El Govern aprova crear un Fons Complementari de Riscos de 10 milions d’euros per donar cobertura a reclamacions com la del Tribunal de Comptes. L'aval el presentarà una entitat financera i no la Generalitat de Catalunya. Així ho han explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia, Jaume Giró, durant la roda de premsa d'aquest dimarts, posterior al Consell Executiu. El Govern dona cobertura a les reclamacions judicials o administratives a treballadors i treballadores públics i alts càrrecs per fer front a obligacions legals que no quedin cobertes per pòlisses d’assegurances que la Generalitat ja té subscrites. Giró ha apuntat que no hi haurà desplaçament de diners "en cap moment" fins que hi hagi sentència ferma en última instància.
El Fons estarà gestionat provisionalment, fins que no es constitueixi l’entitat gestora, per l’Institut Català de Finances. Giró confia que el Tribunal de Comptes "es miri bé" el decret llei "més enllà del soroll", perquè vegi "que les garanties que exigeix el tribunal les podem oferir, sense cap malversació de diner públic en absolut". Els 10 milions d’euros surten dels pressupostos vigents de la Generalitat, corresponents al 2020. El Fons actuarà com una mena d'asseguradora.
L'executiu crea així el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya (FCRCAT) per fer front a les obligacions legals que es reclamin a treballadors i treballadores públics en un procés judicial o administratiu, per accions que hagin dut a terme en exercici del seu càrrec o de les seves funcions, i que no quedin cobertes per les pòlisses d’assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable que ja té subscrites la Generalitat amb aquesta finalitat.
L'aportació inicial de 10 milions d’euros s’anirà actualitzant anualment en funció de les liquidacions que s’hagin efectuat. El decret es basa en el principi d’indemnitat, i respon a la necessitat de l’Administració de disposar de mesures per protegir els drets de tots els servidors públics que es trobin en un procés judicial o administratiu mentre no hi hagi sentència ferma. Amb aquest objectiu, la cobertura del fons abasta totes les persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l’Administració de la Generalitat i dels ens i organismes del seu sector públic, els alts càrrecs i els membres del Govern de la Generalitat.
Els treballadors públics podran sol·licitar la cobertura d’aquest fons sempre que no existeixi una resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions realitzades; que el risc no es trobi cobert per cap pòlissa d’assegurança subscrita per la Generalitat de Catalunya o per alguna entitat del seu sector públic, i que la Generalitat de Catalunya no hagi iniciat cap acció contra la persona afectada, cap procediment disciplinari o sancionador, ni cap procediment judicial de reclamació de responsabilitat civil.
Per ser beneficiari d’aquest fons caldrà presentar prèviament una sol·licitud davant l’entitat gestora del Fons i acompanyar-la d’una declaració responsable on el sol·licitant manifesti que compleix les condicions anteriors. L’Administració posteriorment verificarà el compliment dels punts i que la declaració responsable és certa.
A la roda de premsa, Vilagrà ha subratllat que l'objectiu és cobrir la "indefensió" dels servidors públics i alts càrrecs que no estan coberts per les assegurances contractades per la Generalitat de Catalunya. "Cap servidor públic no es pot veure perjudicat per l'exercici de les seves competències", ha insistit la consellera de la Presidència, que ha asseverat que ho empara el Tribunal Suprem i els "drets fonamentals".
Des de l'Assemblea Nacional Catalana i des de la Caixa de Solidaritat havien exigit al Govern català fer un pas en aquest sentit per reactivar el fons solidari que fes front a les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes. De fet, Elisenda Paluzie, líder de l'ANC, ha considerat que la creació d'aquest fons és una "molt bona notícia", tot denunciant la repressió exercida des del tribunal en un acte a l'Ateneu Barcelonès en companyia de Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural; i Pep Cruanyes, president actual de la Caixa de Solidaritat.
La Caixa de Solidaritat demana aportacions a la ciutadania
La Caixa de Solidaritat ha fet una crida aquest dimarts perquè la ciutadania faci aportacions amb l'objectiu de fer front a "l'abús" del Tribunal de Comptes a 34 exalts càrrecs de la Generalitat, a qui els reclama una fiança de 5,4 milions d'euros. El president de l'entitat, Pep Cruanyes, ha denunciat l'acció "absolutament descarnada" i "delirant" del tribunal en un acte amb la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. Tots dos han celebrat la creació del Fons Complementari de Riscos, dotat amb 10 MEUR, per donar cobertura a reclamacions com ara la del Tribunal de Comptes per part del Govern. Tanmateix, han lamentat que és una "solució temporal" perquè els embargaments es faran efectius tard o d'hora.
