Heisenberg, de Simon Stephens
Direcció de Josep Maria Mestres
Sala Beckett, fins a l’1 d’agost
Heisenberg utilitza la metàfora del principi d’incertesa de la física quàntica per presentar la perplexitat de l’atzar d’una manera optimista. La vida, encara que sigui desorientant, ofereix oportunitats que col·loquen els individus en llocs nous que els permeten relacions sorprenents amb els altres. Això és el que aprenen Claire Burns i Alex Priest, els protagonistes d’aquesta obra, que, lluny de mantenir-se inamovibles davant dels canvis, es llancen a viure com qui salta a la pista de ball.
Amb paraules de Pep Cruz, aquesta peça és sinònim d’èxit. Ho és per l’ofici de tots els integrants de l’equip i sobretot per la pulcritud de la posada en escena. Més que al principi d’incertesa sembla un elogi al principi de senzillesa que serveix per remarcar unes interpretacions excel·lents i un text que deixa molts pocs espais en blanc (fins i tot, les pauses mantenen els personatges en escena, sostenint la ficció tothora a l’escenari). Pep Cruz i Sílvia Bel s’entenen i despleguen complicitat i escolta, cosa que fa construir els personatges amb aparent facilitat però fruit d’una dramatúrgia minuciosa, d’una direcció molt fina i d’una interpretació plena de matisos.
Josep Maria Mestres assegura que el gaudi per una història ben explicada ha estat el que ha guiat aquest treball. “Visca la ficció!”, deia a la roda de premsa. Això ha fet que s’optés pel despullament de l’artifici escènic, deixant lloc perquè els personatges esdevinguessin lliurement en escena.
Soc el vent, de Jon Fosse
Direcció de Marc Chornet Artells
Teatre Akademia, a partir del setembre
Al teatre Akademia, durant els mateixos dies, ha coincidit un muntatge que també ha posat a la deriva dos personatges sols davant la immensitat. Soc el vent, dirigit per Marc Chornet Altells, és també una producció del Festival Grec que treballa amb un text d’un dramaturg contemporani, el noruec Jon Fosse (a qui Stephens ha traduït a l’anglès). Si els personatges d’Stephens es mouen segons les lleis de la física, el text de Fosse s’endinsa cap a l’oceà de la metafísica.
Tant en un text com en l’altre, les paraules construeixen tota la realitat necessària perquè s’esdevingui la ficció. En un text, els detalls són explícits, el costumisme és preciosista. En l’altre, l’espectador té la sensació de ser davant de mitja conversa telefònica i li cal interpretar constantment pauses, imaginar algun buit i plantejar-se plans temporals.
La posada en escena de Soc el vent posa en evidència tots els blancs del text, a voltes amb els silencis, altres vegades amb l’absència d’acció, com si a la melodia hi faltessin algunes notes que l’oient hagués de cantar internament per acabar la frase musical. Aquesta posada en escena, més que senzilla, està construïda sobre les lleis de la subtilesa.
Ens trobem davant la immensitat del llenguatge, potser sense consol possible, tal com Beckett ens va ensenyar que podia passar. Les paraules esculpeixen amb precisió i alhora amb pinzellades amples i equívoques. “Només són paraules”, “Les paraules pesen”, avisen els personatges tan sols començar. Es tracta, però, d’una proposta lluminosa, potser no optimista però sí vitalista, que fa estar en tensió l’espectador cada un dels minuts que dura l’espectacle perquè el muntatge està plantejat com un repte permanent.
La ficció és un artifici i provocar l’espectador implica fer-lo partícip d’aquesta construcció. S’agraeix quan et sents corprès i a la vegada notes que la ment es mou, desperta, per intentar reconstruir el sentit a unes paraules que aparentment no lliguen. D’aquesta manera, des de la butaca, un es pot sentir a prop de les emocions dels personatges i alhora prendre consciència, i prendre partit també, de la seva condició d’espectador que, en definitiva, és el que fa singular l’experiència teatral.
Si us interessa una història d’amor tenyida d’incertesa, càndida, ben construïda sense cap fissura podeu anar a la Beckett fins l’1 d’agost. Si us interessa una proposta minimalista i intel·ligent, Soc el vent obrirà temporada al teatre Akadèmia aquest proper setembre.