La casa que habiten Paula Duran i la seua mare és un antic molí d’aigua fariner. Dins el que ara és habitatge, resten encara dues moles, enormes, perfectament restaurades, testimoni del ric patrimoni hidràulic que travessa l’horta de la Safor. A fora, la séquia de Miramar pel fil de Sotaia, que du l’aigua procedent del riu Serpis, transporta l’aigua fins als pobles costaners. L’habitatge és dins el terme municipal de Potries, però llinda amb Beniflà i la Font d’en Carròs. La citricultura, per aquestes latituds, és predominant, per bé que d’un temps ençà, alguns agricultors s’han atrevit a trencar amb el monocultiu de la taronja. Paula és una d’aquestes valentes. En la fanecada i mitja de terreny adjacent al molí té plantats arbres fruiters, hortalissa i llegums. Fa quatre anys que va decidir abandonar la seua feina anterior i es va passar al conreu de la terra. És, diu, una feina més dura que no pot semblar, sobretot perquè “els ritmes de la terra no s’ajusten als ritmes del capitalisme voraç”. “Ens encanta donar de menjar a la gent, ens apassiona treballar la terra i ens agrada treballar a l’aire lliure escoltant el vent, els pardals, els insectes, els mamífers... Sense imposicions, més enllà del ritme al que va la terra”, explica Paula en el porxo que ens resguarda de la calor d’un migdia del mes de juny.
Amb tot, Paula i la seua família temen que aquesta pau que es respira en el molí es veja pertorbada pròximament. Perquè a poc més de 100 metres d’ací hi ha prevista la construcció d’una carretera de quatre carrils destinada a connectar l’interior de les comarques centrals amb Gandia. Paula i la seua família en són sabedores des de novembre passat i se’n fan creus: per l’impacte paisatgístic, però també acústic i mediambiental. Perquè, al capdavall, la nova carretera, l’anomenada prolongació de la CV-60 projectada per la Conselleria de Territori, significa rompre l’horta històrica de la Safor, un espai de gran riquesa agrícola i d’un alt valor emocional per a les persones que habiten aquesta part del país. “Causaria un dany irreparable”, lamenta.
Com ella, molts altres veïns i veïnes han articulat la seua oposició al projecte a través de la creació de la Plataforma per l’Horta de la Safor. La seua activitat ha estat frenètica les darreres setmanes, a mesura que la població ha pres consciència que aquesta via sepultarà sota el ciment centenars de fanecades de terres productives. L’oposició és fa visible als pobles, on les crides en contra d’aquesta via s’han plasmat en cartells i pintades. “No a la CV-60”, “Arcadi España, dimissió”... són alguns dels lemes que es poden llegir a mesura que el visitant transita per aquest territori esguitat de pobles. A Palma de Gandia, Beniflà, Potries, la Font d’en Carrós, Rafelcofer, Beniarjó, Almoines, Bellerguard i Gandia hi ha previstes l’expropiació de 400 hortes, segons denuncia la Plataforma. En total, 376.872 m² de parcel·les privades i 237.237 m² de parcel·les públiques. “La Conselleria està a punt de cometre una barbaritat a costa d’un patrimoni paisatgístic de gran valor”, denuncia Marc Tarrasó, advocat i portaveu de la Plataforma. La setmana passada, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat va traure a exposició pública el projecte. Els afectats disposen de 30 dies per presentar al·legacions.
Una reivindicació arrelada en el temps
Si bé no ha estat fins fa uns mesos que s’ha donat a conèixer el traçat exacte, aquest és un projecte que ve de lluny. Històricament el món empresarial, especialment, però també una part de la societat civil, ha reivindicat la connexió de la Costera, la Vall d’Albaida i l’Alcoià -tres comarques amb un alt índex d’industrialització- amb els grans corredors de la costa, això és la carretera nacional 232 i l’autopista AP-7, així com amb el port de Gandia. El II Pla de carreteres de 1995 de la Generalitat Valenciana ja esmentava aquesta necessitat, per bé que no hi posava fil a l’agulla. No ha estat fins aquesta legislatura, i en el marc del Programa estratègic per a la millora de la mobilitat, infraestructures i transports de la Comunitat Valenciana per al període 2019-2030, que els tècnics de la Conselleria han dibuixat sobre el mapa el traçat.