D'altra banda, Cruanyes també ha comunicat que han demanat al Jutjat d'Instrucció número 13 el retorn de quatre milions d'euros que van abonar "per duplicat" al jutjat número 16. "Que tinguin clar que farem l'impossible per recuperar aquests quatre milions i posar en evidència aquestes situacions abusives", ha recalcat el president de la Caixa de Solidaritat.
Així, si aquest retorn es fa efectiu, ha assegurat que faltarà "poc més d'un milió d'euros" per arribar als 5,4 que demana com a fiança el Tribunal de Comptes. Actualment, la caixa disposa de 400.000 euros i els darrers dies han notat "un lleuger increment" en les aportacions.
L'ANC i Òmnium aplaudeixen la creació d'un fons per part de la Generalitat
Les dues principals entitats independentistes han celebrat la creació del Fons Complementari de Riscos, que pretén defensar als servidors públics que s'enfronten a reclamacions com la del Tribunal de Comptes.
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha dit que es tracta d'una mesura amb un "missatge clar": "Les nostres institucions no deixen desemparats els seus servidors públics". Tot i això, ha afegit que és una "solució temporal" que només ajuda a "guanyar temps" perquè l'embargament es farà efectiu "ara o d'aquí dos o tres anys".
En la mateixa línia, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha avisat que el fons creat pel Govern rebrà "atacs enormes" per part del "deep state espanyol". Per aquest motiu, també ha fet una crida a omplir la Caixa de Solidaritat per poder fer front a les noves fiances que puguin arribar.
Royo assegura que el Tribunal de Comptes vol "espantar els servidors públics"
L'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a qui el tribunal reclama 3,6 milions d'euros, ha assegurat que el que busquen aquest tipus de "represàlies" és "espantar els servidors públics" i que "mai més se'ls ocorri explicar Catalunya al món". Royo ha criticat que a altres comunitats autònomes de l'Estat sí que se'ls permeti tenir acció exterior pròpia.
"Sembla com si alguns volguessin que Catalunya visqués tancada en un armari i no tingués capacitat de relacionar-se amb el món. Això és com posar tanques al mig del camp, és una barbaritat", ha lamentat.
Segons el president de la Caixa de Solidaritat, l'associació ha pagat més de 13 milions d'euros des de la seva fundació el 2017 en fiances, multes i responsabilitat civil.
Borràs defensa el fons per donar cobertura als encausats pel Tribunal de Comptes
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha avalat el Fons Complementari de Riscos per donar cobertura a reclamacions com la del Tribunal de Comptes. "És el que el Govern havia de fer: protegir els servidors públics que van fer la seva feina d'acord amb el mandat democràtic de la Generalitat", ha dit en una compareixença després de reunir-se amb el president Pere Aragonès. Borràs també ha dit que el govern espanyol "en lloc de fiscalitzar l'acció exterior de la Generalitat, hauria de revisar l'acció interior dels seus organismes quan actuen amb actituds de naturalesa medieval". D'altra banda, ha anunciat que, després dels 100 dies de mandat, iniciarà una ronda de contactes amb els presidents dels grups parlamentaris.
La presidenta del Parlament i el president del Govern s'han reunit durant una mica més d'una hora al Palau de la Generalitat. Entre altres assumptes, han abordat la crisi sanitària, en el moment en què hi ha un repunt de contagis, o la crisi "democràtica". Borràs ha fet referència a la causa oberta al Tribunal de Comptes. I ha considerat que l'actitud de l'organisme "esguerra" al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "la faula de la meravellosa democràcia espanyola". "La concòrdia i la magnanimitat són només conceptes buits quan no van acompanyats d'accions", ho ha reblat.
La mesura que ha pres el Govern aquest dimarts, amb el fons per donar cobertura als encausats, la presidenta del Parlament ha valorat que "atura els efectes inquisitorials" del Tribunal de Comptes, però que cal "aturar la repressió i recuperar la via política".
