hausmann, Sibylle von Kaskel, Florance Henri, Wols, Joaquim Gomis, José Lluis Sert.
Oriol Maspons (Barcelona, 1928-2013) va ser un dels fotògrafs catalans més oberts i interessants de la dècada de 1950 i 1960. Es va interessar per la fotografia documental. A través dels seus viatges, va entrar en contacte amb formes d’entendre la fotografia que s’escapaven de l’ortodòxia que imperava en certs sectors fotogràfics, va conèixer a figures importants, d’aquell moment, com Robert Doisneau, Henri Cartier Bresson, Brassaï i Daniel Masclet, també va descobrir l’obra de Richard Avedon i William Klein que realitzaven una producció que s’escapava al seu temps. Aquestes experiències van fer que Oriol Maspons mantingués un posicionament crític i renovador que es vinculés a algunes de les iniciatives més trencadores del moment.
Va visitar per primera vegada Eivissa a principis de 1950 i, com a bona part d’artistes que l’havien precedit, va quedar fascinat pels seus paisatges geogràfics i socials, per la seva autenticitat como va descriure en un breu text “No he pretendido pues captar su folklore ni rebuscar el detalle exótico, por la semejanza que tiene con los montajes turísticos que se organizan en otras partes. En Ibiza hay autenticidad” . El seu interès per l’illa va fer que entre 1953-1954 i principi de la dècada de 1980 realitzés diferents viatges.
L’arc cronològic en què va fotografiar Eivissa va estar marcat pels grans canvis estètics i conceptuals en la forma d’entendre les revistes il·lustrades que eren els mitjans més importants d’informació de l’època i que estaven en plena expansió en un dels seus millors moments, la revista Life a partir de 1952 va realitzar una edició en espanyol i a Barcelona, el 1956, es va crear la Gaceta Ilustrada (1956-1984) que va donar cabuda a les noves veus de la fotografia barcelonina com Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Colita. En aquestes revistes d’actualitat que intentaven mostrar com vivia la resta del món, l’home va ocupar un paper central i el documentalisme pròxim al realisme poètic i al neorealisme, va tenir una bona visibilitat. Els fotògrafs van enaltir el popular i quotidià, intentant crear un clima d’il·lusió, un retorn a la normalitat, cosa que havia esdevingut excepcional durant la II Guerra Mundial i la immediata postguerra.
Aquest tipus d’acostament proper al neorealisme, a l’humanisme és el que va utilitzar Oriol Maspons durant el seu primer viatge i amb el qual es va acabar convertint en un dels referents de la fotografia documental. Durant la seva estada, va realitzar un interessant retrat de l’illa, va crear imatges d’una gran força visual què juntament amb l’enquadrament i amb la llum va ressaltar els volums, la bellesa arquitectònica, el contrast entre la indumentària tradicional i les construccions, encara que, en la major part de les seves imatges, va més enllà del valor formal, se centra en les formes de vida, en els paisatges socials. També va començar a introduir la ironia, l’humor com un element crític que va estar molt present en la seva producció.
A més a més va realitzar una sèrie de fotografies de les models franceses Monique Koller i Angela Odgen en què ens mostra una imatge d’una dona moderna, més lliure, més bohèmia, ens apropa a un altre tipus de bellesa. Podem veure-les vestides de forma informal, o posant amb un biquini, una imatge presa a la badia de Sant Antoni de Portany, c.1953, que segons el comissari de l’exposició és el primer posat d’una dona en bikini que es va realitzar a Eivissa. També va fer alguna fotografies de la Monique Koller vestida de pagesa que va utilitzar com a publicitat per a l’empresa Puig, preconitzant un joc de contrastos, que després va utilitzar en alguns casos en les seves fotografies de moda per a les marques d’alta costura com a Santa Eulàlia.
L’expansió de la televisió a les llars, els canvis d’hàbits i gustos van iniciar un procés de declivi de les grans revistes il·lustrades que havien marcat les pautes en les formes d’entendre la informació i la fotografia, durant gran part del segle XX. En la dècada de 1970, va sorgir un nou model de revista com Interviú (1976-2018) que promovia l’impacte visual i com en el mitjà televisiu es combinava la distracció amb la investigació periodística.
Per Interviú va realitzar les fotografies de l’àmbit tercer, els temes de les seves fotografies d’aquest període reflecteixen una realitat molt diferent de l’ anterior que havia viscut al 1954, segons Toni Álvarez de Arana, comissari de l’exposició, “Oriol Maspons s’encarregarà de captar l’ambient de l’ illa, nudisme, auto stop, els hippies o les nits d’Amnesia, Ku o Pachà seran les temàtiques habituals recollides al llarg de diversos estius. No cal dir què, pels espanyols peninsulars que llegien Interviú, allò va ser una autèntica revolució, ajudant a engrandir la llegenda d’Eivissa”
Les seves fotografies de l’illa dels primers anys de la transició comencen a prefigurar la nova imatge d’ Eivissa que en poques dècades va passar de ser un lloc poc conegut, un refugi per a artistes i intel·lectuals a ser un dels referents de l’oci nocturn a escala mundial.