En concret, els plans del departament que dirigeix Arcadi España passen d’una banda pel desdoblament de la CV-60 des de Palma de Gandia a Beniflà i, a partir d’aquest municipi, la prolongació d’aquesta fins a Gandia (vegeu gràfic). L’objectiu, segons el document en exposició pública és “facilitar un repartiment modal més equilibrat, una millor accessibilitat a tot el territori i una major competitivitat del teixit productiu”. El document mateix de la Conselleria admet que l’interès turístic de la intervenció, en la mesura que facilitarà la connexió del centre de la Península amb Gandia i tota la zona costera de la Safor. “Aquesta infraestructura té un eminent sentit turístic: facilitar que la gent guanye 10 minuts per arribar a l’apartament de la platja”, lamenta Sergi Mengual, que és regidor de Compromís a Almoines.
“No ens oposem que hi haja una bona connexió entre les comarques centrals, però exigim que s’estudien alternatives que siguen menys pernicioses per aquesta part de la comarca”, exposa Assumpta Domínguez, que és alcaldessa de Potries, l’Ajuntament que més bel·ligerància ha mostrat contra el traçat que els tècnics de la Conselleria han dibuixat sobre el mapa. I quines són aquestes dues alternatives? Dues vies ja existents: la CV-686 i la CV-680, dues carreteres secundàries ja consolidades que discorren paral·leles a la prolongació ara proposada. La primera travessa els polígons industrials de Palma de Gandia i Real de Gandia, i registra la circulació de 16.900 vehicles diàriament. La segona funciona com a ronda est de Beniflà, Beniarjó i Almoines. Diàriament la travessen 12.725 vehicles. “Ja existeixen dos vies d’accés. Per què no s’aprofita un d’aquests traçats i s’evità, així, malmetre l’horta de la Safor?”, es pregunta l’alcaldessa de Potries, un municipi que els darrers anys ha fet una aposta molt decidida per posar en valor el seu ric patrimoni hidràulic.
La Conselleria, tanmateix, ha descartat de moment prolongar la CV-60 a través de les vies ja existents. Segons la informació en exposició pública, la nova prolongació és l’alternativa que menys afecció produeix sobre edificacions, sol urbà i industrial. A més, sempre segons la Conselleria, disminuirà la contaminació acústica i les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els municipis que actualment són travessats o bé tenen molt pròxima la CV-686 i la CV-680.
Compromís vs. PSPV-PSOE
No s’ha de perdre de vista que aquest és un territori curull de pobles de mida xicoteta i mitjana i travessat per moltes vies d’alta capacitat, circumstància que encaixona molts municipis i, en moltes ocasions dificulta la comunicació a peu o en bicicleta de molts pobles. Una carretera més significa, doncs, una nova barrera d’asfalt. A Rafelcofer, per exemple, són molts els veïns i les veïnes que diàriament utilitzen l’anomenat camí del Caragol per fer exercici físic. Si es fera la prolongació, la travessia per a vianants es veuria curtcircuitada. “És cert que l’agricultura no té en l’actualitat el pes econòmic que va tenir en el passat, però l’agricultura a temps parcial o com afició també té el seu valor emocional i paisatgístic. Estem parlant, al capdavall, de qualitat de vida”, explica l’alcalde de Rafelcofer, Josep Montserrat, de Compromís. El seu ajuntament és situat al carrer Major, envoltat de cases modernistes construïdes en l’etapa d’esplendor de la taronja.
