El senador balear en representació del Parlament, Vicenç Vidal, de Més per Mallorca, ha qualificat aquesta setmana de «vergonyós» i «gens seriós» al Govern de Pedro Sánchez perquè «a dia d'avui encara no hagi complit amb l'acord de la comissió d'Hisenda del Senat del passat 25 de març pel qual es comprometia a convocar dins el segon trimestre de 2021 la comissió bilateral Estat-Balears del Règim Especial per les Balears (REB) com a punta de llança per a desenvolupar el REB el pròxim any».
Vidal, molest pel silenci, diu que «tot i que el termini tècnicament va acabar fa un mes» ha volgut esperar «prudentment amb l'esperança que el govern de Pedro Sánchez faria algun gest abans de les vacances d'estiu». Però acaba el juliol, arriba el període de vacances i el silenci segueix essent la norma. Cosa que porta al senador sobiranista a concloure que «es confirma per enèsima vegada i per a desgràcia de la ciutadania de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que la desconsideració i manca de compromís cap a les Illes per part de l'Estat és enorme». Vidal, però, assegurà que seguirà fiscalitzant l'acord i a «pressionar els senadors del PSIB perquè recordin al seu partit que ha de complir els acords amb les Balears».
El REB. Vidal no és l'únic que s'irrita per l'actitud de Madrid respecte al REB. Tant el seu partit, Més per Mallorca, com Més per Menorca i el PI -Proposta per les Illes- han protestat en reiterades ocasions per aquest motiu. Cal recordar que el maig passat el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Parlament -a instàncies dels partits citats, iniciativa que comptà amb el vot favorable del PP i Ciutadans i que hi votaren en contra PSIB i Vox-, contra els pressuposts Generals de l’Estat per l’incompliment del Règim Especial. Al respectre, la portaveu del Pi -partit del qual sorgí la iniciativa-, Lina Pons, valorà que que “hi ha un incompliment flagrant del Règim Especial” per part de l'Estat. L’admissió a tràmit del recurs suposà, segons Pons, “una mostra que a Balears podem reivindicar allò que és nostre”.
Com es recordarà, el Règim Especial de Balears fou una de les grans banderes polítiques de Francina Armengol entre 2015 i 2019. Des del principi del seu mandat presidencial el reivindicà com a acte de "justícia" per a les Illes. En síntesi, el REB és una llei de permet la canalització d'inversions múltiples per part de l'Estat a Balears justificades per la compensació del cost d'insularitat. Es basa en la previsió constitucional de tenir en compte el fet insular. La primera vegada que un govern de les Illes el va reclamar fou el 1998, quan el de Jaume Matas aconseguí que s'aprovés el primer REB. Mai es posà en pràctica. El PSOE balear s'hi oposà en el Parlament illenc perquè "cap govern central l'acceptarà". El Govern conservador de José María Aznar l'aprovà, però mai el posà en pràctica. Fou, per així dir-ho, una aprovació merament tàctica. Servia per als interessos de Matas i del PP balear però en cap moment hi hagué intenció de complir res del REB. Cosa que va merèixer la crítica duríssima dels socialistes, dels dos nacionalistes, els PSM de Mallorca i Menorca, i del regionalista Unió Mallorquina. Doncs ara és exactament igual, però amb uns altres protagonistes a Madrid i Palma.
En efecte, Armengol recuperà la idea del REB, tornà redactar una llei a posta i assolí que tots els partits i entitats civils -sindicats, patronals...- s'hi sumessin. Mentre que a Madrid governà el PP de Mariano Rajoy, el REB esdevenia una arma tàctica del PSIB contra els conservadors. El problema fou que la moció de censura de juny de 2018 canvià el Govern de Madrid. I resultà que l'Executiu de Pedro Sánchez era tan contrari al REB com ho havia estat el de Rajoy. Al final, Armengol i Sánchez arribaren a un acord i el REB efectivament fou aprovat el febrer de 2019, just abans de les elecccions autonòmiques de maig d'aquell any a les quals Armengol s'hi presentà mostrant l'aprovació del REB com un gran èxit. I això que tota la part fiscal que ella assegurà sempre que incorporaria va ser liquidada per Madrid. Quedà, això sí, la part d'inversions extraordinàries per compensar la insularitat.
El problema amb el nou REB, però, ha estat exactament el mateix que amb l'antic de Matas quan governava Aznar: no s'ha desenvolupat. Existeix formalment -com l'anterior – però no s'ha posat en pràctica. Dit cruament: no ha servir de res. Si més no de moment. I porta dos anys i mig aprovat. D'aquí que els partits sobiranistes i el regionalista -com s'ha dit – pressionin tot el que poden amb la intenció que Sánchez el posi en valor pràtic, I, si no, almenys així l'úsen com a arma reivindicativa contra Madrid i el PSOE.