La prohibició establerta pel Reial Decret esmentat inclou les bosses de plàstic en general i les de plàstic fragmentables, siguin en punt de venda, en venda online, en lliurament a domicili o tinguin o no nanses. Només es poden lliurar previ pagament les bosses compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432, així com les de plàstic de més de 50 micres de gruix que continguin un mínim de 50% de plàstic reciclat.
Els motius són estrictament mediambientals, fet que ha animat les distintes administracions, també la catalana, capdavantera en aquesta qüestió, a prendre mesures restrictives sobre l’ús d’aquestes bosses d’un únic ús fins establir-ne la prohibició. La compra respectuosa amb el medi ambient compensarà aquests objectes que tant de mal fan la natura. I és que aquestes bosses, que van a parar al medi marítim un cop són llançades al fem, afecten més de 700 espècies marines, fan que el Mediterrani sigui el mar més contaminat del planeta —davant les costes catalanes es concentra una mitjana de 180.000 partícules de microplàstics per quilòmetre quadrat— i perjudiquen també la salut de boscos, muntanyes i paratges naturals. Per això, des de l’Agència de Residus de Catalunya es recomana que, per carregar els productes de la compra, s’utilitzin cistells, carretons, bosses reutilitzables, compostables o de paper. Instruments que per meten l’ús reiterat i que no tenen una traducció nociva en termes mediambientals. També es poden reutilitzar bosses o fer servir les de malla per a la fruita i la verdura, així com envasos i carmanyoles per agrupar aliments a granel i poder garantir-ne la conservació.
Des de Catalunya, s’han aconseguit acords importants amb els agents implicats en la fabricació i distribució de les bosses. Cal recordar, per exemple, el Pacte per la Bossa de 2009, que va culminar amb la Llei 5/2017, la primera de l’Estat que prohibia el lliurament gratuït de les bosses de plàstic. Fruit d’aquest pacte per reduir el consum de bosses de plàstic va ser la reducció, en un 50%, del consum d’aquests elements, tal com es va constatar a través d’un estudi. Concretament, a Catalunya es va passar de 327 bosses per habitant i any a 156.
Tal com sempre s’ha exigit des d’Europa, les normatives actuals s’han d’adaptar a la reducció del nivell de plàstic, i això passa per reduir-ne l’ús, així com la fabricació, i per trobar elements o instruments substitutius. Exemple en són les bosses compostables lleugeres i molt lleugeres. Les primeres són aquelles que es lliuren al consumidor en els punts de venda i que tenen un gruix d’entre 15 i 49 micres, i poden o no tenir nansa. Les bosses compostables molt lleugeres són les bosses de menys de 15 micres que són necessàries per raons d’higiene o que se subministren com a envàs primari per a aliments a granel, com ara fruites, llegums, carns i peixos, entre d’altres, quan el seu ús contribueix a prevenir el malbaratament d’aquests aliments. Són les anomenades «bosses de secció» que es poden trobar als supermercats per als aliments a granel. Són aquestes les bosses que podran subministrar els comerciants, a més de les de paper o les reutilitzables de roba o de ràfia.
Amb l’esmentada Llei 5/2017, de 28 de març, Catalunya es va avançar a l’Estat en la prohibició del lliurament gratuït de bosses de plàstic, i es va fer amb una campanya de comunicació per difondre aquesta mesura. De manera intensa, la Generalitat de Catalunya va promoure una sèrie de missatges en què s’alertava que les bosses s’havien de pagar i que s’establia la prohibició de lliurar gratuïtament bosses de plàstic a qualsevol establiment comercial el Principat. Actualment, les bosses ja no és que s’hagin de pagar, sinó que estan completament prohibides.
En aquest grup no s’inclouen, i per tant la llei no afecta, a les bosses de tintoreria, d’escombraires, les que embolcallen u producte des de la fàbrica o les que es fan servir per a vendes a distància si s’han de cobrir productes com ara revistes, propaganda, catàlegs o paquets.
És la normativa per continuar treballant per garantir la cura del medi ambient i un futur sostenible per a les properes generacions.