El 2012, amb el procés independentista català a punt de prendre forma, es fundava l’Assemblea Nacional Catalana. L’Estatut català havia estat derogat pel Tribunal Constitucional quasi en la seua totalitat. La ciutadania, ofesa en bona part per aquella decisió, reaccionaria amb una manifestació històrica encapçalada per un lema que no podia ser més explícit: “Catalunya, nou Estat d’Europa”. Al darrere, i al davant, hi havia l’ANC, llavors presidida per Carme Forcadell, qui segurament no imaginava que els esdeveniments se succeirien de manera tan frenètica i cruel. Entre un milió i mig i dos milions de persones ompliren els carrers de Barcelona. Era el moment que molts assenyalaren com l’inici del procés, atès que des de llavors els governants de Catalunya s’hi implicarien de manera decidida.
La capacitat de l’ANC, imprevisible, motivaria la creació d’entitats paral·leles, amb vocació d’agermanament, al País Valencià i a les Illes. En el primer cas, l’any 2013 naixeria la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim, liderada per l’activista històric Antoni Infante. A la tardor de l’any següent es crearia l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, dirigida en primera instància per l’escriptora Maria Antònia Oliver. La realitat d’ambdós territoris, no cal dir-ho, era ben distinta de la catalana: mentre el procés despertava l’interès de Convergència Democràtica, que acabaria donant suport a la independència del Principat, al País Valencià i a les Illes encara governava el Partit Popular. Cal recordar que en tots dos casos el PP esgotava els seus dies com a partit hegemònic, però l’horitzó de la independència era del tot invisible.
Ara, anys després del naixement d’aquestes entitats, les tres estan liderades per dones que han experimentat, en primera persona, el creixement de l’ANC, de l’ASM i de Decidim. Amb dificultats, però amb constància, totes tres han mirat d’aconseguir col·locar –o reforçar– en l’agenda el sobiranisme, una fita que semblava del tot impossible no fa tants anys a Catalunya i que avui, des de fa quasi una dècada, és l’eix sobre el qual gira la política del Principat. Aquest és el canvi que aspiren a provocar des del País Valencià i des de les Illes. El context converteix en ben improbable aquest propòsit, però el canvi sobtat a Catalunya és la prova que hi ha espai per a l’optimisme.
Nascuda a València l’any 1994, la sociòloga Zahia Guidoum va ser elegida coordinadora de Decidim aquest últim mes de maig. Natural de l’humil barri d’Orriols, al nord-oest de la ciutat, Guidoum és filla de migrants, com bona part dels seus veïns. Les condicions en què viuen els habitants del seu barri, que titlla com a “precàries”, la van animar a implicar-se en l’activisme veïnal. El president de l’Associació de Veïns era Toni Terrones, qui va faltar el 2017 i que estava, també, clarament vinculat a l’independentisme a través del Moviment de Defensa de la Terra, de la Coordinadora Obrera Sindical i, posteriorment, de Poble Lliure. “Vaig fer un procés paral·lel per entendre que la lluita veïnal no s’entenia sense la nacional, perquè la realitat vital de la gent d’Orriols era pitjor que la d’altres llocs perquè el País Valencià és també una nació oprimida”, explica Guidoum, qui també recorda la Guerra de l’Iraq, iniciada el 2003, com una etapa clau en la seua politització. “Escoltava coses que no entenia: es contraposava el món musulmà amb l’occidental quan mon pare és algerià”.
Des d’aquell moment, segons Guidoum, el País Valencià ha canviat, tot i que “no hi ha hagut grans canvis estructurals”. Reconeix que qüestions com ara l’arribada de llum al seu barri o els barracons als instituts ja s’han solucionat, “però continuem espoliats, infrafinançats i sense fer reformes que canvien, realment, el nostre país”. La coordinadora de Decidim posa l’exemple de Santa Pola (Baix Vinalopó), localitat en què va viure i on les infraestructures, “com a tot el sud, estan completament abandonades”. “És això el que no ha canviat”, denuncia, perquè “no hi ha recursos per a fer-ho”.
