Sol, platja i Brexit

El ‘Brexit’ replanteja l’estratègia turística

Els territoris de la Mediterrània dissenyen noves fórmules per fer rendible el turisme per als britànics després de l’aplicació del ‘Brexit’. Fins ara, el mercat que més se n’ha ressentit és el de l’habitatge. I els ciutadans del Regne Unit són els més afectats per la sortida.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El darrer 24 de juny, l’albada de Londres no sols mostrava els seus núvols foscos característics. A aquest clima advers se sumava un ambient d’incertesa, provocat per l’inesperat resultat del referèndum del dia anterior, que va aprovar l’eixida del Regne Unit de la Unió Europea. L’oratge hostil romandrà per sempre entre els veïns de la Gran Bretanya. I les incògnites econòmiques que genera el Brexit no volen marxar, si bé estan clarejant, a poc a poc, a un ritme lent que impacienta les ànsies previsores dels mercats. Els negocis, però, ja troben espais de maniobra. La incertesa roman, però no és tan reservada com fa uns mesos.

Aquesta vacil·lació econòmica afecta considerablement el mercat turístic de les illes Balears, de Catalunya i del País Valencià. Els britànics, que formen una sucosa part d’aquest conjunt, estan patint les conseqüències d’una decisió que, segons les persones consultades, no ha tingut presents les conseqüències econòmiques posteriors. Els criteris xenòfobs i proteccionistes es van imposar a la resta de raons i, ara, els mercats busquen pal·liar-ne els efectes.

El clar reflex de la inseguretat és la situació de la lliura esterlina. La moneda ha davallat vora un 14% del seu valor respecte a l’euro des del referèndum del darrer estiu. I això repercuteix en les pensions de molts britànics que resideixen fora del seu país, que han reduït el valor dels seus ingressos en aquest percentatge. No és estranyar, doncs, que la tendència turística comence a mostrar certs símptomes de malaltia amb efectes aparentment contradictoris. Segons dades d’Hosbec −Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca−, les reserves hoteleres per als anys 2017 i 2018 estan garantides gràcies, sobretot, als britànics. Els ciutadans del Regne Unit són els responsables d’un augment del 14% de les reserves d’aquest any.

Al País Valencià, indrets com Benidorm o Torrevella no deixaran de rebre britànics durant l’estiu. El mateix passarà a Mallorca, concretament a Calvià, que concentra la major part d’aquests turistes. Barcelona, referència turística mundial, tampoc no se’n ressentirà. Distints testimonis ancorats als tres territoris coincideixen en distints factors que ajudaran a mantenir o a augmentar aquest flux turístic. D’una banda, Toni Mayor, president d’Hosbec, confessa que després del sí al Brexit, ell va preferir fer ús de la prudència. Entén que “no es podien fer previsions negatives: la temporada del 2016 ja estava venuda quan es va celebrar el referèndum, i la primera part de la temporada del 2017 també”.

La consolidació de les destinacions turístiques, assolida després de llargs anys de treball satisfent la demanda britànica, ajuda a mantenir la presència d’aquests visitants. D’altra banda, factors desgraciats com la inseguretat patida en unes altres destinacions ubicades a Turquia o al nord d’Àfrica, on el terrorisme està fent grans estralls, anima els turistes a apostar per indrets estables. Antoni Riera, catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de les Illes Balears, també esmenta aquest factor per apuntar que, a les Illes, “les previsions són molt positives per als propers dos anys”. El factor que més pot afectar la tendència és la fluctuació de la lliura esterlina, que determinarà la capacitat econòmica dels turistes i condicionarà, evidentment, les ofertes dels negocis vinculats al turisme. Jordi William Carnes, director general de Barcelona Turisme, assegura que “alguns preus hauran de baixar, especialment els dels trajectes aeris, perquè no voldran quedar-se sense clients”. Tot això, però, sembla conjuntural, ja que Carnes entén que “a llarg termini, tot s’estabilitzarà”.

Segons aquestes previsions, el Brexit afectarà el turisme tant com qualsevol altre factor puntual, que s’esvairà amb la normalitat que regeix un mercat consolidat. No en tots els àmbits, però, tenen la mateixa percepció.

El món immobiliari

Les previsions positives que presenten Benidorm i la resta de destins consolidats contrasten amb les esperances del mercat immobiliari, el gran afectat d’aquesta història. Molts dels britànics acostumats a visitar els territoris costaners van esdevenir residents quan van trobar la possibilitat de treballar entre compatriotes en un entorn paisatgístic i climàtic molt més propici a la bona vida. Més encara en el cas de la gent gran: amb disponibilitat temporal plena, molts van considerar que gaudirien molt més de la jubilació entre el sol i la platja que no pas entre núvols i pluja. Ara, les seues pensions davallen fora del seu país. Adquirir o mantenir habitatges es fa més costós. La incertesa del Brexit també incumbeix la cobertura sanitària. Tot plegat forma una amanida d’inseguretats que fan que se’n ressenta el mercat immobiliari, un dels que més s’ha beneficiat del turisme britànic.

