El triomf de Trump

La victòria de Donald Trump és un desastre per als republicans i per als Estats Units.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant els seus 160 anys d'història, el Partit Republicà ha abolit l'esclavitud, ha fet servir els seus vots al Congrés per aprovar la Llei de Drets Civils i ha ajudat a posar fi a la Guerra Freda. Però els pròxims sis mesos no seran tan gloriosos. Després de les primàries d'Indiana, ara ha quedat clar que els republicans seran representats a les eleccions presidencials per un candidat que va dir que mataria les famílies dels terroristes, que ha atiat la violència en els seus seguidors, que té una debilitat per les teories de la conspiració esbojarrades i que subscriu un conjunt de polítiques proteccionistes i d'analfabetisme econòmic que són tan extravagants com autodestructives.

El resultat podria ser desastrós per al Partit Republicà i, sobretot, per als Estats Units. Encara que això no vagi més lluny d'on ha arribat fins ara, Trump ja ha provocat danys reals i en causarà més els pròxims mesos. I encara pitjor, en una cursa de dos les seves opcions de guanyar la presidència estan molt per sobre de zero.

És possible que Trump vagi canviant el to. Pot ser que rebaixi l'estupidesa dels seus insults per intentar guanyar-se si més no alguns votants, sobretot dones, que ara el detesten. El seu comportament potser es tornarà més presidencial (si bé no n'hi ha hagut gaires senyals en les declaracions d'aquesta setmana, estrafolàries i infundades, que el pare de Ted Cruz, el seu ex-rival, havia estat amb Lee Harvey Oswald abans que disparés a John F. Kennedy). El que gairebé segur que no farà és canviar el discurs polític. Perquè cada vegada es veu més clar que Trump té elements d'una visió del món dels quals no dubta. Aquestes creences no tenen coherència ni gaire connexió amb la realitat. Estan entreteixides per algú que té un especial domini de la comunicació política del segle XXI, que gaudeix amb el conflicte i que no respecta els fets, cosa que la seva carrera als reality shows ha afinat. Però són creences fermes i de fa temps.

Més enllà de la fatxenderia

Aquesta visió del món la va adquirir, en part, fent de paleta, on el seu pare feia construir edificis, a Nova York, als anys seixanta. A Trump li agrada explicar que passava els estius treballant en aquells llocs amb fusters, lampistes i homes que carregaven tubs pesants de bastida. Afirma que aquella experiència li va permetre entendre les preocupacions dels obrers amb feines dures que la política nord-americana ha deixat de banda. Això explica el seu profund nacionalisme econòmic.

Fa dècades que Trump fa campanya contra els acords comercials. Va estar en contra del NAFTA a començament dels noranta. Ara diu que és el pitjor acord comercial de la història mundial. De la mateixa manera, sempre ha considerat que el dèficit comercial dels Estats Units és una demostració de joc brut o d'unes males habilitats negociadores. Per a un home amb aquestes conviccions, és evident que firmar més acords comercials com aquests seria un desastre, i que, per a ell, les empreses nord-americanes haurien de traslladar la producció novament al país o se'ls hauria d'imposar aranzels. Trump potser està disposat a negociar les penalitzacions que haurien de pagar, però els instints subjacents els té fermament assumits. És un proteccionista convençut, no un d'oportunista. I, si hem de jutjar pels resultats de les primàries dels republicans, pel cap baix 10 milions de votants estan d'acord amb ell.

Pel que fa a la política exterior, Trump barreja frustració, a causa del rol global dels Estats Units -una cosa que s'ha tornat habitual després de les guerres de l'Iraq i de l'Afganistan-, amb un desig de fer que el país sigui temut i respectat. Les persones de fora dels Estats Units que insisteixen en la seva ignorància geogràfica i diplomàtica (que no és poca) corren el risc d'oblidar el simple principi que el mou. Trump vol que els altres països paguin tot el cost de la protecció hegemònica que els dóna. Els aliats haurien de gratar-se més la butxaca per les bases nord-americanes al seu territori i pels costos d'equipar i pagar els soldats que hi tenen. No és correcte tractar-lo d'aïllacionista, ja que Trump també ha proposat algunes aventures estrangeres, entre elles l'ocupació de l'Iraq i la confiscació dels seus jaciments de petroli. Més aviat té una visió romana de la política exterior, en què el rol de la resta del món és enviar tributs a la capital i estar agraïts per les guarnicions destacades.

Quantificar els danys

Per a aquells, com aquesta publicació [The Economist], que creuen en els beneficis de la globalització i de l'ordre liberal liderat pels Estats Units, aquesta visió del món és certament aterridora. Afortunadament, és probable que Trump perdi les eleccions generals. A un candidat que dos terços dels nord-americans no veuen favorablement li costarà obtenir 65 milions de vots, que és més o menys el que necessitarà el candidat guanyador. El percentatge de dones que el rebutgen encara és més alt.

Però això serà un consol escàs, perquè fins i tot sense una victòria al novembre la coronació de Trump com a candidat provocarà danys. Durant els pròxims mesos, els votants sentiran una vegada i una altra que Hillary Clinton, la seva rival demòcrata, és una lladre i una mentidera. Gran part d'això quedarà encara que Clinton guanyi, cosa que farà enrabiar els qui s'ho hagin cregut i deixarà Clinton afeblida. Els aliats dels Estats Units observaran les eleccions amb por: sigui al Consell de Seguretat de les Nacions Unides o en converses bilaterals a Pequín, l'espectre de Trump planarà sobre cada trobada entre els Estats Units i una potència estrangera entre ara i el 8 de novembre.

El Partit Republicà, sempre dividit en faccions, es pot acabar fracturant. Encara que perdi, Trump haurà demostrat que hi ha un camí cap a la nominació que passa pel nativisme i pel populisme econòmic. Els muntanyencs saben que la ruta més segura per arribar al cim és la que ja ha estat recorreguda. Alguns republicans diran que el missatge de Trump, polint-ne les arestes més estelloses, podria donar-los la victòria la pròxima vegada. D'altres sostindran que va perdre perquè no era un conservador de veritat. Sense posar-se d'acord en què va anar malament, serà difícil forjar alguna cosa nova.

I, finalment, és clar, hi ha la possibilitat que guanyi. Clinton no és odiada per tants ciutadans com Trump, però la proporció de gent que no la veu favorablement és molt més alta del que és habitual per a un candidat presidencial. Igual que la matança de París al desembre va donar força a la campanya de Trump, un atac terrorista o un altre esdeveniment que atemorís els nord-americans podria fer decantar el vot en aquest mateix sentit. L'equilibri de probabilitats hi va en contra, però no hi ha cap opció impossible. Per això el triomf de Donald Trump té tots els ingredients de ser una tragèdia per als republicans, per als Estats Units i per a la resta del món.

*Traducció d'Arnau Figueras

**Si vols gaudir dels millors reportatges de The Economist en català abans que ningú,subscriu-t'hi!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.