Una altra greu crisi sacseja el PI -Proposta per les Illes -, el partit de centre autonomista de Balears. Tan intensa, o més, que la de gener de 2020, quan dimití Jaume Font de la presidència orgànica. El seu successor en el càrrec, Antoni Armengol, elegit en el congrés extraordinari de juny de l'any passat al front d'una candidatura sense oposició que el partit definí aleshores com a “de consens” , ha dimitit aquesta setmana. També han abandonat les respectives àrees de responsabilitat la vicepresidenta, Lina Pons; el secretari d'Estratègies i Comunicació, Josep Franco; el tresorer, Miquel Porquer; la secretària de Formació, Cati Riera; el secretari de Coordinació i Implantació, Gori Ferrà; i el secretari d'Estudis i Programes, Sebastià Salas.
Nova crisi. El detonant ha estat, segons van dir els dimissionaris, les divergències amb el grup intern liderat per Josep Melià. Exactament igual que ja havia passat entre aquest i el president del partit des de la seva creació, el 2012, fins l'any passat, Jaume Font. En roda de premsa Antoni Amengual explicà que «hi ha fidelitats externes que han demostrat que el consens sorgit del darrer congrés era una il.lusió», fent al.lusió el.líptica al grup de Melià i a aquestes fidelitats de fora del partit que no concretà. «Jo no crec en fidelitats sinó en lleialtats, les fidelitats es paguen», digué. Reconegué que la seva intenció de ser una direcció de consens ha fracassat quan ha xocat «amb projectes personals», novament referint-se, sense citar-lo, a Melià: «hi ha hagut persones que no han sabut o no han volgut sumar-se a fer feina en aquest projecte» comú, afegí. Davant de la impossibilitat d'un acord de mínims interns i «abans d'una lluita fratricida que trenqui el partit», l'executiva ha pres la decisió de convocar un congrés extraordinari per al 25 de setembre. D'aquest congrés «haurà de sortir un equip que haurà de trobar un nou consens», explicà Amengual. Un consens que això sí, al seu entendre només podria ser possible si els que l'han fet impossible ara «canvien la seva forma de pensar». Confessà que per ventura això no serà factible i que, aleshores, «haurien d'intentar dirigir el partit». Tot i que evità assenyalar a ningú en concret, la vicepresidenta, Lina Pons, sí que digué que hi ha hagut un xoc amb un corrent intern «que no ha sabut sumar-se al projecte», en clara referència al grup de Melià. Segons Pons, un dels elements de xoc amb el corrent de Melià és que no ha volgut oficialitzar que el partit no pactarà mai amb Vox. Al seu parer no s'ha volgut «que internament es marqui aquesta línia vermella».
Amengual es retirarà de la política el setembre, quan abandoni el seu càrrec institucional que ocupa en el Consell de Mallorca, com a portaveu del PI. Pons, per la seva banda, seguirà de diputada, però no descarta canviar d'opinió, se suposa que en funció del que passi en el nou congrés extraordinari.
Pel seu costat, Josep Melià ha dit -a diversos mitjans locals – que se sent preocupat per la nova crisi, però que no entén què vol dir el grup de dimissionaris quan parla d'interferències i fidelitats externes, que ell assegura desconèixer, ni tampoc comprèn que es pugui dir que s'està a favor de sumar entre tots i es comenci «per restar» quan demanen que ell s'aparti. Tot i així, està disposat a «apartar-me» si així li ho demanessin els militants en el congrés extraordinari de setembre. Insistí en que el projecte del partit es basa en «l'aposta pel consens i per articular les diverses sensibilitats» que el formen i que «és un projecte totalment vigent». Igualment s'ha mostrat convinçut que si bé «en aquesta etapa no s'ha aconseguit (el consens intern), continua essent el camí en qual volem fer feina». Així mateix reafirmà la seva idea que «el Pi es un projecte imprescindible per les Balears, aquesta terra necessita un projecte centrista i radicalment defensor dels interessos de les Balears i farem feina per aprofundir en aquest compromís». Un partit, asseverà, en el qual «ningú sobra, la voluntat es sumar i confeccionar equips cohesionats que donin respostes als reptes de futur que tenim com a societat».
D'ençà la seva fundació el 2012 com a suma de Convergència per les Illes -partit hereu d'Unió Mallorquina, liderat per Melià – i la Lliga Regionalista -creat per Font, ex del PP - el PI ha mantingut les dues sensibilitats internes. Mai s'han mesclat. El resultat electoral de 2015, amb 3 diputats, no va ser tan bo com els seus dirigente esperaven, però molt millor que el de 2011 quan les dues formacions per separat quedaren fora del Parlament. Confiaven que en 2019 la formació fos decisiva a l'hora de formar la majoria parlamentària i el Govern. No fou així. Repetí els 3 escons però perdé un parell de milers de vots. La perspectiva de quatre anys de bell de nou a l'oposició -en la qual ha de lluitar per diferenciar se del PP, Ciutadans i Vox – intensificà les divergències entre els dos grups interns, de resultes de la qual cosa -com s'ha dit- Font dimití el gener de 2020. El PI entrava en una crisi que encara ara no ha resolt, tal i com ha quedat clar aquesta setmana.