Al sud del País Valencià hi ha Rojals, un dels pocs municipis de l’Estat que tenen més habitants estrangers que autòctons. I no és cap excepció al Baix Segura: la localitat veïna de Sant Fulgenci també ha experimentat aquest canvi. A Rojals, el barri de Ciudad Quesada concentra bona part d’aquests exiliats afortunats. La seca ruralia que envolta el districte augmenta l’efecte del sol, fa que creme l’asfalt durant l’estiu. A l’hivern, el dia més fred i plujós és més agradable que la jornada més assolellada del Regne Unit. Un dia de clima advers no suposa entrebancs, perquè els britànics gaudeixen de la cervesa en les nombroses terrasses dels pubs, que donen treball a la gent natural del poble. Pocs cambrers parlen bé l’anglès, però es fan entendre com cal. Al voltant, supermercats i negocis acaben de configurar un paisatge a la mesura de les necessitats dels britànics. L’idioma dels rètols convida a pensar que s’ha traspassat la frontera i la presència d’adolescents un dia d’entre setmana a l’hivern evidencia que molts britànics s’han traslladat a l’estranger per treballar. No tots són jubilats.

Kevin O’Malley i Paul Barrett dirigeixen sengles agències immobiliàries. El primer, irlandès, gestiona PM Services. El segon, d’Anglaterra, viu gràcies a Costablanca Sales. Ambdós, per separat, ofereixen serveis d’assessorament d’habitatge a ciutadans que, com ells, han triat el sud valencià per gaudir d’un clima benigne. Cap dels dos no sap expressar-se en castellà i ambdós es mostren esglaiats pels efectes del Brexit. Critiquen la decisió dels britànics, perquè els afectarà directament.

Principalment, perquè “els britànics continuaran venint a Espanya, però menys temps”, explica Barrett, que també preveu el mateix efecte a la inversa. Aquest argument és només previsor, però la disminució de compra-venda d’habitatge entre britànics ja és una realitat. Aquests operadors poden trobar una solució adreçant les seues ofertes a un públic de procedència distinta. De fet, el mateix Barrett reconeix que també hi ha mercat immobiliari “entre els francesos, els escandinaus, els belgues o els holandesos”. Aquest petit empresari anglès lamenta el fet d’abandonar “un mercat volàtil però segur que ara canvia de realitat”. Per molt que hi haja uns altres clients possibles, el fet de perdre quota de compatriotes afecta les seues relacions amb els demandants. Entre altres coses, perquè l’idioma ja no serà el mateix.

O’Malley reconeix que té “molta por”, perquè el seu negoci “depèn dels britànics, que són molt nombrosos a València i a Múrcia. Són un munt de pensions que ara aniran a gastar a uns altres llocs. Podríem arribar a tenir un altre 2009”, sentencia l’anglès referint-se a l’any d’inici de la crisi econòmica.

No tots els territoris, però, es veuen tan afectats com el sud valencià. Des de Mallorca, Antoni Riera assegura que el mercat immobiliari “encara està molt actiu” i, tot i pensar que el Brexit tindrà conseqüències, assegura que “no s’han notat fins ara”. I en part, si el negoci immobiliari encara no s’ha ressentit a les illes, és també per la ingerència de nous mercats estrangers. Ho apunta Mariano Ogazón, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears, que parla de “l’auge de nous inversors immobiliaris d’uns altres països”, esmentant els mateixos que també indicava O’Malley i afegint-hi, també, Rússia. A més, Ogazón explica que, a l’igual que Benidorm, la consolidació de Mallorca i d’indrets com Calvià com a espais turístics per a britànics “farà que no es noten els efectes del Brexit”.

A Catalunya, el mercat immobiliari no depèn tant dels britànics. I el turisme procedent d’aquest país és més d’estada que residencial. Així ho descriu Ramon Corominas, president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona, i destaca el mercat francès com el més participant en el món immobiliari de la zona. En canvi, hi ha qui sí que es preocupa per aquest efecte, per mínim que siga a Catalunya. Josep-Francesc Valls, catedràtic de direcció de màrqueting d’ESADE, pensa que les macrodestinacions turístiques consolidades com Lloret de Mar, Platja d’Aro o Salou “no patiran les conseqüències, però sí que les patiran els territoris on es fa una despesa mitjana superior a la que hi ha en aquests indrets. Allà on els productes són barats i la vida és assequible, no penso que les coses hagin de canviar gaire. En canvi, els nuclis de despesa més alta se’n ressentiran”,
sentencia.

Tot i així, segons dades de l’INE, la compra- venda d’actius immobiliaris durantl’any 2015 va experimentar una recuperació esperançadora per al sector, ja que arribà a nivells d’estabilitat molt allunyats dels anys de la bombolla i lleugerament superiors als de la crisi. Per exemple, la compravenda a les illes Balears durant l’any 2015 va augmentar en un 14,6% sobre 2014. Durant el mateix període, a Catalunya i al País Valencià el creixement va ser d’un 15,6% i d’un 10,6% respectivament. Aquests augments, segons els testimonis consultats, no han comptat amb la col·laboració dels compradors britànics, raó per la qual els nombrosos negocis adreçats de manera pràcticament exclusiva a aquest públic són els més afectats.

