El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, han reiterat aquesta setmana que el sistema de control de fluxos migratoris de Liechtenstein és l'objectiu al qual aspira el Principat dels Pirineus. L'Executiu esperi assolir aquesta capacitat en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (EU). Segons Riba, la proposta permetria a Andorra mantenir les autoritzacions de residència i treball, alhora determinades quotes extra i al mateix temps faria extensiu a tots els nacionals dels països de la Unió el tractament que ara tenen els ciutadans dels estats espanyol, francès i portuguès.
Com Liechtenstein. En una intervenció a Andorra Televisió, el passat dilluns, durant la qual els dos polítics varen respondre a les qüestions plantejades pels ciutadans sobre la negociació de l'acord d'associació, explicaren que, segons publicava el diari digital bondia.ad el dimarts passat, un cop l’acord estigui en vigor “es podrà viure, treballar i estudiar” a la resta de països de la Unió “amb un passaport andorrà”, motiu pel qual “ja no serà necessari tenir cap altra nacionalitat”.
Les dues autoritats "dedicaren esforços a explicar els avantatges que suposarà l’acord d’associació amb la UE per a Andorra", deia el diari. El principal, al seu entendre, serà "atraure la inversió estrangera tan necessària per a la diversificació de l’economia i la creació de llocs de treball". En aquest sentit, deixaren clar que serà molt important l’accés als mecanismes de finançament de la Unió i de l’altra la necessitat d’atraure projectes “d’alt valor afegit” per a una “recuperació ràpida”, una fita que “sense l’acord d’associació seria extremadament complicat”, advertí Riba.
Segons el diari destacava "altres avantatges fan referència a la cobertura sanitària en altres països de la UE. El secretari d’Estat d’Afers Europeus detallà que en cas de viatjar o treballar en un Estat membre els andorrans podran gaudir de les mateixes prestacions sanitàries que els nacionals d’aquell país gràcies a la targeta d’assegurança de malaltia europea. Pel que fa als joves, Riba exposà que els estudiants universitaris en d’altres països de la Unió Europea seran uns dels principals beneficiaris de l’acord, ja que tindran el mateix tracte quan es desplacen, resideixen o estudien en qualsevol d’aquests estats. A més, donarà accés a beques, com ara el programa Erasmus".
El cap del Govern i el Secretari d'Estat d'Afers Europeus també reconegueren que l'acord portarà alguns inconvenients, sobretot relacionades amb la serà la imprescindible reforma i modernització de l'administració, així com l'adequació de l'ordenament jurídic, però novament posaren d'exemple a Liechtensteincom a model a seguir: "explicaren que aquest país ha fet d’aquest problema una oportunitat" per modernitzar l’estructura de la seva administració, com caldrà fer a Andorra, deia el diari citat.
Moltes de les preguntes dels andorrans es referiren als impostos. “La fiscalitat va quedar exclosa del mandat de negociació i Andorra serà lliure de decidir si augmenta o rebaixa els impostos”, van assegurar els dos polítics. Ambdós responsables governamentals es mostraren convençuts que la població andorrana donarà suport a l'acord d'associació amb la UE en el referèndum que es convocarà a tal efecte.