La pressió és màxima per al Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Tòquio. El seu president, Toshiro Muto, reconeixia dimecres passat, vint-i-quatre hores abans de començar el futbol olímpic -el dia anterior a la inauguració formal de l'esdeveniment -, que era “possible” la suspensió o la cancel.lació dels Jocs si la progressió de positius de Covid entre els participants seguia creixent.
La preocupació s'incrementa cada dia. L'organització manté els aproximadament 11.000 participants dins d'una bombolla, però reconeix que “és difícil” evitar escletxes per les quals entri el virus. La pressió que senten els organitzadors no els arriba només d'això, també és social i política. En el Japó els Jocs no són gens populars. Des de l'inici de la pandèmica les successives enquestes que s'han confeccionat indiquen que el nombre de ciutadans a favor de la suspensió o cancel.lació creix cada cop més. Les últimes publicades mostren que el 83% dels enquestats estan en contra de fer els Jocs aquest any, després de ser ajornats el 2020. El 40% s'estima més la suspensió, fins que arribi el moment de poder celebrar-los amb totes les garanties, i el 43% vol que directament es cancel.lin.
Aquest panorama social té el seu reflex en la política. Els governadors dels departaments territorials afectats per la celebració dels Jocs advertiren fa dos mesos que no pensaven reservar llits i espais hospitalaris per als participants si això suposava restar el serveis als residents. La intervenció del Govern llimà les tensions. Així i tot, l'expansió del virus per tot el país i, sobretot, a l'àrea de la capital, seu dels Jocs, augmentà fort ferm la preocupació governamental durantel mes de juny. Tant, com que des del Partit Liberal Democràtic -el del primer ministre Yoshihide Suga-, es reconeixia el mes de juny que la suspensió o cancel.lació “és una de les opcions”.
A pesar de ser un dels països menys afectats per la Covid, fins ara, Japó està experimentant en els últims mesos un preocupant increment progressiu de casos positius, hospitalitzacions i defuncions. Fa por en especial que el sistema sanitari pugui rebre durant aquest estiu un màxim de pressió que posi en risc la capacitat assistencial. El fet que els Jocs concentrin tanta gent sobre un territori tan petit com l'àrea olímpica, fa témer que un brot important dins de la bombolla olímpica acabi per ser una mena de bomba per a tota la zona de Tòquio, que ja és la més castigada.
El primer ministre, Yoshihide Suga, el COI i el Comitè Organitzador han estat preparant les últimes setmanes tot el dispositiu de seguretat per evitar altra vegada la suspensió dels Jocs. Però el cap de l'Executiu es veié obligat el passat 8 de juliol a decretar l'estat d'emergència -que durarà almenys fins el 22 d'agost – i que la celebració esportiva sigui sense públic.
Aquest divendres se celebrà una desangelada cerimònia inaugural en un estadi buit. Ningú està del tot segur sobre què pot passar en els pròxims dies. L'ombra de la suspensió o cancel.lació seguirà sobrevolant els Jocs almenys durant les primeres jornades.
Suspensions i boicots. La possibilitat de suspendre els Jocs del Japó ha fet recordar els casos en que l'extrema decisió s'hagué de prendre. Sempre per mor de guerres.
El 1916 els Jocs s'havien de celebrar a Berlín. Tanmateix, l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914, obligà a suspendre'ls. Aquell any el COI, que fins aleshores havia tingut seus rotatòries, passà a fixar la seva seu definitiva a la ciutat suïssa -neutral, durant la guerra – de Lausana. La segona suspensió va ser el 1940, ja en plena Segona Guerra Mundial. La celebració d'aquell any s'havia concedit a Tòquio, però les tensions internacions feren que Japó renunciés el 1938 a organitzar els Jocs. Aleshores el COI buscà un emplaçament alternatiu, cosa que no fou fàcil, i després d'alguns intents fallits finalment Hèlsinki es responsabilitzà de la trobada olímpica de 1940. Tanmateix, la Unió Soviètica envaí el 1939 Finlàndia i, així, els Jocs que s'havien de celebrar en la seva capital es van suspendre definitivament. Els de 1944, que abans del conflicte s'havia decidit que serien a Londres, també s'hagueren de suspendre per raons bèl·liques.
També s'han produït altres sacsejaments importants durant la celebració dels Jocs. Així, en els de 1972 a Munic, un atemptat terrorista palestí - de l'organització Setembre Negre- provocà la suspensió esportiva durant 36 hores. Un altre atemptat, el de 1996 a Atlanta (Estats Units), va fer aturar les competicions un dia.
A banda, fruit de les tensions internacionals de la Guerra Freda o per altres motius s'han esdevingut diversos boicots als Jocs. El 1976 un grapat de països africans no volgueren participar als Jocs de Montreal perquè Nova Zelanda havia trencat el boicot internacional a Sud-àfrica per mor de l'apartheid. El 1980, la invasió soviètica d'Afganistan provocà que els Estats Units i molts dels seus aliats no participassin als Jocs de Moscou. El 1984 la Unió Soviètica respongué amb la seva absència de la cita olímpica a Los Angeles.