L’hotel Celica, al carrer Metelkova, 8, de Ljubljana, està acabat de renovar i resplendeix amb el seus colors vius. El mobiliari i els banys de colors semblen dissenyats expressament. Però les reixes de les finestres marquen el contrast amb l’interior: l’edifici va ser una presó de l’exèrcit iugoslau. Aquí hi va estar empresonat el 1988 un tal Janez Janša.
Actualment, aquell home és primer ministre. Aleshores va ser condemnat a un any i mig de presó per haver denunciat les estructures encrostissades de l’exèrcit: era un dissident, sí, però un dissident que volia millorar el comunisme. Després del seu alliberament, Eslovènia va aconseguir la independència, es va mantenir en bona mesura allunyada de les guerres de Iugoslàvia i va entrar a la UE i fins i tot a l’eurozona.
Hi va haver un moment, opinen alguns dels seus companys, en què Janša s’hauria pogut convertir en un Václav Havel eslovè: un home que, en virtut de la seva autoritat, vetllés per la incipient democràcia. Però Janša va optar per una altra via.
Des de fa trenta anys Janez Janša domina la política eslovena i ha sigut primer ministre en diverses ocasions. Des de l’any passat torna a encapçalar el govern, amb el suport d’una majoria parlamentària justa. L’1 de juliol, el seu país assumeix la presidència de torn de la UE i, per això, entre altres coses, ara els focus se centraran més en ell. Alhora, s’esforça per tots els mitjans per guanyar les eleccions de l’any que ve. Fa piulades enverinades, insulta persones que pensen diferent i vol fer passar mitjans incòmodes i ONG pel seu adreçador. També vol col·locar gent de la seva corda en càrrecs de l’Estat. L’objectiu: tenir un predomini polític aclaparador.
Ali Žerdin passa per davant de l’hotel fent que no amb el cap, com si encara no se’n sabés avenir de com han canviat les coses. És periodista i coneix Janša d’ençà de l’època comunista. Žerdin va treballar perquè, entre altres coses, hi hagués unes millors condicions penitenciàries quan Janša era a la presó. Ara ja no parlen, aquests dos homes. “Janez somiava un comunisme reformat”, diu Žerdin. “Després es va fer liberal. I ara és un populista de dreta recalcitrant. Per a ell, la ideologia no és més que una eina”. Segons Žerdin, Janša creu que el destí li ha encarregat la missió de governar Eslovènia.
Žerdin està convençut que Janša ha manllevat el guió d’aquesta transformació al seu veí Viktor Orbán, que diu sense ambages que el seu país és una “democràcia il·liberal”. És un sistema polític en què que, tot i no empresonar ningú per les seves opinions, les eleccions i els debats públics només hi funcionen en aparença. Orbán i Janša tenen una relació magnífica.
La visió del món de Janša i el seu partit, el Partit Democràtic Eslovè (SDS), es pot resumir així: després del canvi d’era del 1989, van sobreviure restes del sistema comunista; aquelles persones endollades ara intenten imposar la seva ideologia liberal d’esquerres al poble eslovè. També és culpa seva, diu Danijel Krivec, cap del partit de Janša al parlament, la mala reputació del govern a l’estranger. “Evidentment que estem a favor dels drets humans i de la protecció de la comunitat LGBT”, diu Krivec. “Però no es pot abusar d’aquesta idea per anul·lar els valors tradicionals”.
Al carrer Metelkova també hi té la seu l’Institut Mirovni (“institut de la pau”), un think tank. El seu director, Iztok Šori, sociòleg especialitzat en el populisme de dreta, afirma: Janša no disposa dels poders per transformar l’Estat com Orbán, ni tan sols té una majoria parlamentària estable. Però en pot imitar l’estil de comunicació i els patrons ideològics”.
Janša ja ha fet campanya contra la institució de Šori dient que es riu de “les víctimes de la guerra per la independència d’Eslovènia”. I ara, a més, el Ministeri de Cultura, controlat pel partit de Janša, li vol reduir els ajuts.
Janša no disposa d’una majoria al parlament que li permeti reformar el sistema judicial com a Polònia. I a diferència d’Orbán, diu Istok Šori, no té amics al món empresarial que li puguin comprar diaris i controlar-los ideològicament. Pel que sembla, però, uns empresaris hongaresos de la comunicació van invertir uns 2,4 milions d’euros en la cadena eslovena Nova24tv a través d’empreses intermediàries. Des d’aleshores, el canal i el seu portal d’internet informen sobre el primer ministre d’una manera clarament servil.
A Janša no li importa convèncer amb arguments, diu Šori, sinó invocant perills que suposadament amenacen el país i presentant-se ell com a salvador, com el protector de la gent normal. Així, Janša té el suport de fins a un 30% dels votants tradicionals, la majoria en zones rurals.
Janša i els seus companys de partit estan intentant omplir redaccions amb aliats seus. Ja han col·locat una persona de confiança com a director de la televisió i la ràdio públiques. I volen obligar l’agència pública de notícies, l’STA, a seguir la seva línia ideològica. El govern li ha suspès diverses vegades el pagament del finançament públic, que suposa prop d’un 50% del pressupost de l’agència.
A banda de la premsa, també ha de vetllar per la llibertat a Eslovènia Peter Svetina, en qualitat de “defensor del poble” nomenat pel parlament. La missió de Svetina és atendre les queixes dels ciutadans que se senten tractats arbitràriament per les autoritats. Aquest pedagog de formació ha passat la major part de la seva vida professional en tallers per a discapacitats i en centres de joves. I sembla gairebé que cregui que el seu país necessita ajuts socials en termes de democràcia.
Juntament amb els directors de l’Oficina de Protecció de Dades, del Tribunal de Comptes i de les autoritats anticorrupció, acaba de donar un senyal d’alarma sense precedents en la història del país. Veuen “amb extrema preocupació”, diuen en la declaració, que les autoritats més importants estan exposades “a una reiterada pressió política” a través d’“atacs directes, constants i coordinats” per part de mitjans propers al govern i a les xarxes socials. Eslovènia ja no té “centralitat [política]” i ha perdut “el seny”, sospira Svetina.
Sembla que a Janša li estant sortint bé els càlculs.
Traducció d'Arnau Figueras