–Hi ha preocupació per si l’ampliació de l’Aeroport del Prat afecta l’entorn mediambiental del delta del Llobregat. Comparteix aquesta preocupació?
–La nostra posició és la dels científics. L’ampliació és una decisió política, però el que està molt clar és que això implica l’alteració d’un territori que pot ser pràcticament definitiva. S’ha de tenir molta cura amb qualsevol cosa que es faci en aquest territori, perquè està molt tensionat i ha patit una artificialització progressiva. És un territori que encara acull molta biodiversitat i que proporciona uns serveis ambientals que són molt importants per una població d’uns quants milions d’habitants.
–Se n’ha parlat molt, per exemple, de l’afectació que podria patir l’espai protegit de La Ricarda.
–La Ricarda és una peça, jo parlo de tot el delta del Llobregat. Hi ha una metàfora que fem servir de dos ecòlegs, Paul i Anne Ehrlich, que és la de «l’últim cargol». Quan els humans intervenim en els sistemes naturals és com si anéssim traient cargols d’un avió en marxa. A mesura que ho anem fent, si en traiem un no passa res, si en traiem dos tampoc, però arriba un moment en què traiem un cargol que fa caure l’avió. La idea és aquesta. La Ricarda és una peça més del delta, però no és una peça menor. El sistema hídric del delta és la base del seu funcionament. El delta del Llobregat s’ha organitzat a través de dues sortides, de dues grans llacunes, que són les que ens queden: la Ricarda i el Remolar. Totes dues tenen funcions de drenatge del delta i alhora de barrera hídrica contra la intrusió d’aigua de mar, contra la intrusió salina. Això és molt important per assegurar que no se’ns salinitzi el delta, que es mantingui un sistema hídric funcional. Hem de pensar que al Prat encara ve l’aigua del seu aqüífer, per exemple. I això és tota una proesa en els temps que corren. Tot això, alhora, garanteix la biodiversitat associada als sistemes humits del delta. La meva posició se sustenta en el llibre dels Sistemes naturals del delta del Llobregat, que vam publicar el 2018 amb la Institució Catalana d’Història Natural –filial de l’Institut d’Estudis Catalans– i que es pot consultar online.
–Quines són, en general, les virtuts ambientals del delta del Llobregat?
–D’entrada, és un territori que té una gran biodiversitat associada a les zones humides del litoral. Com el cas de l’Albufera, del delta de l’Ebre o dels aiguamolls, és una peça més d’aquest rosari d’espais que actuen de ruta migratòria i que tenen una biodiversitat resident important: hi viuen algunes espècies, moltes d’aquestes molt rares. No és banal que tot això hagi servit per declarar un parell de zones EPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) que formen part de la Xarxa Natura 2000 del país. Hi ha espècies que estan recloses al delta, en el cas de Catalunya, i que en el cas del delta estan recloses a la Ricarda. Això d’una banda. Tenim una biodiversitat, si volem residual, perquè tenim tota una pressió històrica sobre aquest territori. I alhora, parlem d’un territori en què hi viuen uns quants milions de persones, i aquesta gent espera uns serveis ambientals que el delta assegura precàriament en aquests moments.
–Des dels governs català i espanyol s’assegurà que el del Prat es convertirà en «l’aeroport més verd de la història». És possible ampliar l’aeroport sense que aquesta zona quede afectada?
–Crec que hi ha d’haver opcions per compatibilitzar un increment de l’activitat aeroportuària amb una conservació de les zones EPA. I de fet, Europa ho està reclamant. L’ampliació de l’Aeroport l’hem d’entendre en un sentit ampli, suposo: en el sentit d’ampliació la seva activitat. Això passa per moltes opcions. Per exemple, per coordinar-se amb els aeroports de Girona i Reus o per canviar les configuracions de vol per millorar el nombre d’operacions. Aquestes coses també s’estan considerant, més enllà de l’ocupació física de més territori, de l’ampliació d’una pista o de l’eliminació d’una reserva natural associada.
–L’ampliació de la tercera pista de l’Aeroport sí que és contempla. Almenys es contemplava en el projecte inicial d’AENA, i l’acord anunciat no confirma ni descarta aquesta intervenció.
–Si això s’acaba fent, ampliar la tercera pista voldria dir entrar a la Ricarda. La capçalera de la pista està tocant a la finca de la Ricarda. Per tant, no sé com es pot ampliar la pista sense entrar a la Ricarda. Tot això, suposo, s’anirà concretant en el futur.
–Com a expert, vostè ha arribat a parlar d’aquesta qüestió amb autoritats polítiques?
–Hi ha hagut diverses converses. El que expliquem nosaltres no és que ho sapiguem només nosaltres: és un coneixement compartit, públic i accessible.
–Han detectat canvis de parer o de posicions en els polítics sobre aquest projecte?
–Sempre hem dit que els governs locals hi estan menys a favor que els governs autonòmic i estatal.