Amnistia Internacional per a les Amèriques ha advertit que l'actitud del govern cubà és “molt perillosa” perquè pot provocar encara més violència en els carrers. Així ho ha explicat la seva directora, Erika Guevara-Rosas, a la BBC en una entrevista publicada aquest dijous passat. Un mitjà de comunicació al qual se li suposa prou llunyania i neutralitat política i ideològica respecte al conflicte a l'illa com per tenir més credibilitat que aquells que es troben força implicats sentimentalment i ideològicament amb tot el que està passant a la dictadura comunista caribenya. I que analitza que les protestes a l’illa no es poden desmarcar d’altres moviments per l’estil que s’han esdevingut a Llatinoamèrica i que tot plegat ha sorprès l’administració nord-americana de Joe Biden, que ara veu amb creixent preocupació que la inestabilitat política al sud de les seves fronteres provoqui un increment de migració cap als Estats Units.
Cuba. Segons explicava a la ràdio i televisió pública britàniques Erika Guevara-Rosas, a Cuba “almenys s'han detingut o han desaparegut 247 persones” en una estratègia del règim dictatorial que persegueix “detencions selectives” alhora que “arbitràries” amb l'objectiu de “provocar el terror” entre els ciutadans que protesten i, així, que acabin per abandonar els carrers. La crida govern comunista a “defensar la revolució” és interpretada per la dirigent d'Amnistia Internacional com a “quelcom summament preocupant” que pot tenir “conseqüències catastròfiques”, en el sentit que es produeixi una escalada de violència.
La BBC feia, així mateix, una anàlisi del conflicte cubà en el context de les noves situacions que s'estan produint a d'altres països de Llatinoamèrica i que afecten de ple l'estratègia per al continent de l'administració nord-americana de Joe Biden. “Cuba és un exemple del gir en l'ordre de les consideracions de política exterior de Biden, qui assumí el càrrec el mes de gener preocupat i enfocat (en l'àmbit internacional) enels temes vinculats (a les relacions d'Estats Units) amb Xina, Rússia i Orient Mitjà”, deixant Llatinoamèrica en un posició no ja secundària sinó marginal: “fins ara Washington evitava mirar” cap al sud. De cop i resposta, però, les coses han canviar com de la nit al dia: “la Casa Blanca tenia la regió (llatinoamericana) fora de les seves prioritats”, però ara, “superada (l'administració Biden) pels esdeveniments”, no liqueda altre remeique atendre el que està passant: “un magnicidi (a Haití) i la repressió governamental (de protestes populars i de les oposicions democràtiques) en alguns països (Nicaragua, Veneçuela, Cuba...) han sobresaltat els Estats Units” que haurà de buscar “una posició” claraper “fer front a aquests reptes en una regió, a més, devastada per la pandèmia de Covid-19”.
Cuba exemplifica la manca de previsió de Washington, diula BBC: “la Casa Blanca s'havia pres el seu temps per revisar la política” cap al règim comunista, després “de la duresa de l'expresident Donald Trump” i “la històrica distensió del govern d'Obama que va tenir Biden de vicepresident”. Recorda la ràdio i televisió de Londres que “fa només tres mesos la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, va dir que 'un canvi de política cap a Cuba o passes addicionals no estan actualment entre les principals prioritats de política exterior del president’”. Però, analitza el mitjà de comunicació, tot ha caviar amb“les majors protestes en dècades”, com ho prova que “el propi Biden ha canviat el to del discurs cap a L'Havana, advertint (ala dictadura) 'que escolti al seu poble i atengui les necessitats vitals enlloc d'enriquir-se’”.
El mateix cal dir dels problemes que han sorgit a diversos països, com els ja citats i d'altres que són molt sensibles per a Washingtonperquè provoquen allaus de migració cap als Estats Units. En aquest sentit, recorda la BBC, Biden “s'ha vist obligat a prestar atenció (a tots aquests països) perquè són l'origen del flux creixent d'immigració” que arriba a la frontera sud estatunidenca.
En aquest sentit, la CNN recollia, també aquest dijous, la preocupació “seriosa” que té el govern de Biden davant tots aquests nous problemes que no tenia previstos i que amenacen amb provocar onades encara molt més importants d'emigració. D'aquí que, deia la pàgina web d'informació de la televisió privada citada, el secretari de Seguretat Nacional, “Alejando Mayorkas (que, òbviament, és descendent d'emigrants mallorquins, a Puerto Rico en primera instància i, després, als Estats Units) hagi advertit que els ciutadans de Cuba i Haití que intentin ingressar il.legalment als Estats Units seran retornats” i que “aquells que addueixin qüestions polítiques per demanar asil seran enviats (si són acceptats) a tercers països”. I citava el mitjà la contundent advertència de Mayorkas - “no arrisquin la seva vida per entrar (al país) perquè seran repatriats” - per exemplificar la preocupació que sent Washington. De fet, s'ha ordenat el reforçament de tots els dispositius de control de les fronteres marítimes i terrestres del sud, davant del temor d'una onada d'immigració molt més importants que les viscudes fins ara.