El congrés s’organitza en un context especial, una setmana després de les eleccions regionals i departamentals de l’Estat francès. Aquestes eleccions havien de demostrar l’ascens del partit un any abans les presidencials, però el Reagrupament Nacional no va obtenir bons resultats. A l’ull de l’huracà, Catalunya Nord i la seva capital. El 2015 els electors del territori, i especialment de Perpinyà, havien votat en massa per candidatures d’extrema dreta, i aquest fet podia fer pensar en un augment dels vots un any després de l’elecció del Louis Aliot a l’Ajuntament de Perpinyà.
Triar Perpinyà per organitzar el congrés del partit ultradretà no és cap sorpresa: és la ciutat més gran de l’Estat amb un govern del RN, i durant els darrers anys ha estat un lloc de trobada recurrent de l’extrema dreta francesa i europea. L’ombra d’un home és sempre present a tots aquests esdeveniments: Louis Aliot. El 2015, l’actual batlle de Perpinyà, llavors eurodiputat, tenia l’objectiu de crear un grup parlamentari ultradretà poderós a Brussel·les, i va organitzar el congrés del grup parlamentari europeu del Moviment per les Llibertats i les Nacions a la capital nord-catalana. Dos anys més tard, i en plena campanya per les presidencials, Marine Le Pen va anul·lar al darrer moment el seu míting a Tolosa de Llenguadoc davant la forta mobilització antifeixista que s’hi havia organitzat en aquesta ciutat històricament d’esquerres. Perpinyà va ser el seu refugi, amb poca resistència al carrer. Cal recordar que va ser durant aquest míting que Marine Le Pen i Santiago Abascal es van trobar per primera vegada. Per preparar les municipals del 2020 i vendre a la població local el seu projecte d’un RN moderat i obert, Louis Aliot va organitzar un míting amb Thierry Mariani, antic ministre de Sarkozy, recentment afiliat al RN i candidat a les darreres regionals a la Regió P.A.C.A. —Provença-Alps-Costa Blava; i amb Éric Zemmour, periodista molt mediàtic de dreta radical). Perpinyà és considerat per Louis Aliot com un laboratori polític per estructurar i posar en pràctica la lògica de “desdimonització” i de moderació de l’extrema dreta francesa.
El congrés és, també, l’esdeveniment en el qual es vota per elegir la nova presidència del partit. Si actualment només Marine Le Pen es presenta per a conservar la presidència, sembla clar que deixarà el seu càrrec després de l’estiu per dedicar-se en la seva campanya presidencial. L’objectiu és clar: entrar en campanya sense tenir el “pes” de presidenta del RN i aspirar a seduir un nou electorat. Una estratègia que recorda la de Louis Aliot per guanyar Perpinyà. Per primera vegada a la seva història, el partit creat el 1972 tindrà un president que no es dirà Le Pen —recordem que Marine Le Pen va succeir al seu pare, Jean-Marie, l’any 2012.
Una primera pista per conèixer el seu successor serà la composició del Consell Nacional del partit, i específicament qui designarà Marine Le Pen com a vicepresident. Per prendre el relleu dos noms semblen ser els més ben situats: Jordan Bardella, estrella dels estudis de televisió de 25 anys; i Louis Aliot, històric del partit i artífex del primer triomf en una ciutat de més de 100.000 habitants des del 1995. Si com ho hem vist anteriorment Aliot ha iniciat de fa temps una moderació del seu discurs, Bardella ha conservat un aspecte més radical, proper al de la presidenta, atacant els migrants o l’islam als mitjans de comunicació. Amb la tria del seu vicepresident, Marine Le Pen marcarà el futur estratègic del partit, dividit entre una tendència a la moderació o mantenir un mínim de radicalitat. Tant la candidatura de Bardella a les regionals a l’Illa de França, com la llista dissenyada per Aliot a Occitània i Catalunya Nord, no han tingut èxit i no podran servir de brúixola per les eleccions del 2022.
Un objectiu ben clar: les presidencials de 2022
Malgrat tot, els últims sondejos anuncien un nou duel Macron / Le Pen per l’any vinent. Actualment, és la presidenta del RN qui tindria més vots a la primera volta. Un avantatge que no li permetria tampoc aspirar a la victòria final, malgrat el desafiament d’una part de la població contra el president Macron. A més, si el 2022 es perfila com una nova confrontació amb Macron, Le Pen sap que la falta de línia estratègica clara el 2017 va ser un handicap per ella. Dibuixar una (nova?) línia estratègica serà la clau per la seva campanya.
