Curiós destí el de la generació de la postguerra! Perquè com a grup, és, només, la generació d'una sola dècada —la dels cinquanta—, ja que quan tot feia pensar que consolidaria, en els anys següents, la regularitat i el rigor del seu treball poètic, es retirà de l'escena literària valenciana, o deixà córrer els versos... No és el moment, ara, d'analitzar si aquesta anomalia històrica té alguna relació amb la ruptura que Nosaltres els valencians va produir, el 1962, amb la tradició postrenaixentista valenciana. Com siga, el fet és que les noves promocions ignoraran ben aviat, ja des d'aquests anys, l'obra poètica completa de la generació de la postguerra. Per una banda, amb els seixanta les coses anaven per un altre camí; hi havia, de més a més, que els llibres de versos que havien publicat no es veien ja enlloc, ja que les tirades, molt curtes, anaven a parar, bàsicament, als amics de l'escriptor o als subscriptors...
Jaume Bru, com els altres poetes de la seua generació, no va publicar ja més versos després dels cinquanta, tot i que va seguir literàriament present en el camp de l'erudició —de l'arqueologia i de la història. En aquest sentit ha publicat, en¡ castellà i en català, més d'una cinquantena d'estudis, molts sobre la història del seu poble, Sagunt. Aquesta orientació del seu treball l'ha portat a ocupar diferents càrrecs en nombroses Institucions Culturals, com ara el de Cronista Oficial de les ciutats de Sagunt i València, el de conseller numerari de la Institució Alfons el Magnànim, etc. etc.
Ara, el poble de Sagunt ha volgut recordar el poeta oblidat i l'investigador amb un homenatge per tal de reconèixer públicament la tasca d'aquest escriptor. Entre altres coses més, aquesta iniciativa s'ha traduït en un resultat important: el compromís d'editar la seua Obra Completa, de la qual acaba d'aparèixer —a més d'una primera recopilació d'estudis— el primer volum de versos a càrrec de la Caixa d'Estalvis de Sagunt, amb el títol Testimoni i ofrena. Es tracta d'un llibre, confeccionat amb molta cura, que té l'interès d'aplegar no sols llibres ja publicats, començant per Ala encesa (1950) i acabant per Retrobament (premi València de Literatura, 1959), sinó també d'altres inèdits. Aquest bloc correspon a la producció de joventut de l'autor, a la qual s'afegirà més material —posterior— que confiem que aparega en altres volums més.
A partir d'ara, doncs, el lector pot comptar ja amb un primer bloc de poemes de Bru i, encara, amb l'extens i penetrant estudi que Francesc Agües ha escrit per a aquesta edició d'homenatge. L'autor no s'hi limita a repassar l'obra de Jaume Bru, sinó que l'analitza, tant pel que fa als seus aspectes més importants com a les evolucions i diferències diacròniques. De més a més, Francesc Agües, per tal de situar el poeta, fa unes consideracions generals sobre les formes fonamentals d'entendre la poesia, que redueix a dues poètiques, una centrada en l'experiència vital i l'altra en una experiència formal. Agües situa la poesia de Bru en la primera espècie i la defineix —i analitza tot seguit— en relació a dues coordenades: «la concepció estètica de Bru és el resultat de dos elements íntimament entrelligats i mútuament exigits: la seua actitud, diguem-ne, existencial davant la vida i el món, i la funció que li atribueix a la seua poesia.»
Vet ací, doncs, un homenatge que no ha quedat en pura retòrica. Ha servit —i això és important— per recuperar, i en òptimes condicions, l'obra del poeta Jaume Bru. Deixem perdre, o destruïm, tantes coses en aquest país!