El Govern italià ha aprovat aquest dimarts un decret amb el qual quedarà prohibit, des del pròxim primer d’agost, el pas de creuers i vaixells de grans dimensions davant la ciutat de Venècia, amb l’objectiu de protegir-la. Segons el primer ministre, Mario Draghi, es tracta d'una passa «clau per a la protecció de la llacuna de Venècia». En concret, quedarà prohibida l'entrada de vaixells de més de 25.000 tones de registre brut, de més de 180 metres d'eslora o de més de 35 metres d'altura, segons les indicacions previstes pel Govern italià. A més, els vaixells que superin les normes d'emissions tampoc podran navegar per la llacuna.
La notícia va tenir abast mundial i fou recollida pels principals mitjans internacionals. I tots els mallorquins. Perquè a Palma, com és conegut, hi ha prou sensibilitat respecte del problema que suposen els megacreuers. Tot d'una després de conèixer la decisió del Govern italià, la Plataforma contra els Megacreuers, de Palma, considerà que havia estat “un dia històric” per a Venècia i que confiava en que l'exemple de la limitacions a aquestes naus pugui arribar a la capital mallorquina.
Un creuer al dia. En un comunicat publicat acte seguit de publicar-se la limitació veneciana als creuers, la Plataforma esmentada instava les autoritats espanyoles, autonòmiques i locals a prendre decisions valentes com les que han pres els dirigents italians. «Cada ciutat és diferent i té contextos específics, però és urgent prendre decisions orientades a posar límits a models econòmics que tenen greus impactes socials i ambientals sobre el territori», deia el col.lectiu. Al seu parer, mentre que no s'estudiïn al detall els impactes econòmics, socials i ambientals que tenen els megacreuers sobre Palma -que segons les dades que maneja aquesta organització, és la segona ciutat d'Europa més contaminada per aquest tipus d'embarcacions-, «no s'ha de permetre que arribi al port de Palma més d'un creuer al dia».
La lluita de la Plataforma, tal i com ja ha informat en algunes ocasions aquest setmanari, s'inicià el 2018 quan, davant dels recurrents allaus de turistes de creuer que col·lapsaren el centre històric de Palma durant aquell estiu -en un sol dia s'arribaren a concentrar al moll 8 creuers, abocant de cop uns 22.000 turistes a la mateixa zona vella de la capital -, alguns ciutadans i grups civils apostaren per organitzar-se contra un model de turisme que, al seu entendre, no aportava riquesa sinó contaminació i malestar. Així, amb una gran velocitat, s'apuntaren a la idea, entre d'altres, la Federació d'Associacions de Veïnats de Palma, Palma, XXI, ARCA, GOIB, Terraferida, Tot Inclòs, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Ciutat per qui l'habita, Mallorca Preservation Fund, les associacions de veïnats del centre històrics... L'èxit de la convocatòria convertí la Plataforma en una de les entitats civils de més àmplia representació ciutadana. Entre d'altres iniciatives ha recollit milers de signatures -més de 10.000 en el primer mes de la campanya– per exigir a les institucions que aprovin mesures restrictives i estudien a fons l'impacte que suposen els creuers. Volen que només pugui atracar un d'aquests vaixells cada dia amb un màxim de 4.000 turistes. La pressió d'aquest col.lectiu d'associacions va fer que tant el Govern balear com l'Ajuntament de Palma es posessin en contacte amb les empreses navilieres que gestionen els creuers. Segons digueren en repetides ocasions durant el 2019, arribaren a acord per escalonar l'arribada d'aquestes naus i així evitar la saturació del casc històric. Però a la pràctica no es notà gaire.
El 2020 la pandèmia suposà l'aturada dels creuers. Però la passada primavera el Govern de Pedro Sánchez donà el vist-i-plau a la recuperació del servei. No s'ha recuperat l'allau de 2019 ni d'anys anteriors, ni prop fer-hi, però l'arribada de creueristes ja es deixa notar en el centre antic de Palma. Davant de la represa dels creuers, la Plataforma també s’ha reactivat. El seu portaveu, Joan Forteza, reclamà més “valentia” a les institucions: “és hora d'actuar de forma efectiva”. La Plataforma va fer públic un manifest amb les seves reivindicacions -que exigeix la limitació en l'arribada de creuers a un al dia i a un màxim de turistes – al quals s'hi han adherit milers de ciutadans anònims i personatges rellevants de la cultura com el pintor Miquel Barceló, la cantat Maria del Mar Bonet, els escriptor Carme Riera, Camilo José Cela Conde o el director de cine Agustí Villaronga. “Les administracions han de tenir clar que no volem que passi una altra legislatura sense que prenguin les mesures efectives per limitar la presència dels megacreuers en el port de Palma”, digué Forteza. L'exemple venecià ha donat més empenta, si cal, a la Plataforma, la qual ha insistit en demanar reunir-se amb totes les autoritats per intentar que acceptin imposar les limitacions esmentades.