«La decisión es seguir, mi decisión es sumar. Cerrar los ojos, pensar que todo puede cambiar, que me despierto al final. Salir de esta pesadilla y volver a empezar”.
És possible que escoltant per enèsima vegada “El resplandor”, una de les seues cançons preferides, Pedro Sánchez es decidira a escometre la remodelació profunda del seu Govern. És un dels temes que més li agraden de La Habitación Roja, un grup valencià del qual s’ha declarat seguidor entusiasta.
La passió per la música indie, i per aquesta formació en concret, li ve de lluny. Sánchez encara recorda emocionat el concert de la banda a la sala Joy Eslava de Madrid del 28 de setembre de 2012. I conserva com una joia les fotografies que va fer-se el 10 de juliol de 2014 amb Jorge Martí i Pau Roca, dos dels principals integrants del grup. Va deixar-ne constància al seu compte de Twitter.
La mediadora d’aquella trobada lisèrgica va ser Diana Morant, que aleshores oficiava com a portaveu socialista a l’Ajuntament de Gandia. Ella s’havia marcat el repte de conquerir l’alcaldia i Sánchez estava a punt d’accedir —la primera de les dues vegades que ho ha fet— a la secretaria general del PSOE. De fet, aquell dia estava a València celebrant un dels darrers actes de la campanya de primàries que l’enfrontava a Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias.
Morant era una jove teleco filla d’una família treballadora que no militava al PSOE però hi simpatitzava. L’exalcalde José Manuel Orengo i Alfred Boix, el gandienc ocupava la secretaria d’Organització del PSPV, van veure clar que era la persona idònia per recuperar la vara de comandament d’un municipi referencial que l’any 2011 havia caigut en mans del sinistre Arturo Torró però que reflectia com pocs més els capricis del vot dual: la prevalència progressista a les eleccions locals contrastava amb el domini de la dreta a la resta de comicis.
Aquell no va ser l’únic encontre entre Morant i Sánchez. Uns pocs mesos després, l’1 de maig de 2015, qui ja era líder del PSOE va compartir míting amb l’alcaldable a la plaça El·líptica de la capital de la Safor. Pel matí havia acudit a la manifestació del Primer de Maig celebrada al centre de València i tot seguit va desplaçar-se en minibús fins a Gandia, acompanyat de Ximo Puig i tot el seu equip, per tal de fer costat Morant.
“És enginyera de telecomunicacions, té poc més de 30 anys i és una dona que és tot energia, que té passió per Gandia. Estic convençut, estimada Diana, que seràs la millor alcaldessa que ha tingut Gandia a la seua història”, va proclamar Pedro Sánchez en una jornada que va oferir diverses mostres de complicitat entre els dos.
Ja erigida alcaldessa, sis mesos després, en el sopar d’inici de la campanya al Congrés, ella reclamava la implicació de tota la militància: “Pedro Sánchez va convertir-me a mi en alcaldessa de Gandia, ens ha convertit en el govern de Gandia, i ara el govern de Gandia i els socialistes de Gandia li ho hem tornar a Pedro Sánchez. Li ho devem moralment i per justícia”.
“Salir de esta pesadilla y volver a empezar”, “salir de esta pesadilla y volver a empezar”, “salir de esta pesadilla y volver a empezar”… La lletra de la cançó deu haver ressonat novament al cap de Sánchez les darreres setmanes. La revolució que ha imprimit al seu Executiu significa un autèntic reinici. Un “volver a empezar”.
La “pesadilla” va iniciar-se amb la moció de censura en fals a Múrcia, va prosseguir amb l’avançament electoral a Madrid que va deixar el PSOE com a tercera força, va fer desaparèixer Cs i va rellançar el PP, i ha culminat amb l’anunci d’uns indults, els dels polítics catalans, que no gaudeixen de suport majoritari entre la ciutadania espanyola. Les enquestes publicades des de la victòria abassegadora d’Isabel Díaz Ayuso, el 4 de maig, coincideixen en la possibilitat, cada cop més real, d’una majoria absoluta PP-Vox.
Això explica el colp de volant tan brusc de Sánchez. D’una tacada, el president espanyol s’ha desempallegat de les tres persones que li eren més properes i que, alhora, arrossegaven més retrets creuats. El seu cap de gabinet, Iván Redondo, la vicepresidenta primera i ministra de la Presidència, Carmen Calvo, i el ministre de Foment i secretari d’Organització del partit, José Luis Ábalos, van saltar pels aires en la remodelació a fons anunciada el dissabte 10 de juliol. Curiosament, el mateix dia del calendari —set anys després— de les cerveses de Sánchez amb Morant i els dos membres de La Habitación Roja.
No és el primer resplendor que enlluerna Sánchez. La seua trajectòria política, tan abrupta, n’acumula uns quants. Per exemple, el de l’any 2017, quan la militància socialista va rehabilitar-lo situant-lo de nou a la secretaria general contra l’opinió de les forces vives del partit. O el de maig de 2018, quan va veure clar que la sentència Gürtel era l’excusa perfecta per presentar una moció de censura contra Mariano Rajoy que va acabar de manera exitosa.
Aquella jugada d’impacte va anar seguida d’una altra: la designació d’un Govern amb diversos cops d’efecte —l’astronauta Pedro Duque, que ara li ha cedit la cartera de Ciència i Innovació a Diana Morant, n’era un— que fou rebut amb expectació i, fins i tot, amb elogis inesperats de part de l’oposició.
Sánchez ha fet net, torna a començar de zero. A la seua escala de valors hi ha una sola prioritat: la seua supervivència política. Per aquest motiu, per pendre un nou impuls, no ha dubtat a sacrificar tots aquells que l’havien ajudat a tocar el cel. Li va costar arribar-hi i ara no hi vol caure. Per això s’ha obert a una part del partit que hi vivia d’esquena: els que al seu dia van posicionar-se del costat de Susana Díaz. La ministra Morant n’és una mostra.
L’estratègia tindrà continuïtat al congrés federal que el mes d’octubre tindrà lloc a València. De moment la gestió del partit recau en l’asturiana Adriana Lastra i el navarrès Santos Cerdán, però tothom ensuma que Sánchez també pretén revolucionar l’organigrama del partit. Així com al Govern disposa d’una vicepresidenta primera —Nadia Calviño— antagònica de la segona —Yolanda Díaz—, al partit vol incorporar persones que en el bienni fatídic 2016-2017 van fer-li la traveta. Tots units davant l’adversitat demoscòpica.
Sánchez tampoc no vol que el conflicte català condicione tot el debat polític. Per això ha enviat Miquel Iceta a Cultura i Esports, cedint Política Territorial a la manxega Isabel Rodríguez, que en serà la portaveu. Amb tot, el PSC guanya pes —i xecs— amb l’entrada de Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà, en el lloc d’Ábalos.
En la segona part del mandat, Sánchez anhela centrar els focus en la reactivació econòmica, amb la multimilionària injecció pandèmica de fons de la UE com a esperó. Sap que, si la recuperació es consolida, la gent votarà amb ànim positiu.
Alea iacta est. Els retocs que puga introduir al Govern seran menors. El colp d’efecte, si de cas, arribarà en una altra direcció: un superdiumenge amb coincidència d’urnes al Congrés, el Senat, els ajuntaments i 13 comunitats. Un tot o res en què els milers d’alcaldes i vuit dels nou presidents autonòmics del PSOE remen amb ell... O els nou, si Ximo Puig també programa les eleccions valencianes aquell dia.