Escoltant les paraules de Jörg Meuthen, un gairebé podria sentir compassió envers el cap d’Estat hongarès, Viktor Orbán. “Un cop més, Hongria és l’objectiu d’una campanya de la UE contra la seva sobirania”, va lamentar el cap de l’AfD dimecres en un discurs al Parlament Europeu. El “pretext” més recent és la “llei de protecció dels infants”, que ha entrat en vigor aquesta setmana, més coneguda fora d’Hongria com una normativa contra gais, lesbianes i altres minories sexuals.
La llei d’Orbán no és discriminatòria, va explicar Meuthen, “sinó que es dirigeix contra els abusos sexuals contra els infants”. Així, l’home de l’AfD va anar fins i tot més lluny que Orbán, que només justifica la llei dient que protegeix l’educació de les criatures.
El seu discurs, va dir Meuthen després a Der Spiegel, va ser “un senyal per a Hongria”. Orbán, per contra, acabava d’enviar un senyal poc amistós als companys diputats alemanys del parlament: la setmana anterior s’havia publicat una “declaració sobre el futur d’Europa” amb els logos de setze partits, des del Fidesz d’Orbán fins al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, passant pel partit que governa Polònia, Llei i Justícia, de Jaroslaw Kaczynski. “A l’AfD”, va admetre Meuthen, “no se li va demanar la signatura del document”.
Això no es va deure només a Orbán. A Hongria, però també a Polònia, hi ha “certes reserves contra l’AfD”, diu Meuthen. El motiu principal és que a l’abril el congrés de l’AfD va incloure en el programa electoral per al Bundestag la reclamació que Alemanya sortís de la UE. Això va ser excessiu fins i tot per als principals enemics de la UE.
A Berlín la gent de Meuthen ara intenta donar-ne la culpa als seus adversaris interns del partit: al capdavall, la decisió del Dexit va ser idea seva o, com ho expressa Meuthen: “Els fonamentalistes es van imposar al congrés del partit perquè en aquesta qüestió es van unir el nacionalisme tradicional i els llibertaris radicals.
Aquests, però, difonen una altra interpretació, segons la qual els membres de l’AfD de Brussel·les s’han compromès massa poc. I en cas que la decisió del Dexit fos determinant, això és un intent per fer pressió, va escriure el diputat de l’AfD al Bundestag Peter Boehringer a la seva pàgina web. Itàlia, Hongria i Polònia són “beneficiaris nets, en gran quantitat, del repartiment multimilionari de la UE” i, per tant, dels impostos alemanys. Els partits de dreta de la UE possiblement volen, segons el diputat, forçar l’AfD a endreçar la seva decisió sobre el Dexit.
No és només el drama del Dexit a l’AfD el que posa de manifest que a l’extrema dreta europea no hi ha consens en gaire cosa més que en el rebuig dels migrants musulmans, els homosexuals i un "Superestat europeu”. El document no revela, però, concretament quina alternativa hi veuen. I això es deu a un bon motiu.
Resulta que els polonesos voldrien més col·laboració europea en la política energètica i sobretot de defensa. Itàlia, com a país d’arribada, té interès en una política d’asil compartida, mentre que Hongria i Polònia no volen acollir ni un sol immigrant, o almenys que no sigui musulmà ni vingui de l’Àfrica.
En canvi, entre els enemics de Le Pen i el cap de la Lliga, l’italià Matteo Salvini, també hi ha el lampista de Polònia i la temporera de Romania.
Respecte al president rus, Vladímir Putin, polonesos i bàltics exigeixen línia dura. Per contra, el moviment de Le Pen està sota sospita d’haver rebut fins i tot diners del Kremlin per vies indirectes. A Salvini també se l’acusa de tenir unes relacions estretes amb Moscou. Mentrestant, l’AfD rebutja amb força els instruments de finançament de la UE previstos per al fons pel coronavirus, la qual cosa faria fracassar tot el projecte. Per a la dreta italiana i espanyola, aquesta posició seria un suïcidi polític.
El politòleg de Dresden Hans Vorländer, doncs, considera desencertat dir que s’ha format una “gran aliança europea”, com declara amb grandiloqüència l’FPÖ austríac. “Hi haver intents semblants abans i després de les eleccions europees del 2019", diu Vorländer. “Però van fracassar perquè als populistes de dretes hi ha més coses que els separen que no pas que els uneixen”.
Si bé aquestes formacions de dretes podrien convertir-se en la tercera força al Parlament Europeu, després dels cristianodemòcrates i els socialdemòcrates, en cas que s’unissin en un sol grup, pocs elements fan pensar que ho duguin a terme, en primer lloc per la qüestió incerta del lideratge. Algú hauria de presidir el grup, però qui?
També hi ha el dubte de les dimensions finals que tindria aquest nou grup dretà. Ja hi ha indicis que els seus membres moderats podrien desertar. Dimecres el grup parlamentari del Partit Popular Europeu (PPE), al qual pertanyen la CDU i la CSU, va acollir dues italianes sortides de la Lliga de Salvini. A l’abril el polític alemany del Partit de la Família Helmut Geuking també es va passar al PPE. “Alguns liberals moderats segur que no participarien en un nou front de dretes i potser voldrien unir-se als partits de centre”, diu també l’eurodiputat de l’FDP Moritz Körner.
Fins i tot Meuthen dubta del projecte. Sí, “l’AfD s’uniria a un nou grup parlamentari de dretes al Parlament Europeu”, afirma el cap de l’AfD. Però veu amb escepticisme les opcions que es formi un grup així a curt termini: “Alguns actors hi tenen poc interès”.
Sembla que el nacionalisme i la cooperació internacional no s’avenen gaire. “Entre ells no hi ha res que encaixi”, diu el cap del grup parlamentari popular Manfred Weber sobre les formacions d’extrema dreta. “L’únic que els mou és el pur egoisme nacional”.
Traducció d'Arnau Figueras