A la trobada, Aragonès i Borràs també han conversat sobre la reunió que el president del Govern va mantenir amb Sánchez a la Moncloa, ara fa una setmana. I li ha recordat que el Parlament que presideix compta amb "un 52% de vots independentistes amb el mandat d'avançar per assolir la plena llibertat per al poble de Catalunya i avançar cap a la independència". També ha garantit el seu compromís per evitar ingerències a la cambra per part d'altres organismes.
Sobre l'Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació, Borràs ha situat en el pròxim període de sessions -de cara a setembre- la planificació de "com avançar plegats" des del Govern i el Parlament.
El Tribunal de Comptes no aclareix si acceptarà les fiances
Fonts del Tribunal de Comptes han apuntat a l'ACN que no poden assegurar a hores d'ara si aquest organisme acceptarà les fiances en cas que provinguin del fons complementari de riscos de 10 milions d'euros creat per la Generalitat per donar cobertura als 5,4 milions d'euros que reclama a 34 càrrecs públics per l'acció exterior entre 2011 i 2017. "L'únic que podem dir és que el tràmit de fiances està en curs i no podem saber com serà el resultat", adverteixen. El diari 'El Mundo' recull aquest dimarts altres fonts del Tribunal de Comptes que segons aquest rotatiu adverteixen que el govern de la Generalitat podria cometre un frau de llei si avala les persones embargades per aquesta institució.
Paral·lelament la portaveu del govern espanyol, Maria Jesús Montero, ha evitat valorar el fons. Ho ha fet adduint que l'executiu espanyol no ha tingut accés als detalls del decret aprovat pel govern català i només té coneixement de què s'ha aprovat pels "titulars". En tot cas ha recordat que el govern espanyol "vetlla" pel compliment de la "legalitat vigent" a Catalunya i a totes les comunitats, i per tant "totes les normes passen pel filtre d'aquesta legalitat".
Montero ha estat preguntada en diverses ocasions per aquesta qüestió a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La portaveu del govern espanyol ha expressat novament el "respecte" del seu executiu per les investigacions del Tribunal de Comptes, que ha recordat que "poden ser recorregudes" al Tribunal Suprem.
Segons Montero, l'executiu espanyol no pot valorar encara el decret perquè no disposa del text, però sempre està disponible per a la "col·laboració" amb el Tribunal de Comptes en allò que calgui. L'important ara, segons Montero, és que la investigació sobre aquestes despeses acabi "tan aviat com sigui possible".
No s'ha volgut pronunciar tampoc sobre quin hipotètic delicte podrien cometre els càrrecs de la Generalitat que posin en marxa aquest fons, perquè –ha recordat- "no correspon al govern decidir" aquest tipus de qüestions, i "per això estan els tribunals". "Nosaltres respectem les decisions dels tribunals i també del mateix Tribunal de Comptes", ha conclòs.
Sánchez diu que el seu govern recorrerà el decret del Govern pel Tribunal de Comptes si no s'ajusta a la llei
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest dimarts que el seu executiu "estudia" el decret de la Generalitat per a la creació d'un Fons Complementari de Riscos de 10 milions d'euros per donar cobertura a reclamacions com ara la del Tribunal de Comptes, "i si està subjecte a dret res a objectar", però "si no està subjecte a dret evidentment ho haurem de recórrer". "Nosaltres sempre hem defensat que tot el que s'aprovi per part dels governs autonòmics ha d'estar subjecte a dret", ha dit, i "per tant estudiarem la decisió s'ha aprovat per part d'aquest govern".
Sánchez ha fet aquestes manifestacions des d'Estònia en el transcurs d'una compareixença conjunta amb la primera ministra d'aquesta república, Kaja Kallas. La portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, ja havia apuntat anteriorment durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que el seu govern vetllarà perquè es compleixi "la legalitat".
El decret aprovat per la Generalitat estableix que l'aval per afrontar les peticions del Tribunal de Comptes a 34 càrrecs de la Generalitat el presentarà una entitat financera i no la Generalitat. Així ho han explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia, Jaume Giró, que ha assegurat que no hi haurà desplaçament de diners "en cap moment" fins que hi hagi sentència ferma en última instància.