El passat 27 de juliol es compliren 75 anys de la mort de Gertrude Stein, escriptora nord-americana amb residència a París des de 1901 que ha estat considerada com la gran impulsora de la literatura d'avantguarda i l'art modern a principis del segle XX.
Com a escriptora es féu famosa per l'experimentació amb el llenguatge, cosa que els seus admiradors consideraven d'una gran profunditat en l'ús de l'idioma i d'altres, més crítics, trobaren que es tractava del “del culte al que és inintel·ligible”. Algunes de les obres més destacades que va signar foren Tres vides (1909), Autobiografia d'Alice B. Toklas (1933), París, França (1940), Les guerres que he vist (1945) i la pòstuma Les coses com són (1950)
Stein. Nascuda a Allegheny (Pennsilvània, Estats Units) el 1874 en una família rica de jueus immigrats d'Alemanya, els seus pares li donaren una educació exquisida, en uns moments en que les dones no solien estudia. Cursà psicologia a Harvard i medicina a la Universitat John Hopkins (Baltimore). Però no acabà els estudis superiors. Sentia una gran atracció cap al món literari i artístic en un moments que París era la capital mundial per a les dues activitats intel.lectuals. Així que no ho dubtà. Tot d'una que pogué, amb 27 anys, se n'anà a la capital francesa, on fixà la seva residència.
Convertí casa seva en centre de trobada de grans escriptor -Guillaume Apollinaire, Jean Cocteau, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, Ezra Ound Thornton Wilder, Shervodd Anderson, Paul Bowles... -, d'artistes d'avantguarda-Henri Matisse, Pablo Picasso... -, adquirí una excel.lent col.lecció d'art modern i durant molts d'anys -en especial durant la dècada de 1920- exercí una gran influència sobre els escriptors nord-americans que passaven per París.
Stein havia viatjat des de nena a Europa amb els seus pares. La mort dels quals, però, la deixà sola i en una posició econòmica envejable. Fou el moment en que decidí traslladar-se a París amb el seu germà Leo, el qual es convertí en un gran crític d'art. El 1907 va conèixer la que seria la seva parella, la també escriptora Alice B. Toklas. Els germans Stein s'interessaren tot d'una per les avantguardes artístiques i, així, adquiriren obres dels dos pintors citats, a més d'obres de Derain, Braque, Gris... Casa seva es convertí en una de les més importants col·leccions del moment d'art modern.
Quan esclatà la Primera Guerra Mundial, el 1914, Stein i la seva parella viatjaren a Mallorca. La idea quedar-s'hi durant l'estiu, però l'estada es perllongà alguns mesos més. Després s'hi tornaren instal.lar durant més de mig any el 1916. Segons ella va comptar anys després, en veure la carnisseria que suposà la batalla de Verdun -de febrer a desembre de 1916- tant ella com la seva parella decidiren tornar a París i fer-se voluntàries per ajudar en el que pogueren. Com que tot dues conduïen cotxe, serviren portant amb una furgoneta subministraments als hospitals.
De l'estada a Mallorca sempre guardà un bon record, tot i que no era dona per a un ambient de vida tan senzilla. Anys després ella fou la que aconsellà instal.lar-se a l'illa a Robert Graves: “Mallorca és el paradís, si és que el pots suportar”.
Gertrude era una dona feminista, lesbiana, es mostrava amb la seva parella en públic sense complexos i això podria fer pensar que tenia un perfil políticament progressista. No era així. Es tractava d'una persona força classista, fruit de la família rica en la que es crià i gràcies al llegat de la qual va viure sempre força bé -a més dels ingressos per les seves obres que va tenir posteriorment, és clar -, sense preocupar-se mai dels diners. En consonància, el seu posicionament polític era molt conservador. Per exemple, criticava fort ferm la política social de Franklin D. Roosevelt als Estats Units -el New Deal –, donà suport al bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola i inicialment també es mostrà d'acord amb el règim de Vichy -el govern col·laboracionista dels nazi durant l'ocupació de França- tot i que després canvià d'opinió i es mostrà a favor de la resistència contra els alemanys.
Va morir a París el 1946 degut a un càncer, als 72 anys.