Tot i el decret dels indults als presos polítics catalans, encara són molts els fronts judicials que haurà d’afrontar l’independentisme els propers mesos. Un d’aquests s’està lliurant aquesta mateixa setmana. Es tracta de la causa que hi ha oberta al Tribunal de Comptes, que persegueix allò que anomena «recursos assignats a l’execució de les polítiques d’acció exterior de la comunitat autònoma de Catalunya». El tribunal castigarà una quarantena d’ex-alts càrrecs, entre els quals hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com l’exvicepresident Oriol Junqueras, per les despeses de la Generalitat executades per, diuen, promocionar el procés arreu d’Europa i del món. Una acusació ben qüestionada, atès que es basa, en molts casos, a provar-la a través d’actes a l’estranger en què qualsevol declaració relacionada amb el 9-N o l’1-O en preguntes a la premsa serveix com a «demostració» que tota la despesa del viatge en qüestió va ser destinada a fer propaganda del dret a l’autodeterminació.
Aquest procediment té dues potes. Un es refereix a les despeses derivades de l’1 d’octubre del 2017. L’origen d’aquesta part es troba en el judici que es va celebrar al Tribunal Suprem, on Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva van ser condemnats per malversació. La responsabilitat civil derivada d’aquest delicte no la jutja el Suprem, sinó el Tribunal de Comptes, un òrgan aliè al Consell General del Poder Judicial i en què els seus consellers poden no ser jutges de formació ni especialistes en dret. Els nomenaments dels 12 consellers que integren aquest tribunal es fan des del Congrés i des del Senat. Cada cambra de representants en tria sis, i actualment la renovació està paralitzada pel Partit Popular, atès que la composició actual d’aquest tribunal, de majoria conservadora, li beneficia.
La causa de l’1 d’octubre va derivar en una liquidació provisional xifrada en 4,1 milions d’euros. L’execució de la sanció resta a l’espera que es resolga l’altra pota del cas, que és la que es comunicarà aquests dies: la de l’acció exterior. Una vegada es tanque, es presentaran demandes per part de la Fiscalia i l’acció pública contra les persones considerades responsables i per les quantitats que corresponguen. Segons Rafael Entrena, advocat de l’expresident Artur Mas i de qui fora secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, les persones assenyalades no tindran l’oportunitat de fer al·legacions fins el moment en què arribe la liquidació provisional, per la qual cosa no hi ha possibilitat prèvia de defensa. Aquest funcionament del Tribunal de Comptes no es limita a aquest cas, sinó que és general.
Les quantitats que exigirà el Tribunal de Comptes per l’acció exterior seran comunicades entre avui i demà. Les xifres no seran fixes, sinó provisionals, atès que aquesta fase no és judicial, sinó d’actuacions prèvies. L’objectiu d’aquest període administratiu és establir, de manera provisional i si hi ha indicis de responsabilitat comptable, unes quantitats determinades i exigir unes garanties que els acusats poden fer front a aquestes quantitats. El judici posterior serà l’etapa en què es confirmarà o no la valoració provisional dels possibles responsables i la quantia en les demandes. La garantia exigida de manera provisional, en tot cas, tindrà collades durant anys totes les persones acusades, atès que no hi haurà cap sentència definitiva fins d’ací quatre, cinc o sis anys, segons l’advocat Rafael Entrena. Ell mateix situa com a exemple el cas de la consulta del 9-N. «Fa dos anys i mig vam tenir la segona sentència, vam presentar un recurs de cassació i el Suprem encara ni tan sols l’ha admès a tràmit». Durant aquest temps, a més a més, pot passar que el còmput d’interessos perjudique encara més els acusats. I és que tal com informa el mateix advocat, el Tribunal de Comptes «té una doctrina molt particular», perquè «entén que la prestació de la garantia, en principi, no suspèn el còmput d’interessos». Això vol dir que si un acusat presta una garantia de cinc milions d’euros, aquesta quantitat, fins que no hi haja una sentència definitiva i un cobrament efectiu per part de l’administració perjudicada, es pot multiplicar pels interessos i es pot traduir, per tant, en una quantitat molt més gran. «Pot arribar a més d’un milió d’euros addicionals, tirant pel cap baix», diu Entrena.
La quantitat de diners imposada serà un afiançament d’una possible responsabilitat civil. Les xifres no es correspondran, per exemple, amb partides fixes que d’alguna manera poden ser previsibles per als acusats, sinó amb esdeveniments més genèrics que desemboquen en imputacions «a l’engròs». Així, per una declaració a la premsa després d’un acte a l’estranger, a un president o conseller se’l pot requerir tota la quantitat de la despesa d’aquell viatge. La valoració ha estat tan polèmica que fins i tot ha motivat el vot particular d’una consellera del Tribunal de Comptes, María Dolores Genaro, que ha suggerit que les proves contra els acusats han estat elaborades amb certa lleugeresa, alhora que deixa clar que la Generalitat de Catalunya mai no va superar amb aquells viatges el seu marc competencial.
Aquest concepte, el de marc competencial, segons Rafael Entrena va ser establert com a paràmetre d’irregularitat al Tribunal de Comptes, per primera vegada, en el cas de la consulta del 9-N. «Es van deixar de banda els cànons clàssics de responsabilitat comptable –previsió pressupostària, infracció a la normativa pressupostària, infracció a la normativa comptable...– i es va establir una doctrina singular: si una despesa escapa de l’àmbit competencial, escapa també de la legalitat. I així, tota despesa deixa d’estar justificada». Entrena recorda, al seu torn, que la Generalitat de Catalunya té competències limitades en acció exterior, «però ara, actuacions i despeses que en el seu origen estaven clarament justificades, pel fet que es faci algun tipus de declaració política, reunió o declaració a mitjans vinculada amb el sobiranisme, això suposa una taca d’oli que afecta tota la legitimitat del viatge».
Els càrrecs assenyalats per aquesta causa podran assumir o no les quantitats imposades en funció de les xifres. Entrena recorda que per la consulta del 9-N encara hi ha gent amb l’habitatge embargat. «Mantenen la propietat, però hi ha una anotació registral que certifica que tot això està sotmès a la sentència final». L’advocat reconeix que si es confirmen les xifres altes que alguns pronostiquen «no hi haurà res a fer». A l’hora de cobrar una garantia, el Tribunal de Comptes pot embargar una part d’un sou o pot motivar l’acusat a oferir un immoble –en cas que el tinga– com a fiança. Tot restarà a l’espera que siga definitiu, i si la sentència final confirma l’acusació del Tribunal de Comptes, es faran efectius els embargaments.
Curiosament, l’administració beneficiada d’aquest possible desenllaç seria la Generalitat de Catalunya, que en teoria va ser la perjudicada pels acusats. Un exemple en aquest sentit seria el fet que els acusats haurien de fer front, si es confirmen les tesis del Tribunal de Comptes, al pagament de 7.000 ordinadors que, tot i ser utilitzats per a la consulta del 9-N, avui estan a disposició de l’escola pública.