Guanyadora del premi a Millor pel·lícula del Festival REC 2020 de Tarragona i estrenada aquest 31 de juliol a la plataforma Filmin, Mogul Mowgliés una pel·lícula que mereix no passar desapercebuda en el vaivé rutinari d’estrenes i novetats setmanals. Dirigida per Bassam Tariq, que va debutar amb la solvència del documental Ghosts of Sugar Land, la història transita del musical al realisme màgic, amb el rerefons complex de la crisi d’identitat que pateixen els immigrants de segona generació.
L’actor Riz Ahmed, que ja va posar-se a la pell d’un músic en problemes a l’oscaritzada Sound of Metal (2019), demostra que té talent a cabassos. Aquesta vegada, no només actua, sinó que també signa el guió, la producció i part de la creació musical —el títol s’inspira en una cançó del seu grup, Swet Shop Boys, on actua amb el sobrenom de Riz MC. Al film, Ahmed interpreta en Zed, un músic de rap que viu en la voràgine i la immediatesa de la modernitat occidental, on no aconsegueix fer-hi encaixar del tot la seva —rica— herència oriental. És possible fer conviure aquestes dues pulsions? Què necessita més espai, el passat o el futur? Pot deslliurar-se dels ancestres per encaixar del tot en un món convuls i de valors que poden col·lisionar amb l’essència d’allò que és? Són preguntes que es fan cada dia molts dels fills d’immigrants que han nascut i crescut al Regne Unit.
La història comença en el punt àlgid d’en Zed, que acaba de triomfar a Nova York en una actuació que li ha obert les portes com a teloner d’una gira mundial. Però aquest èxit no el fa ser feliç del tot i el dubte el corca per dins, perquè l’ambició és frenada per les línies vermelles culturals familiars.
Un cop torna a Londres, després de dos anys sense ser a casa, el xoc és frontal: què té a veure un músic llengut i descarat, de vida atribolada i bohèmia, amb una tradició secular o la pràctica religiosa? De seguida, faran acte de presència al·lucionacions espectrals, totes en relació als seus orígens: la separació entre l’Índia i el Pakistan, la infantesa, l’aparició d’éssers florals que el persegueixen. Un discurs del subconscient, que ens farà dubtar de què és real i què no, sobretot quan sapiguem que en Zed pateix una malaltia autoimmune i que el seu cos s’ataca perquè no es reconeix.
La malaltia com a metàfora cristal·lina d’allò que està passant, com si la ment d’en Zed somatitzés eldolor identitari, la incertesa de no saber ben bé qui és, ni què ha de fer. El món que ha somiat, amb totes les expectatives creades, comença a esfondrar-se-li en temps rècord. Directes a un final inesperat, Tariq i Ahmed presenten una pel·lícula amb ganes de dir coses, de no recórrer a llocs comuns i sense cap mena de rubor en ser com és: imperfecta, però visceral, fosca quan convé i punxeguda. Un retrat de l’experiència de tenir una cultura bicèfala, amb tot el que això comporta.
Mogul Mowgli
Direcció: Bassam Tariq
Regne Unit, 2020
Durada: 90 minuts
Guió: Riz Ahmed, Bassam Tariq
Fotografia: Annika Summerson
Música: Paul Corley
Repartiment: Riz Ahmed, Alyy Kahn, Sudha Bhuchar, Nabhaan Rizwan, Anjana Vasan.
Drama.