Cada cop s’està parlant més d’una dretització de la societat francesa, i si hi ha un personatge que ho il·lustra perfectament, aquest és Éric Zemmour. El periodista té una tribuna lliure quotidiana per desenvolupar el seu discurs reaccionari a CNews, canal d’informació inspirat en la FoxNews americana. Estimulat per la forta audiència del seu programa, el periodista s’està preparant per entrar en política amb un objectiu clar: les eleccions presidencials de l’any vinent. Una candidatura que podria tenir un doble impacte per Marine Le Pen. Els últims sondejos donen uns 5,5% dels vots a Eric Zemmour, encara que aquest no hagi anunciat oficialment la seva candidatura. Existeix el risc que una part dels votants del RN prefereixin la candidatura de Zemmour i que això resti pes a la candidatura de Le Pen. Però la presència de Zemmour podria convertir-se en una oportunitat per l’RN. Zemmour, amb un discurs més radical que Marine Le Pen, podria permetre d’accentuar la dinàmica de moderació de l’RN. Marine Le Pen no seria la política més radicalment de dretes de la campanya. Zemmour seria, per tant, un altre candidat per imposar els temes patriòtics i reaccionaris en el debat públic oferint al mateix temps la possibilitat a Marine Le Pen de matisar el seu propi discurs. Vet aquí la cruïlla estratègica que ha de decidir impulsar el partit: accelerar la seva moderació o bé connectar amb les seves arrels més radicals. Rival o aliat, els propers mesos ens permetran analitzar la relació entre les dues figures de l’ultradreta francesa.
La resposta antifeixista als carrers de Perpinyà
En aquest context, una trentena d’organitzacions polítiques, sindicats i associacions nord-catalanes han organitzat una jornada de mobilitzacions a Perpinyà contra les idees de l’extrema dreta, més enllà del propi RN, amb l’objectiu de concentrar a la capital rossellonesa militants d’arreu de l’Estat francès així com del sud de l’Albera. Tal com han declarat a la premsa, volen “mostrar que Perpinyà no és només el RN” i que les seves organitzacions “ja fa temps que proposen una altra cosa: l’humanisme, la igualtat i la solidaritat”.
El gruix dels actes començarà dissabte al migdia amb una concentració a la plaça Catalunya on s’hi podrà menjar i hi haurà intervencions polítiques, a més d’un concert de les Tata. A banda de la presència de líders polítics, com ara el diputat de la CUP-Un nou cicle per guanyar al Parlament de Catalunya Carles Riera. A les 14 hores la manifestació sortirà de la plaça en direcció al barri de Sant Assiscle per vorejar l’estació i tornar cap al punt de sortida per l’avinguda de l’Estació, un recorregut que és tota una declaració d’intencions del tipus de manifestació que es busca: allunyant-se del Palau de Congressos on es concentraran els militants del partit d’extrema dreta. L’objectiu, afirmen els organitzadors, és fer una acció festiva i oberta a tots els públics que mostri un front ampli i divers contra l’extrema dreta. A les 16 hores hi haurà nous parlaments de diferents associacions de la ciutat, i la jornada es clourà amb un concert dels Combo Pacheco.
En el mateix sentit, des de dilluns passat, l’associació L’Alternative Endavant, sorgida de la candidatura a les darreres eleccions municipals de Perpinyà, impulsa el “Congrés per a tothom” amb un seguit d’activitats diverses que busquen ocupar l’espai públic i generar espais de reflexió per a mostrar una ciutat diversa en oposició a l’etiqueta de “ciutat d’extrema dreta”. Al Casal de Perpinyà, Olivier Gandou farà un balanç sobre el primer any de Louis Aliot al capdavant de l’Ajuntament de Perpinyà i diumenge el col·lectiu s’instal·larà també al Casal per, acompanyats de Nous Sommes Montpellier, reflexionar sobre quina pràctica política quotidiana cal tirar endavant a la capital nord-catalana. En paral·lel, també convida a visitar l’exposició del fotoperiodista Jordi Borràs “El moviment d’extrema dreta a Europa”, un treball que llueix a les parets del mateix Casal.