Hi havia la sensació que la trobada bilateral entre els governs espanyol i català havia de servir per pronosticar l’èxit o el fracàs de la següent trobada oficial, la del 17 de setembre. Aquesta pròxima, però se celebrarà per reunir la taula de diàleg. La consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, ja havia advertit que calia distingir entre les dues reunions, perquè “són de naturalesa distinta”. Tot i que res no fa pensar que la taula de diàleg del setembre regale cap sorpresa, el cert és que la comissió bilateral ha acabat amb bones paraules, però també amb desconfiances. I és que hi torna a haver acord per resoldre comptes pendents, però sense dates ni concrecions.
Isabel Rodríguez, la nova ministra de Política Territorial, qui va substituir Miquel Iceta fa unes setmanes al capdavant del ministeri, era l’encarregada de comparèixer davant la premsa després de la reunió. En tot moment ha celebrat la “reactivació” de les execucions pendents –en termes d’infraestructures– i del diàleg entre governs. Rodríguez celebrava fins i tot la “recuperació de la normalitat en les relacions entre Catalunya i Espanya”.
Una recuperació que desembocarà, previsiblement, en l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, projecte que compta amb el suport dels grans agents econòmics del Principat i que genera certa incomoditat al si del Govern del Principat. I és que al si de Junts per Catalunya hi ha una gran majoria favorable a activar aquesta ampliació. Esquerra Republicana, públicament, s’ho mira amb certa cautela i es remet a l’espera dels estudis d’impacte ambiental que encara s’han de fer, tot i que el grup municipal del partit a l’Ajuntament de Barcelona, a través del regidor Max Zañartu, se n’ha oposat clarament: “direm no al creixement il·limitat de l’aeroport i a ser l’oficina nord-est de la Moncloa”, deia en un plenari celebrat a finals de maig d’enguany. Des de fora de l’executiu català, la CUP i els grups ecologistes rebutgen clarament un projecte que podria dinamitar els ponts de cara a futurs episodis polítics, com ara aprovacions de Pressupostos –Catalunya en Comú també hi està en contra i sense aquest partit o la CUP no hi ha majoria per establir nous comptes.
Aquesta ampliació s’ha acordat, a l’espera de futurs tràmits i detalls pendents de ser resolts, a la reunió entre els dos governs, l’espanyol i el català, amb la presència de Raquel Sánchez, ministra de Transports i alcaldessa de Gavà fins fa uns dies; i Jordi Puigneró, vicepresident del Govern català. Es dona el fet curiós que Sánchez, des de l’alcaldia de la ciutat del Baix Llobregat, una de les afectades per l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, s’havia mostrat, fins la seua arribada al ministeri, clarament contrària a aquest projecte, sobre el qual ha exigit informes i garanties que no es contamine l’espai acústic. “No acceptarem una modificació de l’Aeroport que posi en risc el consens al qual es va arribar fa anys perquè el funcionament d’aquesta infraestructura fos compatible amb la qualitat dels veïns i veïnes de Gavà”, va arribar a dir des del consistori un mes i mig abans de ser nomenada ministra de Transports, on va substituir José Luis Ábalos.
Concretament, l’ampliació de l’aeroport consistirà en l’allargament de la tercera via i en la construcció d’una terminal satèl·lit, que exigirà una inversió de 1.700 milions d’euros per convertir l’aeroport en un hub internacional. Des del Govern espanyol s’ha venut el projecte com un autèntic dinamitzador de l’economia catalana: implicaria, asseguren, la creació d’un total de 365.000 llocs de treball, 83.000 d’aquests directes, i una aportació de 2,1 punts percentuals del PIB català. El projecte inclouria la connexió de l’aeroport del Prat amb els de Girona i Reus a través de l’AVE. En la reunió per acordar l’ampliació de l’aeroport també hi havia el president d’AENA, Maurici Lucena, exdiputat al Parlament pel PSC. Sobre els perjudicis mediambientals que podria acompanyar aquesta ampliació, Isabel Rodríguez, ministra espanyola de Política Territorial, en roda de premsa, assegurava que el projecte compleix amb tots els requisits de sostenibilitat mediambiental. No hi ha hagut referències a la llacuna de la Ricarda, inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 i que els experts consideren un espai ambiental “intocable” que quedaria malmesa per l’ampliació. La Comissió Europea, a més a més, haurà de validar aquesta previsible intervenció.
Aquest acord ha estat el més celebrat en la roda de premsa posterior a la trobada d’aquesta comissió. A banda, Isabel Rodríguez ha anunciat que s’han acordat cint punts entre els dos governs i la seua calendarització: reduir la conflictivitat institucional, la creació d’una comissió mixta per fer traspassos en matèria de beques i estudis, transferències en formació professional, activació d’una comissió mixta per tractar qüestions econòmiques i fiscals i la creació d’un grup de treball per executar transferència sobre Rodalies. Moltes d’aquestes transferències queden pendents de ser executades, atès que ja van ser aprovades.
Com a mínim, la tensió amb què s’arribava a aquesta reunió, motivada per l’absència del president català Pere Aragonès a la cita del Consell de Política Fiscal i Financera celebrada el passat divendres a Salamanca, sembla haver-se esvaït. Almenys, si es fa cas de l’optimisme amb què el Govern espanyol ha analitzat la trobada.
La pregunta és si els acords seran executats o si tornaran a un calaix, tal com ha vingut passant els últims quinze anys. Laura Vilagrà, consellera catalana de Presidència, assegurava en roda de premsa que “l’Estat ha acceptat que hi ha 56 traspassos pendents” que s’analitzaran a l’octubre, però ningú no ha posat data d’execució d’aquests traspassos, ni tan sols s’ha confirmat que s’executaran. Per al novembre, anunciava Vilagrà, se celebrarà la comissió d’infraestructures i a finals d’any la comissió d’afers econòmics i fiscals. Per això, la consellera, que desprenia un optimisme molt més contingut que els membres de l’altre costat de la taula, assegurava que “els acords no són suficients” i que calien concrecions.
Al rerefons, a més a més, hi ha la llei de l’audiovisual, pendent de culminació i d’aprovació, però que ja ha despertat malestar al si de la política catalana pel fet que absorbeix, a través de la Comisión Nacional de los Mercados de Valores y la Competencia, funcions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, com ara la concessió de permisos per a cadenes de ràdio i de televisió. Així ho va alertar Jofre Llombart, secretari de Difusió del Govern català, en un fil de Twitter, en què també alertava que la llei no preveu destinar “ni un cèntim” a les produccions en llengües no castellanes. De moment, Vilagrà ha reconegut que no s’ha aconseguit un acord per garantir la protecció del català dins d’aquesta llei, que segur que donarà a parlar els propers mesos.
El vicepresident Puigneró, qui ha segellat l’acord per l’ampliació de l’aeroport, ironitzava comentant el “canvi d’escenari” que proposa el president espanyol Pedro Sánchez: “Autodeterminació no, autogovern sí. Amb aquestes reunions, tenen l’oportunitat de demostrar si creuen en l’autogovern”. El vicepresident català exigia l’execució definitiva del traspàs de Rodalies i de cogovernar els fons europeus, que el Govern espanyol no vol tancar en les reunions bilaterals.
Isabel Rodríguez, ministra de Política Territorial, ha donat la raó a Puigneró amb les seues referències a la propera edició de la taula de diàleg. “Trobarem la solució en el marc de la llei i la Constitució”, assegurava. Si es treballa sobre aquest marc, els traspassos acordats s’haurien d’efectuar, però per ara no deixen de ser una promesa pendent des de fa anys, encara sense data de resolució.