En aquest context, el de Decidim, diu Guidoum, és un treball “de formigueta”. “La plataforma es va iniciar amb un nucli molt petit centrat en València ciutat i més tard s’implementaria. De fet”, assegura, “un dels nuclis més actius actualment és el de l’Alacantí-Vinalopó”. Des de finals de 2013, Decidim s’ha implicat en lluites que no estan directament relacionades amb el dret a decidir del País Valencià, però que posen la sobirania al centre. “L’alliberament de l’AP-7 o la denúncia contra l’espoli tenen un espai protagonista a l’agenda política i molta gent ha pujat al vaixell d’aquestes reivindicacions, però no saben que al darrere d’aquestes lluites hi ha Decidim”. Per això, Guidoum reconeix que un dels grans reptes de l’entitat és “aconseguir que tot aquell que es treballa des de la base i des del voluntarisme la gent ho reconega”.
Empenta des de les Illes
Margalida Miquel presideix l’Assemblea Sobiranista de Mallorca des de la primavera del 2018. Procedeix del món de la política, atès que va ser regidora (1987-1998) i batllessa (1998-2004) del seu poble natal, Llubí, ubicat a la comarca del Pla de Mallorca, on va nàixer el 1966. El partit de què formava part era Unió Mallorquina, representant del mallorquinisme de centre que es va dissoldre el 2011 després dels casos de corrupció protagonitzats per la seua dirigent històrica, Maria Antònia Munar. UM no era un partit independentista, si bé la dirigent de l’ASM assegura que la singularitat del seu pensament al si de la formació “no calia gestionar-la, atès que era un posicionament personal”. Tot i que Miquel no ha tornat a militar en cap partit, sí que va figurar com a independent en una llista d’Esquerra Republicana a les eleccions europees el 2014.
L’ASM, tal com diu la seua presidenta, va nàixer emmirallada en l’ANC. “Quan la vam fundar teníem una cosa ben clara: calia donar a conèixer el sobiranisme al si de la societat mallorquina. No només predicant, sinó també participant en la societat i en la vida quotidiana”. Miquel argumenta que no es tracta només de repetir que “Madrid ens roba”, sinó de crear consciència de la dependència dels mallorquins del turisme i de la “poca inversió que l’Estat fa en sanitat o carreteres”. La missió de l’entitat, diu la presidenta, “és explicar aquesta realitat i que els partits insulars lluitin per les Illes”. D’aquesta manera, Margalida Miquel explica que el sobiranisme s’ha plantejat, des de la seua entitat, no com un posicionament radical, “sinó com una actitud que es pot aplicar en qualsevol àmbit de la vida”. Per això, posa com a exemple que a partir del sobiranisme econòmic “mota gent es pot tornar sobiranista, i això pot donar fruits d’aquí a uns anys”.
La referència, al Principat
L’economista Elisenda Paluzie, nascuda a Barcelona el 1969, va adquirir dimensió mediàtica durant els anys més convulsos del procés. La publicació de llibres i la participació en tertúlies, amb la seua defensa de la clara viabilitat econòmica d’una hipotètica Catalunya independent, li van fer guanyar protagonisme al si de la societat. Catedràtica a la Universitat de Barcelona, Paluzie es va implicar en política des de ben jove. El seu primer pas el va fer unint-se a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, on va coincidir amb Oriol Junqueras i Josep Rull, entre altres. Més tard s’integraria en Esquerra Republicana, si bé en formaria part del corrent crític contra la direcció, que es va dissoldre al 2010.