Fins ara, a la Safor, només algunes alcaldies de Compromís s’hi han mostrat refractàries. La setmana passada, l’agrupació comarcal de la coalició valencianista es va manifestar públicament en contra. El posicionament és tot un altre en el PSPV-PSOE, que veu amb bons ulls una infraestructura que, al seu parer, dona satisfacció a una demanda llargament reivindicada. Diana Morant, alcaldessa de Gandia i pes pesat dins entre els socialistes de la Safor, s’hi ha mostrat obertament a favor. Des del partit recorden que, en contra dels qui n’estan en contra, al llarg del traçat s’ha dissenyat una plataforma reservada per a ús ciclista i de vianants, la qual cosa “permetrà la connectivitat dels nuclis urbans pròxims”. També el PP s’hi ha mostrat a favor. Entitats com l’Associació d’Empresaris de la Safor, Coeval (Vall d’Albaida) i Foment de Gandia han exigit llargament l’execució d’aquesta via. La Comissió Ciutadana per la CV-60, impulsada des del món empresarial, va aconseguir el 2017 6.000 signatures a favor d’aquesta carretera.
"Aquesta és una infraestructura absolutament necessària per connectar-nos amb el corredor mediterrani i per acabar amb la desconnexió entre comarques. El nou traçat de la CV-60 resol una petició llargament demandada no només pel món econòmic i empresarial, sinó també per la societat civil. És vital per a la competitivitat econòmica, però també ho és per als centenars de veïns i veïnes de la Vall d'Albaida que cada dia es desplacen a la Safor i vice versa", exposa Ramon Soler, que és president del Cercle d'Economia de la Safor. "L'immobilisme no pot ser una opció. El traçat de la CV-60 que s'ha dissenyat és el més adient i el que mediambientalment té un impacte menor. Les alternatives plantejades passen junt a nuclis urbans. Ampliar una d'aquestes vies sí generaria un perjudici greu sobre la qualitat de vida de les persones", rebla aquest empresari textil. En la sectorial de Compromís a la Vall d'Albaida, la postura dels companys a la Safor també ha generat cert recel.
La concreció del projecte, tanmateix, ha caigut com una bomba sobre el territori. “Aquest és un projecte dissenyat fa 20 anys i que respon, per tant, a la lògica de fa 20 anys. Ara estem en un altre context, d’emergència climàtica, i no podem guiar-nos pels patrons de mobilitat de fa 20 anys. Els 66 milions que està previst invertir-hi podrien destinar-se a partides amb valor social”, exposa la Plataforma per l’Horta de la Safor, entitat des de la qual lamenten el que des del seu punt de vista ha estat “una manca flagrant de participació pública”. La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, assegura que “aquest no és un projecte tancat” i que “les al·legacions s’estudiaran, dins d’allò que siga tècnicament possible”. “El conseller és molt exigent quant a la necessitat d’arribar a consensos en l’àmbit de la planificació, i estic segura que aquest cas no serà una excepció”, manifesta Immaculada Orozco, secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, que treballa els darrers mesos en la redacció del Pla d’acció territorial de les comarques centrals. Des del departament que dirigeix Arcadi España recorden, a més, que ara fa dos anys van consultar els ajuntaments a propòsit del traçat.
De moment, les aigües baixen tèrboles a la Safor. Aquest mateix cap de setmana, la Plataforma per l’Horta de la Safor va organitzar una marxa de protesta. L’objectiu és fer que la gent se n’assabente abans que les màquines comencen a rompre el terreny. Probablement, Paula Duran, amb la seua samarreta de Per l’Horta, que es va dissenyar en defensa de l’Horta de València, hi fou present. Aquesta, com aquella, és una lluita a contracorrent, que s’oposa a la inèrcia de l’asfalt i el ciment. “Ens fem creus perquè suposa la destrucció del paisatge que ens ha acompanyat més de 20 anys i que hem intentat cuidar i respectar —diu—, a més que ens talla la via de pas als camins que connecten la font amb Potries per les partides rurals, un lloc freqüentat per vianants i ciclistes. El model que ens proposen no és un model de futur”.