Durant la segona fase d'excavacions en el cementiri manacorí de Son Coletes (Manacor), on s'hi van soterrar -en una fossa comuna - un bon grapat d'assassinats just després d'iniciada la Guerra Civil, s'hi van trobar l'any passat un conjunt de restes humanes. Una d'aquestes víctimes va ser l'últim batlle republicà d'Algaida, Pere Llull Fullana. Va desaparèixer el 17 d'agost de 1936. Les seves restes es varen localitzar a la fossa número dos de Son Coletes i l'anàlisi comparativa de l'ADN de familiars i de les restes han donat una coincidència alta de relació per via materna. A banda, un estudi antropològic també ha insistit en la mateixa direcció: que els ossos corresponien a les de Pere Llull, que tenia 28 anys quan va morir.
Llull era botiguer en el seu poble. Amb inquietuds polítiques des de molt jove, s'afilià a Esquerra Republicana, partit pel qual se presentà a les eleccions, de resultes de les quals en resultà elegit batlle del seu poble. La dreta local l'acusava de ser un “radical”. Abans de la rebel·lió militar fou assenyalat i amenaçat anònimament. Li penjaren un cap d'ase a la porta de ca seva. Així ho conta Llorenç Capellà en el seu Diccionari Vermell, un exhaustiu inventari de la repressió a Mallorca. El batlle no fou l'únic de la família que patí igual destí: son pare i el germà gran també foren detinguts i portats a Manacor, on “endevinats pels trets, acabaren de morir sobre els batzers encesos per fondre els cadàvers”,escriu Capellà.
Homenatge. D'altres molts republicans patiren el mateix final que Llull i foren enterrats en el mateix lloc. Però el seu cas té la rellevància polític pel càrrec que ocupava i que d'alguna manera simbolitza la liquidació violenta de la democràcia que portà a terme el franquisme.
Tant l'Ajuntament d'Algaida com el Govern balear, a través de la direcció general de Memòria Democràtica -que ocupa Jesús Jurado-, organitzaren un homenatge a Llull. Hi assistiren, a més dels familiars del finat, la presidenta Francina Armengol; la batlessa d'Algaida, Maria Antònia Mulet; la presidenta del Consell, Catalina Cladera; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc A. Herrera, i els exbatles d'Algaida Jaume Jaume, Francesc Antich i Francesc Miralles.
Armengol manifestà que «l'homenatge a Pere Llull Fullana escenifica la lluita d'aquest home i de moltes altres persones durant la II República per a mantenir la il.lusió, la llibertat i la democràcia». Segons la presidenta, la família del darrer batle republicà d'Algaida representa totes les famílies de les víctimes «que han patit durant molts anys, fins i tot, en alguns moments ha semblat que patien fins a l'oblit d'institucions i de la societat». Per això volgué demanar «perdó» per «arribar tard, per la tardança d'una democràcia que encara necessita créixer molt més».
Per a Armengol «és fonamental que no es tergiversi la història viscuda, que no s'oblidi mai que va haver-hi una II República que va treballar per, entre moltes altres coses, l'educació, que va haver-hi un cop d'estat terrible per part dels feixistes i que van assassinar i van torturar cruelment a molta gent, condemnant a moltes famílies a l'ostracisme, al silenci i a la por». La cap de l'executiu balear expressà el seu convenciment que «cada vegada que s'obre una fossa es tanca una ferida però no s'oblida l'ocorregut» i, per això, «malgrat que la societat actual és molt complexa i hi ha perills, des del Govern es continuarà lluitant per continuar amb actes de justícia i reparació, perquè la memòria de tots els homes i dones que han lluitat per la democràcia no s'oblidi».
Així mateix, el Govern també organitzà un acte d'homenatge a les altres víctimes les restes de les quals foren recuperades amb les del batlle republicà d'Algaida. Es tracta d'Antoni Alomar Mas, rellotger natural de Llubí, que vivia a Manacor i va desaparèixer l'agost de 1936; Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, desaparegudes també durant aquells dies i que foren tancades a la presó de Manacor, des d'on les tragueren per assassinar-les; i Miquel Palmer Durán, 'Simonet', jove manacorí que tenia 18 anys quan el mataren.