Què faran, doncs, els britànics?

La davallada del mercat turístic no és un fet que preocupe els agents autòctons implicats, capaços de trobar nous compradors. Malgrat això, des de la perspectiva britànica, els problemes creixen, i encara no se sap com es podran resoldre. Derek Monks és un exemple de l’arrelament delsbritànics en territoris com Rojals. Regidor de Participació Ciutadana amb el PSOE, té el despatx en l’esmentat barri de Ciudad Quesada i acompleix la funció de mirar pel benestar dels seus veïns compatriotes, uns 6.000 empadronats en una població total de 17.000 habitants.

Segons Monks, des de l’any 2012, uns 3.000 britànics residents a Rojals han tornat al seu país. En aquest sentit, afirma que “molta gent gran prefereix tornar amb la seua família per gaudir dels néts o per ser atesos en cas de necessitat”. Si bé la preocupació és que aquest èxode no ha estat compensat per l’arribada de nous britànics. La crisi ha afectat moltes famílies residents al Baix Segura i el Brexit no fa pensar en un canvi de tendència. Alhora, els que encara queden fan una despesa menys gran per culpa de la caiguda de la lliura esterlina. Per això, segons Monks, “cada vegada ixen menys a consumir fora de casa”, un costum molt habitual entre aquests residents.

La fluctuació de la lliura no és, però, l’única preocupació dels britànics. Monks, que al seu país és jubilat, conta que “el Brexit podria anar acompanyat de la congelació de les pensions dels jubilats britànics que resideixen fora, cosa que crea una gran incertesa” i, alhora, “faria augmentar el descens del valor de les retribucions d’aquests jubilats”. L’altra qüestió és la sanitat. El regidor explica que “el Govern britànic paga a Espanya anualment entre 3.000 i 3.500 euros” per jubilat resident a l’Estat, per tal de garantir l’atenció sanitària. Si aquest intercanvi no es manté després del Brexit, “molts britànics haurien de tornar al seu país, on no hi ha prou oferta immobiliària ni tampoc un sistema sanitari capaç d’acollir- los adequadament”.

El possible èxode de jubilats, però, no preocupa especialment O’Malley i Barrett. Els empresaris entenen que “la gent gran, al cap i a la fi, se n’aniran tard o d’hora”. Però sí que lamenten la decisió dels britànics de voler eixir de la UE. Ambdós afirmen que el referèndum del 23 de juny es va plantejar entre un clima de confusió. De fet, Barrett reconeix que si ell haguera pogut votar −no ho va fer perquè ha perdut aquest dret per haver residit durant molts anys en un altre Estat− “no sé què hauria triat, perquè no teníem gens clar què votàvem i què suposava el nostre vot. I aquest ha estat el resultat… som idiotes”, es resigna.

Alternatives

Malgrat tot, Monks pensa que, finalment, el Regne Unit i l’Estat espanyol hauran de signar acords per garantir la pervivència dels residents britànics. Al cap i a la fi, “aquests residents són un motor per a moltes economies locals i a la Gran Bretanya tampoc li convé acollir gent que no pot tractar com cal”.

Des de la perspectiva autòctona les visions són, en general, més optimistes. Pel que fa a l’habitatge, Corominas indica que, per la pèrdua de valor de la lliura esterlina, “moltes inversions que ara estan en territori anglès es poden desviar cap aquí. I això seria molt positiu per a nosaltres”. Hi ha qui no percep cap canvi futur en el turisme després del Brexit. El president del Gremi d’Hoteleria de Lloret de Mar, Enric Dotres, entén que “abans de la lliure circulació ja hi havia molts britànics aquí, i només ens podríem veure afectats pel canvi de visats, que segur que tindrà alguna solució”. Així s’expressa també Antoni Riera, qui considera que els serveis turístics que es donen als britànics “s’hauran de mantenir mitjançant acords, màrqueting i promocions adaptats al nou escenari”. De fet, Derek Monks pensa que, malgrat tot, “els britànics continuarem viatjant, som gent conservadora, i no canviarem sobtadament de destinació si es plantegen uns altres destins alternatius”. Josep-Francesc Valls visualitza, però, un escenari més negatiu. Segons els seus càlculs, “els britànics reduiran els dies de vacances entre un 6% i un 8% al nostre territori”, i entén que “instaurar noves fronteres que abans no existien farà que el turisme en quedi afectat”.

Al remat, la consolidació del turisme britànic als territoris mediterranis resistirà l’efecte del Brexit, que obre camins d’incertesa econòmica que, en el cas del turisme, podrà ser contrarestada. El baix volum d’efectes per a les economies turístiques d’aquests territoris contrastarà amb el patiment dels britànics que trobaran nous entrebancs per poder gaudir de llargues estades en la seua particular Terra Promesa: els indrets costaners del sud d’Europa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.