El 2021, el Partit Comunista xinès no permetrà que ningú s’oblidi del seu aniversari. L’1 de juliol celebra oficialment un segle de la seva fundació clandestina en el que aleshores era la Concessió Francesa de Xangai i ara és un barri comercial de moda. Però tot l’any ha estat i estarà ple de recordatoris.
Hi haurà òperes, pel·lícules i gairebé cent drames televisius relacionats. Pocs discursos oficials s’estan d’esmentar l’aniversari. Durant el 2020, el Partit Comunista va suprimir dues coses que podrien haver espatllat la celebració: la COVID-19 i les protestes a Hong Kong. En començar el 2021, també va declarar la fi de la pobresa extrema i la creació d’una “societat moderadament pròspera en tots els sentits”. El Partit té un ànim de triomf.
Va ser Mao Tse-tung qui va decidir que l’1 de juliol del 1921 era el dia de la fundació del Partit. La data real, el 23 de juliol, ja s’havia oblidat quan Mao va aprofitar la seva significació mentre el Partit estava amagat en coves del nord-oest de la Xina a finals dels anys trenta, una dècada abans de prendre el control del país. En els mesos previs a l’aniversari, un dels partits polítics més grans del món ha dit als seus noranta milions de membres que repassin els seus coneixements sobre el passat del partit, no necessàriament el detall de la data (el partit admet la confusió), sinó l’ampli reguitzell d’esdeveniments relacionats amb el seu ascens i les més de set dècades al poder.
Els funcionaris del Partit les anomenen les “quatre històries”: del Partit, del domini comunista a la Xina, de la “reforma i l’obertura” i del desenvolupament del socialisme. Assegurant-se que tots els seus membres interpreten igual aquestes històries, el Partit espera que se cenyeixin a la línia ideològica de Xi Jinping.
Xi està preocupat pel que anomena “nihilisme històric”: una tendència evident temps enrere entre els liberals xinesos (si bé ara són pocs els que gosen aixecar el cap) de mortificar-se pels aspectes negatius de la història del Partit, sobretot durant el brutal regnat de Mao. L’estudi de les quatre històries pretén garantir que aquest nihilisme no desllueixi la celebració. La idea, per contra, és que només es pugui aprendre una lliçó de la història del Partit, una lliçó edificant.
Per contribuir-hi, existeix una aplicació: “Estudia la Gran Nació”. Des del 2019, el Partit la fa servir per garantir la conformitat ideològica, i obliga tots els funcionaris a usar-la sovint, a estudiar articles sobre el pensament de Xi i a respondre preguntes (avís per a ganduls: es controla el temps de connexió). Les quatre històries s’han tornat part del que s’hi ensenya. A Xangai estudiants i buròcrates participen en “maratons” de lectura: competicions per digerir tantes obres com sigui possible sobre la història del partit al llarg de dies, setmanes o mesos.
L’amnèsia també hi ajuda. Xi no té ganes de revifar l’ambient del 1981, abans del seixantè aniversari del partit: la primera gran celebració de la fundació del partit d’ençà de la mort de Mao, el 1976, i de la introducció de les reformes i l’obertura de Deng Xiaoping, el 1978. Lluny d’evitar els horrors del temps de Mao, el Partit en va afrontar alguns sense ambages.
L’1 de juliol d’aquell any, l’altaveu del Partit —el Diari del poble— va publicar un llarg discurs del cap del partit, Hu Yaobang, en què commemorava l’aniversari. També va publicar una resolució del Partit sobre “certes qüestions” relacionades amb la seva història. Tots dos textos contenien crítiques a Mao i sobretot al “greu error” que va cometre amb la Revolució Cultural.
Ara tot debat sobre les atrocitats d’aquell període està pràcticament prohibit. Poc després d’arribar al poder, Xi va dir que els èxits de l’era reformista no es podien utilitzar per negar el que havia succeït abans. El 2021 és improbable que, enmig de tot l’enrenou de la celebració, el partit recordi l’avís de Hu segons el qual el motiu que la Revolució Cultural durés tant va ser l’arrogació de Mao d’un poder absolut (“la destrucció del lideratge col·lectiu”, com en va dir Hu).
Molts observadors preveuen que Xi mantindrà el seu domini —no menys absolut— més enllà del 2022, quan per convenció s’esperaria que plegués. En això no voldrà que es facin comparacions històriques.