El 2018, Paluzie passaria a presidir l’ANC després d’un període amb l’historiador Agustí Alcoberro liderant-la en condició d’interí. L’empresonament de Jordi Sànchez i el seu salt a la política –es va presentar amb Junts per Catalunya el 2017 per ser escollit diputat al Parlament– l’impedien continuar al capdavant de l’entitat. Paluzie no en volia ser presidenta, però la seua popularitat li va aplanar el camí i va ser la membre més votada del Secretariat Nacional. La presidenta de l’ANC recorda l’origen de l’entitat, centrada a denunciar el dèficit fiscal i a exigir la sobirania en termes econòmics a través de plataformes com ara Sobirania i Progrés o la Plataforma pel Dret a Decidir a Catalunya. El treball d’aquelles entitats va ser exitós, i bona prova n’és l’evolució política del Principat. “Amb els seus diferents ritmes, veig que s’ha avançat molt al País Valencià i a les Illes amb l’ús de conceptes com ara espoli fiscal, que fa anys era totalment desconegut”, celebra Paluzie.
Des de l’ANC, la catedràtica d’Economia assegura que les relacions amb les entitats agermanades dels Països Catalans són “molt bones”. Si bé la pandèmia ha impedit la celebració de més trobades, Paluzie ha visitat València i Palma, durant anys anteriors, en les seues respectives diades. Recentment, a finals d’aquest mes de juny, va viatjar a la Safor per trobar-se amb Àlex Ruiz, alcalde de Bellreguard i candidat alternatiu del Bloc Nacionalista Valencià, qui es va enfrontar en el congrés del partit a la candidatura oficial amb l’exigència de no abandonar els orígens nacionalistes d’aquesta formació.
Hi ha, però, qui es pregunta si el procés a Catalunya, amb la versió criminalitzadora de bona part dels mitjans d’àmbit estatal, ha dificultat l’evolució d’entitats com Decidim i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Zahia Guidoum considera que aquesta situació política ha afavorit l’organització que ella lidera, especialment a l’hora d’arribar als sectors amb més consciència nacional de la societat valenciana. “D’altra banda, el dret a decidir al País Valencià no es veu com a Catalunya: són realitats i tempos diferents. Allà la PDD va passar a ser l’ANC, i ací la Plataforma pel Dret a Decidir encara no es troba en el moment de demanar l’alliberament nacional, sinó de mirar de canviar les condicions materials i poder decidir en el dia a dia”, reflexiona. Reconeix, també, que “en un context tan marcat per l’agenda catalana, es fa difícil arribar a segons quins sectors als quals ens agradaria arribar, perquè identifiquen la Plataforma pel Dret a Decidir amb l’independentisme, un corrent molt minoritari al si de la societat valenciana”.
Margalida Miquel, en canvi, considera que l’evolució política del Principat “ajuda el sobiranisme”. I ho argumenta: “quan hi ha un conflicte, molta gent intenta defugir-ne, però la situació actual ha posat al descobert les vergonyes de l’Estat i molta gent se n’ha adonat. Veure que hi ha gent que ha passat per la presó durant anys per permetre votar remou moltes consciències. Molta gent creia que vivia en un Estat democràtic i ha comprovat que no és cert, i que molts dels drets que pensaven tindre ja no els tenen”. Alhora, la presidenta de l’ASM constata que “la Constitució ha impedit que les tres autonomies es relacionen a nivell polític, i el procés ha enfortit aquestes relacions a través de la societat civil”.
Amb vocació de transversalitat i de constància, l’ASM, Decidim i l’ANC continuen fent els seus respectius camins, condicionats pels distints ritmes polítics dels territoris del país. Els lideratges, exercits per tres dones, és conseqüència natural de “defensar el dret a decidir dels pobles, perquè quan lluites per l’alliberament de la teua societat ho fas, necessàriament, de la mà de la lluita igualitària perquè homes i dones compten amb els mateixos drets”, diu Zahia Guidoum. Margalida Miquel assegura que l’evolució de la societat ha fet que, avui, hi haja tantes dones com homes participant en la política mallorquina. Paluzie, pel seu compte, considera que “la lluita per l’alliberament nacional dels Països Catalans és dura i difícil, i potser hi ha determinades situacions en què les dones podran aportar resistència i una manera més positiva d’afrontar els conflictes en determinats moments de complexitat”.
Complexitats que marquen l’evolució de les tres entitats, encara amb camí per recórrer, però amb una presència al si de les respectives societats que a poc a poc han anat consolidant.