La trajectòria de Jaume Collet-Serra segueix sent un cas paradigmàtic de com la gran indústria cinematogràfica —aquella concebuda per arribar a les masses, feta des de Hollywood i amb tots els ressorts que això implica— necessita bons artesans. De fet, són aquests qui fan possible que transatlàntics gegantins arribin a bon port i, sobretot, tinguin una ànima que connecti amb el públic. El director català, amb una filmografia coherent i solidificada a partir de l’especialització en el thriller adult d’acció (la solvència angoixant de The Commuter, 2018, o Non-Stop, 2014; o la magnífica tensió polanskiana de Sense identitat, 2011), segueix demostrant que posseeix la millor virtut en l’eficiència, i això el fa brillar en un món que va a la seva, entre productes sense ànima i realitzadors a preu fet.
Jungle Cruise s’allunya del seu registre habitual, però és la darrera concreció d’aquesta manera de crear, de fer-se una trajectòria lluny de vel·leïtats i atacs d’ego, amb el valor de fer feina, fer-la bé, ser pulcre i, un cop més, eficient. Projecte de llarg recorregut —l’inici de la producció es remunta al 2006—, Jungle Cruise es basa en una atracció que ja era en la inauguració del primer parc Disneyland, inaugurat el 1955 a Califòrnia. La pel·lícula que en fa Collet-Serra, estrenada de manera simultània en sales i a la plataforma Disney+, és exactament això, una atracció per a tota la família: es tracta d’acomodar-se, gaudir dels estímuls sense més, suspendre la realitat i acabar satisfets del viatge.
Collet-Serra, en la primera incursió familiar que fa al cinema, ho aconsegueix perfectament. Quin espectacle. L’acció ens porta a principis de segle XX, on la científica Lily Houghton (Emily Blunt i el seu germà McGregor (Jack Whitehall, en el que es va anunciar com el "primer heroi gay de Disney", però que naufraga entre la paròdia d’allò que reivindica i un eufemismes estereotipats) emprenen la recerca d’un arbre llegendari amb poders curatius sobrenaturals a la selva amazònica. Allà coincidiran amb Frank (Dwayne Johnson), el capità d’una embarcació atrotinada que explica un acudit dolent rere un altre i que treballa fent visites guiades pel riu. Junts, hauran d’esquivar els perills d’una jungla de malediccions ancestrals (els espectres dels "conquistadores" interpretats per Quim Gutiérrez, Dani Rovira i Edgar Ramírez) i la persecució d’una expedició alemanya encapçalada per l’histriònic príncep Joachim (Jesse Plemons), l’avantsala dels nazis que encara havien de venir —la pel·lícula s’ambienta en la Primera Guerra Mundial.
Entretinguda i visualment espectacular (gaudiu-la en cinema si podeu), Jungle Cruise no té manies en ser descaradament juvenil, amb la virtut de retre homenatge als precedents icònics en qui s’emmiralla (Indiana Jones, La Mòmia de Stephen Sommers, les aventures de fulletó d’aroma Conan Doyle, els caníbals de les Vint mil llegües de viatge submarí o el pioner Steamboat Willie, l’inici de tots els inicis) i sense voler tenir lectures adultes o atraure un públic enderiat amb la foscor. És el que és, sense enganys ni additius: gaudi instantani, humor blanc, ritme i lleugeresa aventurera, sense pretensions recautxutades. Simple, en les bones mans d’un bon artesà de l’entreteniment.
Jungle Cruise
Direcció: Jaume Collet-Serra
Estats Units, 2021
Durada: 127 minuts
Guió: Glenn Ficarra, John Requa, Michael Green
Fotografia: Flavio Martínez Labiano
Música: James Newton Howard
Repartiment: Dwayne Johnson, Emily Blunt, Jesse Plemons, Edgar Ramirez, Jack Whitehall, Paul Giamatti, Dani Rovira, Quim Gutiérrez, Veronica Falcón.
Aventures.